Cavall Fort 1436
Sortim de casa
El cap del Serrat Gran –o cim meridional dels rasos de Comabella– és un cim que queda a mig camí entre el coll de Pal i la Tossa d’Alp –o pedró dels Quatre Batlles. Ofereix una gran panoràmica, amb el Pedraforca i el Cadí a l’oest, l’omnipresent Puigllançada i el massís del Puigmal a l’est, la Tossa i la Cerdanya al nord, i al Sud, mig Principat, abastant totes les serralades del prelitoral fins a Montserrat.
L’excursió es pot fer a l’estiu (hi ha marques del GR) i es pot allargar fins a la Tossa d’Alp, però proposem de fer-la a l’hivern o la primavera com una experiència de pujar un cim de poca dificultat amb neu, a peu, amb raquetes de neu o amb esquís, i destaquem que en el grup que faci l’excursió ha d’haver-hi algun expert en muntanya hivernal i cal ser molt estrictes amb les condicions meteorològiques, així com amb l’estat de la neu i el risc d’allaus (consulteu-ho tot al Servei Meteorològic de Catalunya). Sempre farem l’excursió amb bon temps i desistirem de fer-la si hi ha gel, neu molt dura o condicions extremes de fred.
Fitxa de l’activitat
Tipus de descoberta: Ascensió al cap del Serrat Gran (2.386 m) a peu, amb raquetes o amb esquís, des del coll de Pal.
Lloc: Rasos de Comabella, entre el coll de Pal i la Tossa d’Alp (Berguedà).
Situació: Alt Berguedà.
Com arribar-hi: L’excursió comença al coll de Pal, on s’arriba per una carretera que surt des de Bagà i que està indicada.
Equip necessari: Mapa, brúixola i cantimplora amb aigua. Si fem l’ascensió a l’hivern o a la primavera amb neu, cal abrigar-nos (amb samarreta, camisa i folre polar a l’interior) i protegir-nos (amb anorac, guants, gorra de llana, bufanda o tapaboques i pantalons impermeables). La roba ha de ser adequada al temps: no hem de passar fred ni tampoc calor. Ens la treure’m o posarem en funció del temps. Botes estanques i paraneus. També són imprescindibles unes ulleres de sol i uns bastons d’esquí o un piolet (o totes dues coses) .
Època recomanable: És una excursió per fer en qualsevol època, tot i que en aquest cas recomanem de fer-la un bon dia de primavera per tenir una experiència d’excursió amb neu si en queda. Eviteu fer-la amb pluja o després de pluges fortes. No s’ha de sortir d’excursió amb mal temps.
Temps estimat: L’excursió, a pas de nens, pot comportar una hora de pujada i tres quarts de baixada. Cal afegir-hi aturades. Si arribem a la Tossa d’Alp, cal doblar el temps.
Dificultat: No presenta grans pendents ni cap pas complicat. Per als que no estiguin acostumats a la neu, pot tenir més dificultat afegida, per la qual cosa tindrem molta precaució. Ja hem dit que si les condicions no són bones no farem l’excursió.
Desnivell acumulat: 300 m.
Cartografia: Moixeró – Tossa d’Alp, escala 1:25.000. Editorial Alpina.
Informació d’interès: Destaquem el refugi del Niu de l’Àliga per l’espectacularitat de l’indret, ja que és un dels refugis més alts del nostre Pirineu i té servei de bar, menjar i pernoctació. També podem utilitzar el refugi del Rebost, que disposa de trenta places i està equipat amb aigua, llum de butà, llar de foc, cuina per a excursionistes i refugi lliure. També té servei de menjar i begudes.
Itinerari
El coll de Pal (2.110 m) és un pas estratègic entre el Berguedà i la Cerdanya, i el creuen molts itineraris. Al coll hi ha un aparcament on deixem el vehicle, i comencem a pujar en direcció a una torre elèctrica per a girar tot seguit cap al NNO. Depenent de la quantitat de neu, veurem senyals del GR. El pendent és suau però mantingut, i ben aviat veurem al darrere nostre el Puigllançada. Seguim pujant per la coma Floriu i, en un tram més pla, girem lleugerament cap a l’esquerra vers un collet darrere el qual veiem el Pedraforca (40 min). A l’estiu distingim un relleu de pedres blanques davant nostre, i –amb neu o sense– hem de passar un carreró curt entre roques (cal vigilar si hi ha acumulació de neu perquè també les petites allaus són perilloses). Després d’aquest pas deixem el trencall que porta al refugi Rebost. Superem una petita fondalada i guanyem uns metres tendint cap a l’esquerra fins a assolir el cim meridional dels rasos de Comabella, conegut com el cap del Serrat Gran (2.386 m) (1 h). La tornada la farem pel mateix itinerari.
Si volem continuar fins a la Tossa d’Alp o el refugi Niu d’Àliga (a l’estiu està indicat amb els senyals del GR 150-1), el sender ens fa baixar uns 100 metres per a tornar-los a pujar després i seguir amb poc desnivell entremig dels prats. Ben aviat veiem el refugi i, a l’esquerre, un bony en mig del pla, que és la Tossa d’Alp o pedró dels Quatre Batlles (2.531 m). En aquest cim hi ha els remuntadors de l’estació d’esquí de la Masella i, per sota, cap al puig d’Alp, el que ve de la Molina.
ATENCIÓ:
L’objectiu d’aquests itineraris és fer conèixer indrets molt atractius. Les rutes que us proposem no presenten grans dificultats per als infants, però és necessari que vagin acompanyats sempre d’alguna persona adulta per a evitar qualsevol risc. S’han de seguir les recomanacions que fem i, no cal dir-ho, respectar l’entorn i procurar no deixar rastres de la nostra visita.
Molt important: quan sortim d’excursió cal avisar sempre algú del lloc on anem!
Text i fotografies: JORDI QUERA
Mapa: EDITORIAL ALPINA