Cavall Fort 1503
L’article
Parlem de l’assetjament a l’escola
A tots ens agrada que un company ens feliciti quan hem fet un gol a l’hora del pati, que ens ajudi a aixecar-nos si ens entrebanquem o que ens deixi un llibre que li ha encantat. Quan ens relacionem bé sembla que tot vagi vent en popa. Però, què passa quan no ens tractem bé entre nosaltres?
Un matí difícil
Imagineu-vos que avui us heu llevat amb el peu esquerre. Ahir us van dir que el vostre avi és a l’hospital perquè s’ha posat molt malalt; amb els nervis us heu descuidat de fer els deures, i a sobre us heu refredat i no us trobeu gaire bé. Arribeu a l’escola amb una cara llarga i només teniu ganes d’explicar-ho tot als vostres amics.
Uns dies difícils
Però abans d’entrar a classe, algú –potser del vostre curs o d’un altre– us fa la traveta i caieu a terra. De fet, és algú que fa dies que també es lleva amb el peu esquerre i pensa que si se’n riu d’algú se sentirà millor. Sembla que pensar que hi ha algú que està pitjor l’anima! I com que als seus amics els ha fet gràcia, també s’apunten a fer-vos la punyeta a partir d’ara.
Això no és una bona opció
Potser pensem que ens sentirem millor si ens fiquem amb algú altre, per empipar-lo i quedar descansats. Però això no és un bon camí. Perquè al final no estem bé nosaltres ni la persona a qui molestem.
Perquè la convivència sigui agradable a l’escola, cal seguir unes pautes. Quan algú no les segueix, ens poden fer sentir malament. I llavors cal canviar coses per a solucionar-ho.
Paraules, gestos i silencis que fan mal
Quan algú molesta d’una manera reiterada, és a dir, molt sovint, i sense cap motiu, es diu que assetja. Això vol dir que busca una excusa qualsevol (“ets alta”, “ets ros”, “ets baix”, “ets gras”, “ets morena”, “ets blanc”, “ets nou a l’escola”…) per incomodar una persona fins a fer-la sentir malament.
I ara, què?
És molt desagradable que ens diguin o ens facin coses que ens molesten i ens humilien. I, a més, no ens podem defensar. La majoria de vegades la persona que ho fa està acompanyada per d’altres que li donen suport.
Durant molt temps deixar de banda algú o insultar-lo semblava una cosa “normal”. Però, de fet, no ho és gens ni mica! Quan ens trobem en una situació així, cal posar fil a l’agulla de seguida. El primer pas? Explicar-ho a un adult de confiança, ja sigui la família, els mestres o els educadors.
COM ÉS, L’ASSETJAMENT?
Potser heu pensat, d’entrada, que això va només de cops i travetes. Però també es pot tractar malament algú de maneres que encara poden ser tant o més molestes:
Violència física: una persona n’agredeix una altra fent-li mal amb cops, travetes, empentes…
Paraules: ens diuen amb insistència mots i expressions que ens molesten, des d’insults fins a malnoms. Encara que no siguin agressions físiques, les paraules poden fer tant o més mal que un cop: ens queden marcades al cervell i ens sembla que ens acompanyen sempre.
Silenci: ens deixen de banda, fan veure que no existim, no ens parlen… Quan algú decideix excloure algú, parlar-ne malament a la seva esquena, difondre’n mentides i fer que tothom el rebutgi, està fent servir una arma silenciosa però molt dolorosa per a qui la pateix.
Ni forts…
Quan molestem algú, ens fa la sensació que som invencibles. Però això és un “miratge”, una il·lusió, un truc… Perquè no ens dona felicitat.
Potser podem pensar per un moment que fer sentir malament a una altra persona ens fa poderosos i superiors. I de vegades ens hi tornem amb qui acaba d’arribar.
