Cantar entre muntanyes. L’Escolania de Montserrat

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1332
La finestra

 

Avui hem agafat el cremallera i ens hem enfilat amunt, amunt, fins a Montserrat, per escoltar i conèixer un cor infantil molt especial!

 

Xxxxt… que canten!

L’Escolania és un dels cors de nens més antics d’Europa; té més de set-cents anys! Segurament n’heu sentit a parlar, perquè les seves veus i l’exigent formació que reben tenen molt de prestigi arreu del món. Avui els hem sentit en directe mentre cantaven i hem comprovat que és veritat el que diuen: que les seves veus arriben al cor i emocionen. Els centenars de gent que pugen cada dia a Montserrat per escoltar-los queden extasiats.

I és que fan una música extraordinària!

 

Hem anat a passar un dia a l’Escolania: us n’expliquem tots els secrets!

 

 

VIURE I ESTUDIAR JUNTS
“Això és més xulo que anar de colònies!”, ens explica en Nil (11), de Manresa, abans d’entrar a la seva classe. Fa 6è de primària, toca el piano, el contrabaix, té bona veu i l’apassiona la música. Ell i els seus companys van a l’escola, a música i canten al cor. La diferència amb vosaltres és que tot això ho fan tots junts… i sense moure’s de Montserrat!

 

 

Cada curs dos estudiants universitaris americans fan estada a la residència; conviuen amb els escolans i així ells practiquen anglès!
Viure a la Residència

Imagineu-vos un petit alberg amb habitacions amb lliteres, menjador, sala d’estar, sala de jocs, pati… Som al quart pis de l’Escolania, un modern edifici al costat de la basílica de Montserrat.

Aquí, a la Residència, els escolans que hi viuen dormen, mengen, juguen, llegeixen, i conviuen amb els educadors, la seva família des que arriben a Montserrat el diumenge fins divendres a la tarda, quan fan la maleta i tornen cap a casa. I no s’enyoren? “Una mica… Només fa uns mesos que he arribat”, ens explica l’Arnau (9), de Barcelona, que aquest curs s’estrena a l’Escolania. “Al principi costa una mica, però després hi estàs tan bé…!”, diu en Joan (12) de Montmajor, que ja és un veterà.

 

Al matí, a l’escola

Després d’aixecar-se, rentar-se i esmorzar, cada matí els escolans baixen dos pisos més avall, on tenen les aules, una per a cada curs. Fan les mateixes assignatures que vosaltres –llengua, matemàtiques, socials…– i tenen professors, tutors, un laboratori, una sala de plàstica, un gimnàs, una pista poliesportiva; com una escola normal, vaja! L’única diferència? A cada classe hi ha un piano i una pissarra amb pentagrames perquè, a la tarda, en comptes de llengua i ciències, hi estudien música.

 

 

 

DELS LLIBRES A LA SAIA EN CINC MINUTS
Una mica abans de la una del migdia els escolans baixen de les classes fins a la basílica. Abans d’entrar es posen la saia negra i el roquet blanc; mentre es vesteixen i s’ajuden a posar-se bé el coll, el director els fa vocalitzar perquè escalfin la veu. Tot a punt per a cantar la Salve i el Virolai a la marededéu, davant del públic expectant de l’abadia!

 

Assajant amb en Llorenç, el director del cor.

 

A la tarda, música

Després de les classes, comença la música: llenguatge musical, cant i instrument. I és que l’educació musical és el pilar dels estudis de l’Escolania. A les sales d’estudi d’instrument assagen el piano i el segon instrument que hagin escollit. L’Arnau toca la trompa. “Els que estem al primer any estudiem música i assagem amb el cor. I a partir del curs següent ja farem la gira!”

 

 

 

 

Així és la vida a l’Escolania de dilluns a divendres! Si les famílies ho volen, els nois poden anar a dormir a casa. Els que es queden a la Residència van a casa divendres i tornen diumenge al matí, dia que molts aprofiten per a compartir amb les altres famílies i fer activitats junts.

 

QUINA EDAT TENEN ELS ESCOLANS?
Entre nou i tretze anys.
QUANT DE TEMPS ESTAN A L’ESCOLANIA?
Des de 4t de primària fins a 2n d’ESO; cap a tretze anys canvien la veu i no és prou aguda per a cantar en un cor de veus blanques.
QUÈ ESTUDIEN, DE MÚSICA?
Tots toquen el piano i un altre instrument de l’orquestra. També fan llenguatge musical i, és clar, cant coral.
COM S’HI ENTRA?
Els nens que els agradaria ser escolans, cap a 1r o 2n de primària contacten amb l’Escolania per fer visites i proves d’accés.
QUANTS ESCOLANS HI HA?
En aquest curs n’hi ha cinquanta-cinc, vinguts d’arreu de Catalunya. I, per primer cop a la història de l’Escolania, hi ha un estranger, en Firmin, que és alemany.

 

Els escolans són uns grans lectors de Cavall Fort, sobretot del còmic! Això sí, ens han promès que aquest reportatge se’l llegiran de dalt a baix!

 

Concerts i viatges
La gira internacional de l’any passat va ser als Estats Units, on van mostrar les seves veus a les dues costes nord-americanes!

Estar a l’Escolania és exigent: han d’estudiar, cantar, fer concerts… Però la seva feina té un retorn: posen la bellesa de la seva veu al servei de Montserrat, dels pelegrins que venen a escoltar-los, a emocionar-se amb els cants, a fer la seva pregària.” Ens ho explica l’Efrem, el prefecte (director) de l’Escolania. Ell i en Bernat, el sotsprefecte, són monjos de Montserrat i conviuen amb els escolans; són professors, educadors, companys de viatge…

A més de cantar cada migdia i vespre i a la missa dels diumenges, els escolans també surten de Montserrat: “Els agrada molt anar a cantar a fora, perquè visitem algun museu o edifici important del lloc on fem el concert. I és clar, no cal dir-ho, quan fem la gira internacional s’ho passen encara més bé!”. De tant en tant també fan intercanvis amb nens i nenes d’altres centres i escoles per conèixer altres realitats ben diferents.

 

“Més enllà de la música, els escolans surten amb una motxilla plena: han après nous valors, han vist món, han pogut conèixer gent molt diferent…”, ens explica l’Efrem.

 

Deixem els escolans a punt d’anar a berenar i marxem, molt contents d’haver passat un dia amb ells!

 

 

 

PORTES OBERTES A L’ESCOLANIA
Cada any l’Escolania obre un dia les portes a les famílies que estiguin interessades a visitar-la. Aquest any serà el diumenge 4 de març i cal fer reserva a escolania@escolania.cat o al 938 777 767.

 

 

Text: EUGÈNIA MORER
Fotos: ESCOLANIA DE MONTSERRAT
Dibuixos: MONTSE FRANSOY