Quins colors! Combinacions sorprenents

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1437
La natura

 

Coneixem milions d’espècies animals. I encara ens en falta descobrir moltes. N’hi ha que viuen ben amagades a les selves més frondoses, d’altres als fons marins; d’altres són molt petites o només surten de nit… Però hi ha espècies que, tot i que són ben conegudes, encara ens sorprenen per la combinació de colors que no ens esperem gens que tinguin!

 

 

Potes blaves?!

Qui s’hauria pogut imaginar un ocell amb les potes tan blaves que hauríem assegurat que les havia ficat ben bé dins d’un pot de pintura blau cel? Doncs aquest ocell existeix! És el mascarell camablau, un ocell marí que vola sobre les aigües més calentes de l’oceà Pacífic, a prop de les costes americanes.

 

Pescadors infal·libles

Mireu aquest mascarell, a punt de capbussarse per atrapar algun peix que ha vist des de l’aire! A aquests ocells els agraden molt les sardines i les anxoves, peixos que neden en grans grups, anomenats bancs; es delaten perquè des de l’aire es veuen formant una mena d’ombra que es belluga sota la superfície de l’aigua. Quan un mascarell detecta un d’aquests bancs de peixos, no dubta a llançar-s’hi a gran velocitat i gairebé segur que n’atrapa algun peix!

 

El color blau de les potes d’aquests mascarells és una característica que els fa molt especials. I fixeu-vos que el color fa conjunt amb el bec i els ulls! Aquest poll de mascarell, com que és jove, encara no té les potes blaves!

 

 

Algunes espècies de mascarells estan en situació de vulnerabilitat; com passa amb moltes altres espècies, cal protegir-los bé!

I potes vermelles, grogues…

Hi ha altres espècies d’aquest grup d’ocells que tenen coloracions també precioses, però amb les potes d’un altre color. Per exemple, el mascarell cama-roig té les potes vermelles però el bec blau, i el camagroc o mascarell bru, potes i bec de tonalitats del groc. Quines combinacions de colors més boniques!

 

Els mascarells només tenen les potes acolorides quan són adults i se saben defensar. De petits, les tenen de tons més discrets i apagats: no convé que els possibles depredadors els vegin!

 

Un pop pintat?

Aquest petit pop, que no acostuma a superar els vint centímetres de llargària, es coneix sobretot pels anells blaus que té la seva pell. Els pot mostrar amb molta intensitat si està espantat, o d’una manera molt més discreta si està tranquil i amagat entre les roques.

Mireu que n’és, de preciós!
Però, compte, és molt verinós! El pop d’anelles blaves també és conegut perquè conté tetrodotoxina, un verí molt potent que ens paralitzaria. Aquí no cal patir, però: només viu en aigües marines d’Austràlia, ben lluny!

 

Un cargol vermell!

De les moltes espècies de cargols que existeixen, sens dubte un dels més curiosos és el cargol de foc. Com que té la closca negra i el peu vermell, és molt vistós. El peu és la part del cos del cargol que li permet desplaçar-se.

Aquest contrast de colors i la seva mida (és molt gros!) fan que sigui un animal que moltes persones volen tenir en un terrari a casa, i això està fent que cada vegada n’hi hagi menys en llibertat. En llibertat… i en captiveri! Perquè lluny dels boscos plujosos de Malàisia, on viuen, no triguen gaires dies a morir, pobrets.

 

Normalment, les coloracions tan vistoses i contrastades indiquen perill, perquè l’espècie és verinosa o tòxica en cas de ser depredada. Però aquest cargol és un bon jan: és tan gros com inofensiu!

 

Una formiga panda

Aquest insecte tan curiós, de colors blanc i negre com els ossos panda gegants (d’aquí en ve el nom), podem dir d’entrada que no és el que sembla: no és una formiga, és una vespa! Les femelles no tenen ales, i per això les confonem amb les formigues. Ara, els mascles sí que són alats, i si tinguessin la típica coloració negra amb franges grogues ja els identificaríem com a vespes.

Viuen a Xile, al sud del continent americà, de manera que no intenteu trobar-ne pels nostres camps i boscos: no en trobareu cap ni una!

 

Una formiga de vellut

Aquest insecte també sembla una formiga de colors curiosos, però no ho és. És una altra vespa! Pot tenir colors molt bonics, sobretot amb tons vermells, platejats i daurats. Aquests tons es combinen amb el negre i el blanc i fan anar de corcoll els zoòlegs: amb tantes combinacions els costa molt saber a quina espècie pertany cada vespa quan en troben alguna! Se les coneix com a formigues de vellut perquè són molt peludes.

No són formigues, són vespes sense ales!

 

Un llangardaix rosa

Quin color més sorprenent, aquest agama! Les diferents espècies d’aquests llangardaixos són capaços de mostrar combinacions de tota mena de colors molt vistosos i bonics. Sobretot ho fan en èpoques de reproducció, quan busquen parella i es fan veure tant com poden. Els colors molt vius també serveixen per a mostrar als altres agames que hi ha a prop que estan en bona forma: és una manera de comunicar salut i fortalesa!

 

Unes potes de color vistós, una combinació de tons sorprenent, el contrast d’alguns colors… El que acaba fent que un animal sigui curiós per a nosaltres pot ser una cosa ben senzilla, però que ens fa ballar el cap perquè no ens l’esperem. Això sí: són uns animals meravellosos!

 

 

Text: EDUARD MARTORELL
Fotografies:
iStock: guenterguni (mascarell p. 12), Otavio_Oliva (mascarell pescant), cicloco (cria i detall de la pota), Subaqueosshutterbug (pop) i epantha (formiga de vellut). Viquipèdia / Creative Commons: Charles J. Sharp (mascarell cama-roig), Danilo da Castro (mascarell bru), Chris Lukhaup (formiga panda) i Christian Mehlführer (agama).