CAVALL FORT - Revista per a nois i noies | Cavall Fort: 1142: Exploradors! L'aventura de conèixer la natura [CAVALLFORT]

El 2010 és l’any de la biodiversitat i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona ho recorda amb una exposició ben especial. Es diu “Exploradors. 

Aventura i biodiversitat” i és un viatge per l’evolució de les exploracions naturalistes.  Voleu saber com s’organitzaven els primers exploradors? O com s’estudia la biodiversitat? En Francesc Uribe, comissari de l’exposició, ens acompanya en aquest viatge.

Què és la biodiversitat?

És el nombre d’espècies que hi ha en un determinat espai i en un temps concret. Quan parlem d’espècies volem dir tipus d’éssers vius diferents, tant els que veiem a simple cop d’ull com els que només distingim amb un microscopi. La Terra té moltíssima biodiversitat: sempre s’està renovant i tendeix a créixer.

L’home explorador

Per què l’home s’interessa tant per la natura? Perquè la natura proporciona molts motius d’espectacle, ens explica en Francesc. L’home sempre ha volgut resoldre els misteris que li plantejava la natura.

D’aquí el seu afany explorador. Però no penseu en els exploradors només com aquells aventurers intrèpids que organitzaven grans viatges més enllà dels oceans. Es pot explorar igualment anant d’excursió per Collserola, en una passejada per la platja o al jardí de casa.

Els animals també exploren!

Els humans no som els únics que explorem. Posem per cas els ocells migradors com la baldriga: les seves peregrinacions a territoris llunyans són una manera d’explorar. El que diferencia els humans dels animals són els motius per fer-ho. Per als animals és una qüestió de supervivència. Nosaltres, com que no hem de lluitar per buscar menjar o trobar aixopluc, explorem per curiositat.

Expedicions d’abans i expedicions d’ara

Al principi, l’exploració era una gran aventura. Amb el temps, els recursos han millorat molt i l’aventura s’ha tornat fàcil i còmoda. Per exemple, ho podem veure en:

La cartografia. Els primers exploradors componien els seus mapes a trossets. No eren gaire acurats perquè no tenien una visió global del territori. Ara, els satèl·lits permeten obtenir dades exactes de qualsevol indret del planeta.

Captura d’imatges. Abans, les espècies es captaven amb dibuixos. Si l’explorador no sabia dibuixar, malament rai… Gràcies a la fotografia digital, els naturalistes d’ara fins i tot poden instal·lar una càmera trampa al bosc, marxar i deixar que fotografiï animals.

L’equipament. Els antics exploradors depenien de les barreres físiques que imposava la natura. La tecnologia ha aconseguit que els investigadors d’ara arribin fins on abans no podien.

Vet aquí en Darwin…

2009 va ser l’any Darwin i per això aquest investigador té un paper bàsic en l’exposició. Hi ha hagut exploradors més aventurers que en Charles Darwin; ell només va sortir d’expedició un cop, però després del seu viatge va fer un estudi definitiu per a les ciències naturals. I la seva influència va arribar més enllà... Al Museu veureu una ampolla d’Anís del Mono. Fixeu-vos en l’etiqueta: el mico que hi apareix té la cara d’en Darwin!

Organitzem una expedició?

Com ho fan, els exploradors, per dur a terme una expedició? Aquí teniu els passos principals que cal seguir:

• 1. Inici. El primer pas és tenir una idea clara del que volem obtenir. També cal que ens documentem sobre el lloc on volem anar i què hi volem trobar.
  2. Preparació. Després haurem de decidir quins recursos necessitarem: com i amb qui hi anirem, quins estris hi durem...
  3. Execució. És la part més divertida: el moment de recollir mostres i prendre apunts.
  4. Primera anàlisi de resultats. Si l’expedició surt bé, obtindrem un munt de mostres i apunts. En farem un balanç per veure si hem aconseguit el que preteníem.
  5. Futur i continuïtat. Un cop assolit l’objectiu, sortiran preguntes noves que ens duran a organitzar una segona expedició…

Així s’estudia la biodiversitat

D’entrada, els naturalistes analitzen quantes espècies hi ha en un espai i un temps determinats. Com que la biodiversitat evoluciona, l’estudi no pot ser puntual sinó continuat.

Després compten els individus de cada espècie per saber quina és la més important. No patiu, que no passen el dia comptant animalons amb els dits: tenen programes informàtics que els hi ajuden.

Com que és impossible repetir aquest procés amb cada espècie, fan servir indicadors. És a dir, busquen un grup nombrós d’éssers vius (com les formigues) que evolucioni sempre igual que tot el sistema. Saben que el que li passi a aquest grup li passarà a la resta d’espècies.

El paper del museu

El Museu conserva les mostres i els apunts de l’estudi perquè tothom hi pugui tenir accés. A més, si durant l’exploració es troba una espècie nova, el museu se’n queda una mostra de referència per demostrar que existeix. Així s’asseguren que la troballa és real… Us imagineu que algú arribés al museu dient que ha descobert un drac màgic als Pirineus i no n’aportés cap prova?

Tots hi podem ajudar

Conèixer la biodiversitat suposa una feinada inacabable. Per això és important la col·laboració dels observadors voluntaris, explica en Francesc. Cada observador, amb el seu granet de sorra, contribueix a construir una muntanya d’informació. I com més gent faci observacions, més precises seran les investigacions.

Manual del petit explorador

Material necessari: Una guia per a identificar les espècies, un mapa per a no perdre’s, una llibreta, una càmera de fotos i un bon calçat.

Requisits imprescindibles: Curiositat,  capacitat d’observació i molta paciència.

Consells bàsics:

• Abans de sortir, documenteu-vos a casa. Us ajudarà a veure millor les coses sobre el terreny.
  
• Comenceu explorant un espai conegut i aneu-hi sovint. En pocs dies us hi sentireu còmodes.
  
• Si trobeu alguna cosa interessant, dibuixeu-la, feu-ne fotos, preneu apunts… Però no us l’emporteu a casa. Comenteu la troballa amb un professional i deixeu que ell se n’encarregui.
  
• Passeu-vos-ho molt bé! Així n’aprendreu i acabareu esdevenint exploradors eficients.

Text: CHUS DÍAZ
Fotografies: JORDI VIDAL
Dibuixos: LLUÍS FARRÉ