Pompeu Fabra, l’enginyer del català

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1343
La finestra

 

Segur que aquest nom us sona molt, però potser no sabeu que Fabra és el “pare” del català que avui llegim i escrivim!

 

Pompeu Fabra era enginyer químic però des de petit li interessaven les llengües: tot sol en va aprendre un grapat! També era bo en matemàtiques i segurament per això també ho era en gramàtica: entenia fàcilment la manera com estan construïdes les llengües.

 

Nascut ara fa cent cinquanta anys, Pompeu Fabra va “endreçar” el català i el va modernitzar per posar-lo a l’abast de tothom. Per això se’l coneix com al “seny ordenador de la llengua”.

 

Xiruques i diccionaris

Fabra era bon esportista; jugava a tenis i l’apassionava anar d’excursió. Li agradava tant descobrir tots els racons del país a peu com treballar per la llengua. I, fixeu-vos, no es l’únic: grans lingüistes catalans com Joan Coromines i Albert Jané, també són tan àgils amb les xiruques com amb els diccionaris!

 

Un primer assaig de gramàtica (1891)
Des de ben jove Fabra veia que calia reformar el català escrit, molt antiquat. A vint-i-tres anys ja publica la seva primera gramàtica! Amb els amics de la universitat (editors, historiadors, periodistes…) està molt vinculat a la vida cultural barcelonina. Des de la revista L’Avenç, l’Ateneu Barcelonès i el Centre Excursionista de Catalunya, Fabra explica les seves propostes de reforma de la llengua, que seran tan conegudes com polèmiques!
La Gramàtica catalana (1918)
Fabra va publicar diverses gramàtiques més. Les normes i pautes que va donar per al català estaven tan ben fetes que la seva gramàtica de 1918 ha estat l’oficial durant gairebé cent anys! Gràcies a Fabra es va crear un model unificat del català, el que ara coneixem.
El Diccionari General de la Llengua Catalana (1932)
Fins fa poc als prestatges de moltes cases hi havia el Diccionari de Pompeu Fabra. Va ser una gran obra: tal com va fer amb la Gramàtica, Fabra hi va reflectir un model de llengua que abraçava els parlars de tots els Països Catalans.

 

 

 

Us convidem a fer un viatge per la vida de Pompeu Fabra per conèixer-lo millor!
   

 

 

20 de febrer de 1868: en Pompeu neix a la vila de Gràcia, en una casa envoltada de camps i boscos. Té dues germanes. El pare és passamaner i alcalde de la vila. Quan en Pompeu té set anys, el pare troba feina al port i es traslladen a Barcelona. D’adolescent, ell i un amic gaudeixen estudiant llengües i jugant-hi. Fins i tot van a parlar amb els mariners estrangers! A en Pompeu li estranya que el català només es faci servir per a parlar: l’escola, els llibres, les cartes… tot és en castellà. El pare mor quan ell té vint anys. Com que és molt bo en matemàtiques, aconsellat pels seus familiars, estudia enginyeria química. Però a la universitat ja li diuen “el gramàtic”, per la seva afició a les llengües.

 

Quan acaba la carrera es casa amb la Dolors Mestres i troba feina de professor universitari a Bilbao, on viu deu anys i hi neixen les seves tres filles. Fabra continua estudiant i escrivint sobre lingüística i el 1906 participa en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. És aquí on se’l comença a conèixer com aquell noi que proposa reformes en la llengua catalana. El 1912 la família torna perquè Fabra és nomenat professor de català a la Universitat de Barcelona en la càtedra creada per la Diputació.

 

S’instal·len a Badalona. Fabra passa moltes hores al tramvia per a anar a la feina, però li agrada. I és que és una persona de bon conformar, a més d’afable i agradable. Forma part de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que fa poc que s’ha creat. Comença a ser una figura important de la llengua catalana. Per això, una mica més tard, se’l coneixerà com el Mestre.

 

Després de la dictadura de Primo de Rivera, que dura del 1923 al 1930, es tornen a activar les tasques culturals i lingüístiques catalanes. El 1932 Fabra publica el seu Diccionari General de la Llengua Catalana: serà un llibre fonamental per a la història del català! Després de la Guerra Civil Fabra se’n va a França; és un moment difícil per a ell i la seva família, que han de fugir només amb el que porten a sobre i passen dificultats econòmiques. Fabra ha deixat a casa seva, a Badalona, tota la biblioteca personal, que serà saquejada pels vencedors. S’instal·la a Prada de Conflent amb la Dolors i les filles. Hi coincideixen amb altres catalans exiliats. Fabra no deixa mai d’escriure ni d’estudiar llengües. El 1948, quan fa vuitanta anys, li fan un gran homenatge. Aquell mateix any, el dia de Nadal, se li atura el cor quan arriben a casa, a Prada, després de dinar amb tota la família a Perpinyà.

 

 

Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: CRISTINA LOSANTOS