Però després ens quedem amb la sensació tan desagradable d’haver fet mal a algú o d’haver-li faltat al respecte. Reconèixer-ho ens costa més esforç que no pas tornar a fer la guitza a aquella persona l’endemà, i l’endemà, i l’endemà…
…ni febles
Quan algú ens molesta podem pensar que som febles i desgraciats. Però, ep!, no ho som de cap manera! El que passa és que l’altra persona ens fa canviar la manera de veure’ns. I adonar-nos-en és difícil.
Això ens fa sentir malestar i és un indicador que les coses no van bé. Si ens trobem en aquesta situació, cal buscar ajuda i, com us dèiem, parlar amb un adult. Potser us semblarà difícil sortir-ne, però la família i els professionals de l’educació saben trobar les solucions perquè estigueu bé.
Ah, i és important que tingueu en compte que dir que no esteu bé és un dret que teniu, per més que us amenacin que no ho feu. I, sobretot, si veieu que algú està en una situació en què ho passa malament, també ho heu d’explicar. I això NO és ser espieta. És ser valent.
El maltractament perjudica tothom, a qui el rep i a qui el fa.
10 claus per a tractar-nos bé
| 1. NO ÉS BROMA. El maltractament no és una broma, ni és per riure. En una broma riu tothom. Si veieu que això molesta a l’altre o l’espanta, ja no és una broma: pareu! |  |
 |
2. NO ENS HO MEREIXEM. Ningú no es mereix ser maltractat, ni ningú s’ho busca. Això són excuses que no heu de fer servir mai. La realitat és que totes les persones del món ens mereixem que ens tractin amb respecte! |
| 3. NO ENS HI TORNEM. Tornar-s’hi quan ens peguen o ens insulten no és una bona opció, perquè empitjora la situació. Cal buscar altres maneres d’arreglar-ho, parlant amb els mestres, els pares, la família… |  |
 |
4. NO SÓN NOMÉS COPS. Tothom pot arribar a assetjar els altres sense necessitat de fer mal físic. Ja us hem explicat que es pot maltractar de moltes altres maneres: insultar, riure-se’n, no deixar jugar… també són formes de maltractar. |
| 5. NO HI HA FORTS NI FEBLES. Si ens maltracten, no vol dir que siguem petits, febles, o que no ens sapiguem defensar. Quan un grup es fica amb una sola persona, és molt difícil plantar cara. Per a les persones és important formar part d’un grup. Però, si veiem que el nostre grup no tracta bé algú, no ho hem d’acceptar i ho hem de dir. |  |
 |
6. S’HA DE DIR! Quan ens sentim maltractats o veiem algú que ho passa malament, ho hem de dir al mestre o professor: i això no ens fa ser espietes! Els adults ens ajuden a defensar els nostres drets i demanar ajuda és ser valent i responsable. |
| 7. POSEM-NOS A LA SEVA PELL. Ajudar a qui pateix un assetjament és important: aquestes persones es troben en una situació molt injusta i no són felices. No ens hauríem de sentir bé si al nostre costat hi tenim algú que ho passa malament. |  |
 |
8. AIXÒ NO ÉS EL FAR WEST. Quan veiem que algú es baralla, val més no ficar-s’hi, però hem de demanar sempre ajuda a un adult amb qui tinguem confiança. |
| 9. SEMPRE HI HA ALTRES OPCIONS! Les persones que fan mal a les altres segurament no saben que hi ha moltes altres maneres de relacionar-se que les faran més felices. N’han d’aprendre, i els ho podem ensenyar per a conviure molt millor! |  |
 |
10. I TU, COM ESTÀS? És molt important sentir-se bé per dins. Molta gent que maltracta els altres ho fa perquè té un embolic a dins seu. Cal que aprenguin a conèixer-se millor i adonar-se que fer mal als altres no els farà sentir més bé, ni a la curta ni a la llarga. |
Quan tractem bé l’altre i el fem sentir bé, és més fàcil que també ens sentim bé nosaltres.
Text: EUGÈNIA MORER
Assessorament: JORDI COLLELL i CARME ESCUDÉ
Il·lustració: ROBERT GARCIA