L’Alfredo, investigador de la malària

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1323
L’entrevista

 

Avui hem conegut l’Alfredo Mayor, biòleg i investigador de la malària, una malaltia que fa estralls a l’Àfrica. Ens explica com és la seva feina i, sobretot, descobrim com contribueix a eliminar una de les malalties infeccioses més esteses del món.

 

Una vocació

–Alfredo, per què vas decidir ser biòleg?
Perquè sempre m’havia agradat tot allò que té a veure amb la vida, amb els éssers vius, en com es relacionen… I vaig escollir la investigació perquè em semblava com un joc de detectius: amb una mena de lupa, vas esbrinant i descobrint què passa. A més, amb la meva feina podia ajudar a millorar la salut de les persones més desfavorides.

–Per què et vas interessar per la malaltia de la malària?
A més de tot això, sempre m’ha agradat molt viatjar, i he tingut molta curiositat per altres cultures, maneres de viure i de pensar. Tot això al final em va portar a Moçambic i a estudiar aquesta malaltia que afecta sobretot gent amb pocs recursos, que viuen en zones amb dificultats socials i econòmiques.

 

 

La feina de l’Alfredo és a dos llocs: a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i al Centre d’Investigació en Salut de Manhiça (Moçambic). Els dos centres col·laboren per combatre la malària. L’Alfredo va començar a treballar a Moçambic el 1998 i des de llavors hi continua!

 

“Manhiça és un poble a 70 km de Maputo, capital de Moçambic. Té un petit nucli urbà amb casetes disperses al voltant –moltes de canya–, on és freqüent que hi hagi malària.”
La feina d’investigador

 

–En què consisteix la teva feina, a Moçambic?
Vaig al camp a veure les persones i els malalts per si volen participar en el estudis d’investigació. Els demanem una mica de sang i així podem estudiar el sistema immunològic o el paràsit que tenen a dins. Al laboratori analitzem les mostres de sang amb el microscopi i amb altres proves més complexes per estudiar el material genètic de paràsits o molècules immunes, etc.

–I a Barcelona?
Quan torno continuem fent proves que no hem pogut fer allà perquè no teníem l’equipament necessari, tot i que sempre mirem de fer tot el que podem a Moçambic perquè una de les peces clau de la nostra feina és formar allà estudiants i treballadors que en el futur puguin posar fi a la malària.

–On passes més temps?
Mig aquí i mig allà. Com us deia, m’agrada molt viatjar i és reconfortant treballar en aquesta mena de malalties que tenen un impacte real: amb les poques coses que pots fer, pots salvar vides. Soc afortunat de poder fer aquesta feina que combina les meves inquietuds.

 

“Trobem la malària en llocs amb pocs recursos, on no es poden tenir els carrers nets, on hi ha poc accés als hospitals… Per això es diu que la malària és una malaltia de la pobresa. A Europa, i concretament a Espanya, hi havia malària fins fa uns seixanta anys. Era freqüent en molts països i es va eliminar a mesura que van prosperar econòmicament, en salut pública, en higiene…”

 

L’Alfredo treballant amb l’equip de Moçambic.

 

Erradicar la malària

–Quan diem eliminar la malària, què volem dir?
El paràsit de la malària viu a dos llocs: a les cèl·lules de la sang de les persones i al mosquit que la transmet. Eliminar la malària d’una zona significa eliminar el paràsit, que desaparegui de persones i mosquits. I això es pot fer atacant el mosquit (amb insecticides, mosquiteres perquè no piqui les persones…) o tractant les persones per eliminar el paràsit.

–Ara, a Moçambic, lluiteu per eliminar la malària…
Sí, en això treballem amb els amics africans. La idea de l’eliminació torna a agafar força. Cap als anys cinquanta es va intentar però va rebrotar: el mosquit i el paràsit es van tornar resistents i es van reduir els diners dedicats a erradicar la malària. La combinació va fer que retornés amb molta energia i potència.

–Són importants, els diners, per a posar fi a la malaltia?
Sí, tenir recursos econòmics ajuda que els científics treballem i trobem solucions millors. I fa que el que es descobreixi al laboratori s’apliqui a la vida real. Hi ha finançament dels governs, d’entitats, filantròpics… A Europa mateix som poc conscients d’una malaltia que no patim però que existeix. Perquè, al final, la malària és una malaltia relacionada amb la pobresa.

 

“Si eliminem la pobresa, no hi haurà malària. I viceversa: eliminant la malària contribuirem també a reduir la pobresa.”

 

L’Alfredo treballant amb l’equip de Barcelona.

 

Per a entendre-ho millor…
  • El paràsit de la malària és molt antic: té milions d’anys! Ha desenvolupat moltes estratègies per sobreviure dintre les persones.

  • Els paràsits més comuns que afecten els humans són el Plasmodium falciparum (el d’Àfrica, que provoca malàries més greus) i el Plasmodium vivax, a Àsia i Llatinoamèrica.
  • La malària la transmet la femella del mosquit Anopheles. Quan pica a algú infectat, el paràsit queda dins el mosquit que l’injecta a la següent persona que pica.
  • El paràsit es pot eliminar del cos d’una persona si s’agafa a temps. Però en els països amb menys recursos sovint no es detecta la malaltia i, si hi ha complicacions, pot provocar la mort. Els nens i les dones embarassades són el grup de més risc.
  • Trobem malària sobretot a la franja tropical sud. Àfrica és el lloc amb més morts per la suma de l’agressivitat del paràsit i la pobresa.

 

Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: ISGlobal