Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina


Un viatge per la mitologia grega

Text: MERITXELL MARTÍ
Dibuixos: XAVIER SALOMÓ

La mitologia grega recull tot un seguit de mites que han arribat a nosaltres travessant un munt de segles. Els mites són relats que intenten explicar l’origen del món, dels costums, dels fets més importants d’una societat. Tenen una gran dosi de fantasia, però també elements extrets de la realitat.

Les religions parteixen de mites, el més important dels quals parla de l’inici de la vida a la Terra i a l’univers. Hi ha moltíssimes mitologies (la celta, la víking, l’egípcia...). Cada cultura té la seva. A la Mediterrània ens ha influït molt la mitologia grega i els seus personatges, dels quals en aquest dossier us presentem una bona mostra.

Aquí teniu una selecció d'aquest dossier de mitologia, concretament la part dedicada als animals i monstres mitològics.

 

Centaures

Meitat homes meitat cavalls, els centaures són temibles: malcarats, mengen carn crua, sempre busquen brega i no són el que es diu simpàtics.

Medusa

En comptes de cabells, té serps que fa onejar per impressionar els seus enemics, ullals de porc senglar i uns ulls tan terribles que qui els mira es converteix en pedra.

Ca Cèrber

Era un gos gegantí de tres caps i cua de drac que vigilava les portes del món subterrani, on regnava el déu Hades. Del llom li sortien caps de serp que terroritzaven els qui pretenien entrar al món d’Hades sense permís.

Au fènix

Ocell fantàstic que representa el sol i la immortalitat. Es diu que, quan estava a punt de morir, l’ocell de foc feia un niu especial i entonava una melodia encisadora. Tot seguit moria entre les pròpies flames i al cap de tres dies ressorgia de les cendres en plena forma!

Pegàs

És un cavall alat, fill de Medusa. Aquesta bèstia bella i poderosa va servir de muntura a Belorofont i el va ajudar a vèncer la terrible Quimera.

Ciclops

Eren gegants amb un sol ull al front. Vivien sols, en coves. Van construir el palau de l’Olimp i van regalar a Zeus el tro i el llampec que el déu tan sovint enviava al món. Polifem va ser el ciclop ferit per Odisseu.

Esfinx

Filla de la Quimera, aquest ésser amb cos de lleó, ales d’ocell i rostre de dona, vigilava el pas dels viatgers des de dalt d’una roca. Quan passaven sota seu els feia preguntes i, si no sabien respondre, els devorava. El seu enigma preferit era: “Quin és l’ésser que camina amb quatre peus al matí, amb dos a la tarda i amb tres a la nit?”.

Quimera

Era un monstre terrible, filla del Tifó i germana del gos Cèrber, que arrasava pobles i es menjava els ramats. Tenia cos de cabra, cua de drac i cap de lleó, i treia foc pel nas. Era més veloç que el vent, quasi tant com el llamp!

Portada del número 1193
Sumari 1193-1194

Abril de 2012

Portada: LLUÍS FARRÉ

  • 2 Cresques
  • 4 Ot, el bruixot
    Alfons Delmar
  • 5 La finestra
    Sant Jordi i el drac
  • 8 Melusina
  • 10 Kid Paddle
  • 11 Parker i Badger
  • 12 El calaix del doctor Cirera
  • 14 Ornis
  • 17/35 Dossier
    Anem a l’Olimp!
    Un viatge per la mitologia grega
  • 16 El Dog i el Muix
  • 38 El conte
    Primavera
  • 40 Tot l’any de festa
  • 42 Els 50 enigmes de Cavall Fort
  • 44 Les aventures de Roc Roca
  • 48 Tria i remena
  • 49 L'agenda
  • 50 El concurs
  • 52 Pesquis i Baliga

Anar a: Menú de secció | Menú principal | Peu | Inici de la pàgina