Fa mil anys

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1377-1378
Dossier

 

Us heu imaginat mai com devia ser el lloc on viviu, fa mil anys? Sabíeu que llavors la gent no tenia llits, sinó que dormia sobre palla i màrfegues? I que no hi havia lavabos ni forquilles? Que a la vostra edat els infants no anaven a l’escola, sinó que la majoria treballaven? Reculem fins a aquesta època per conèixer set nens i nenes –que podríeu ben ser vosaltres!– i us expliquem com era la seva vida!

 

 

Com era casa nostra fa mil anys?

Catalunya, al segle XI, era ben diferent de com la coneixem. Llavors era una terra de frontera, on en moltes zones convivien cristians, àrabs i alguns jueus.

Els que viviu a Balaguer, sabíeu que a la plaça del Mercadal fa mil anys hi venien pastissets àrabs i espases? O, els del Baix Llobregat, sabíeu que el castell de Rocafort, del qual avui ja gairebé no queda res, era un dels més importants d’aquell moment?

Per a fer-nos una petita idea de com eren i com vivien els nens i nenes de fa mil anys, us proposem conèixer set personatges situats en entorns ben diferents: en un monestir o en un castell, en una casa de pagès o en una església en construcció, a la muntanya, al camp, a la ciutat….

Els hem espiat per saber què fan durant un dia de les seves vides. Quedareu molt parats: tot era tan diferent d’ara! Descobrim-los de ben a prop!

 

Aquest article és un tast del dossier Fa mil anys. Si el voleu llegir sencer, el trobareu al número 1377-1378 de Cavall Fort.

 

A la farga

 

ISERN
10 anys
Nascut a: la farga de la Fabregada.
Ara viu a: la farga de la Fabregada.
Entre muntanyes, en ple Montsec, unes quantes famílies viuen juntes per treure i treballar el ferro. Ell és el fill del gran ferrer Isarn i d’aquí uns anys espera ser un mestre com el seu pare!

 

Manxa més, Isern!

“Vinga, que el carbó s’apaga!”, li crida el pare, el mestre Isarn. I vinga, ara un peu ara un altre, el noi torna a fer anar les cames sobre aquell tros de pell que serveix per a donar aire al gran forn. I és que el carbó ha d’estar sempre ben viu, perquè per a poder treballar el ferro calen temperatures de més de mil graus!

 

Aquest és el cosí, en Ferriol. Ja és aprenent. Encara li falten anys, a l’Isern, per a poder remenar el mall i l’enclusa. Però l’Isern sap que un dia serà mestre com el seu pare! Abans li queden molts dies de manxar, ajudar els llenyataires, carregar el carbó dels traginers, recollir l’escòria cada dia… Uf. Paciència, Isern. El pare li deixa veure com pesa i anota les barres de ferro i les vergalines, més petites, que venen a buscar els traginers amb les mules. Es fixa com escriu els números: un pal quan és un, una creu quan són deu…

 

La mare passa pel taller i s’emporta l’Isern una estona: el necessita perquè l’ajudi a llaurar l’hort perquè ella, amb la panxa, ja no pot. “Isern, abans no marxis, porta aquests barrots allà al racó: són per al senyor del castell i els vindran a recollir.” “I tot això ho hem de tenir a punt per Sant Miquel de setembre!”. La mare està contenta: veu que al seu fill li agrada l’ofici.

 

De camí a l’hort la mare li recorda que ha de baixar al riu a rentar-se la túnica bona, la blava, que el pròxim dia de mercat anirà amb ella i ha d’anar més polit. Hauran de carregar esquelles, ferradures, ganivets i destrals cap a Tremp.
Arribant a l’hort, es troben amb en Nadal i en Bonfill, carregats amb la mena de ferro que han tret de la muntanya. La deixaran a la farga del pare o a la d’en Llopart, just al davant. Ells ja s’ho repartiran: a la Fabregada treballen el ferro tots junts!

 

 

A menjar!

Les dones han preparat un bon àpat i han fet coques. Ahir va tocar caldera amb carn salada, però avui han cuit un conill a l’ast amb una bona picada amb formatge, all, ou, greix de coure la carn, pa sec i herbes. Mmmm! Han treballat tots de valent perquè demà vinguin a recollir tot el que tenien emparaulat i es mereixen un bon àpat!  “Té, Isern, una cuixa, que avui has manxat molt!”, li diu el pare.

Un petit ferrer

Quan l’Isern s’estira a la cabana, no té temps de posar-se bé la palla i la flassada que ja queda adormit. El pare aprofita per a explicar a la mare que l’Isern es fa gran i aviat li podrà ensenyar alguna cosa més. “Hem fet sort: aquest noi serà un gran ferrer!”.

 

Text: EUGÈNIA MORER
Il·lustracions: PEP BROCAL