Cavall Fort 1315
L’article de butxaca
Quan éreu petits, petits, molts de vosaltres fèieu servir un xumet per a adormir-vos o per a xumar una estona: xum!, xum! Però, sabíeu que el xumet és un invent molt antic?
Posa-li el xumet!
Als nens petits, els nadons, els agrada xumar. Se sap que, des de ben antic, se’ls donava algun objecte perquè, a més del pit de la mare i dels seus propis ditets o manetes, poguessin xumar alguna altra cosa.
Fets de fang, de carn o greix d’algun animal, de roba, impregnats amb mel, sucre, o algun aliment dolç… Cada cultura fabricava els xumets amb el que tenia a l’abast!
En anglès, del xumet en diuen pacifier, del verb pacify, que vol dir “tranquil·litzar, calmar”. Un nom ben encertat!
L’invent del farmacèutic
Christian W. Meinecke era un farmacèutic i inventor nord-americà. El 1900 va patentar un model de xumet. Tenia una tetina (peça amb forma de mugró) feta de cautxú, enganxada a una mena d’escut protector que evitava que els nadons s’empassessin la tetina i s’ennueguessin: són petits però succionen molt fort!
L’invent va ser revolucionari: era més pràctic i segur que els artilugis que es feien per sortir del pas.
No tothom va rebre bé l’invent: molts deien que era un invent abominable que perjudicava greument els nadons!
Ara els xumets són de silicona o de làtex, de formes i dissenys diferents. Però tots fan la mateixa funció: fer que el petit xumi. Xum! Xum!
Text: EUGÈNIA MORER
Il·lustració: LUCÍA SERRANO