Entrevista a Aina Florenza

Cavall Fort 1460
L’entrevista

 

“El que aprenc de l’hoquei és per a tota la vida.”

 

QUI ÉS L’AINA? És una jugadora d’hoquei sobre patins impressionant: té només vint anys i la butxaca ben plena de títols importantíssims! Però aquesta campiona mataronina, que té un gran talent per a fer gols amb el seu estic, no es deixa impressionar pels premis. Amb els patins ben tocant a terra, l’Aina Florenza ens explica com persevera per a estudiar, entrenar i competir alhora. I, sobretot, ens encomana la seva passió per l’hoquei.

 

Des de quan et mous sobre rodetes?
Doncs des de ben petita, quan tenia quatre anys! El meu germà jugava a hoquei i la meva germana feia patinatge artístic. I em va atreure més el que feia el meu germà… i vaig començar l’extraescolar d’hoquei!

I vas anar creixent amb les teves companyes d’equip?
Sí, amb algunes amb qui jugava de ben petita vam pujar al primer equip, al Mataró, on he estat molts anys. Jo ara ja fa cinc temporades que em vaig incorporar al Palau de Plegamans.

I com va ser el canvi?
Va ser difícil perquè, a més, em va coincidir amb l’inici del batxillerat. Nou equip, nous estudis i també desplaçament per a entrenar-me: de Mataró a Palau hi ha mitja hora i m’hi portaven els meus pares. Quan vaig fer divuit anys, el primer que vaig fer va ser treure’m el permís de conduir! (Riu.) Combinar-ho tot va ser complicat, però al final ho vaig poder fer tot. Molt de bòlit i cansada, però sí!

I com et vas integrar al nou equip?
La feina va ser més per a adaptarme al nou tipus de joc que no pas amb les companyes; algunes ja les coneixia perquè havíem compartit entrenaments amb la selecció. Em vaig integrar ben ràpid.

 

DE BEN PETITA! Qui ho diria, que al cap de pocs anys d’aquesta fotografia l’Aina tindria trofeus de la lliga espanyola, europea, de campionats del món… I ara, el de millor esportista catalana del 2022!

 

Com combines els estudis, els entrenaments i els partits amb la teva vida personal?
És difícil, eh? A més, fa un any que tinc parella, i també hi ha els amics, la família… Però al final trobo temps per a tot. Visc al límit; l’hoquei et treu moltes hores de la vida personal. Però ho faig perquè realment m’agrada i ho vull fer. Intento compaginar-ho tot: ser professional, cuidar-me i també passar-m’ho bé. I per això s’ha de ser organitzat.

I tu ho ets molt…
Sí, i ho he après gràcies a l’hoquei, que m’ha ajudat a madurar en aquest aspecte, i a saber què vull i què no. Quan feia l’ESO, em repenjava una mica, però quan vaig començar el batxillerat i, a la vegada, vaig canviar d’equip, em vaig dir “Aina, o t’organitzes o no te’n sortiràs!”.

I ara ja ets a la universitat!
Sí, estudio Educació Primària perquè sempre m’han agradat molt els nens, ensenyar; a més, ho he viscut a casa, perquè la meva mare i la meva germana són mestres. Ara també faig d’entrenadora d’un equip d’hoquei i m’agrada molt.

En el futur, has pensat què faràs?
De l’hoquei no en podré viure perquè no és com el futbol. Quan acabi la carrera faré un màster o començaré a buscar feina de mestra. Però algun dia hauré de deixar l’hoquei si em vull dedicar totalment a l’educació.

No trobes que és injust que no puguis viure de l’hoquei?
Sí, ho és. Però la realitat és que els jugadors dels esports minoritaris com l’hoquei, i sobretot el femení, no en podem viure, de l’esport. Tot i que sembla que, a poc a poc, això va canviant.

Fa uns anys van fer una sèrie a TV3, Les de l’hoquei, que li va donar més visibilitat…
Sí, justament hi vaig anar uns dies a rodar! Vaig ajudar l’equip “rival” de les protagonistes i vaig estar gravant amb elles. Va ser una experiència molt divertida.

Amb tants títols que tens, com t’ho fas perquè no et pugin els fums al cap?
La gent em diu: “És clar, ho guanyeu tot, ho teniu fàcil” o “Ja no et felicito perquè sempre guanyes, no té mèrit”. Però l’esforç hi és igualment! Intento celebrar cada triomf com el primer. Però és cert que t’acostumes una mica a l’èxit, i és important saber-ho gestionar.

A més, tu ets la que fa els gols…
Sí, faig la feina que es veu més, tot i que té mèrit tot l’equip. Però el dia que no fas gol t’ho retreuen! Tinc el llistó molt alt i això és difícil de mantenir. Ara que portem dos anys seguits amb tantes competicions guanyades, sembla que, si aquest any no en guanyem una, ja està malament. I no: hem perdut, però hi hem arribat! Per tot plegat, cal molta disciplina, una de les coses més importants que he après amb l’hoquei i que em servirà per a tota la vida.

 

Amb tants èxits, l’Aina s’ha plantejat mai de marxar a un equip de fora? “Sí, algun cop sí, però el nivell d’hoquei que hi ha a Catalunya i a Espanya és molt bo. I estic molt bé amb l’equip, les companyes i els resultats; hi he pensat, però ara no ho faria!”

 

Gràcies, Aina! Esperem que continuïs sent tan feliç molts anys lliscant a la pista!

 

Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: ARXIU PERSONAL AINA FLORENZA
Dibuix: PEP BROCAL

 

Ei, que encara en tenim més! Voleu veure l’Aina en acció?

 

Com és un dia en la vida de l’Aina Florenza? Ho podeu descobrir en aquest vídeo:

 

Als partits, l’Aina fa un munt de gols! Mireu, mireu: