Per què l’aigua mulla?

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1403
La pregunta
L’Emma Parareda ens ha enviat aquesta pregunta.

 

 

 

La resposta ximple del professor Carxofen

Que l’aigua mulla és un mite: una creença popular molt estesa des de temps immemorials. Els últims estudis de la Universitat Politècnica de Matadepera han revelat que l’aigua no mulla: l’aigua aigualeix. Segons aquests estudis, els éssers vius no ens morim perquè envellim sinó perquè ens aigualim. L’aigua és una substància tòxica que ens deteriora de mica en mica per dins. Com més aigua beguem, més aviat morirem. Tots sabem que la roba, de tant rentar-la, es fa malbé. El mateix passa amb la pell: si tenim arrugues és perquè ens dutxem. Per tant, si volem viure més i millor, s’ha acabat beure aigua i s’ha acabat dutxar-se.

 

 

La mania dels humans de tenir set i beure aigua prové del doctor Viguàter Maifrèn, que al segle passat va estendre aquest disbarat per tot el món.

 

Nooooo, professor Carxofen! Per a saber la veritat, llegiu de seguida la resposta del professor Bombeta.

 

 

La resposta correcta del professor Bombeta

L’aigua està formada per unes partícules molt petites anomenades molècules, i a cada una hi ha un àtom d’oxigen unit a dos àtoms d’hidrogen. Són tan petites que no es poden veure ni tan sols amb un microscopi! La presència d’hidrogen unit a oxigen fa que entre les molècules d’aigua hi hagi una petita força elèctrica d’atracció, però com que la força és dèbil les molècules es poden separar fàcilment les unes de les altres (l’aigua s’evapora) o poden formar grups independents (les gotes).

Hi ha molècules de materials que també atreuen les molècules d’aigua, especialment si també tenen àtoms d’hidrogen units a àtoms d’oxigen, com passa en les molècules de cel·lulosa del paper o del cotó. Per això, un tros de paper o un teixit de cotó es mullen bé i poden quedar ben xops. En canvi, els materials formats per molècules que no s’atreuen amb les de l’aigua, com ara els plàstics o la cera, no es mullen i n’hi ha prou amb espolsar-los per a fer marxar l’aigua.

 

Ben dit, professor Bombeta!

 

 

Text del professor Carxofen: NÚRIA FIGUERAS
Text del professor Bombeta: ADOLF CORTEL
Dibuixos: LLUÏSOT