El Tatano 163
La Neus
A la Neus li encanta passar uns dies de vacances a Morvià amb els oncles.
Fa un sol que peta. Encara que et posis a l’ombra no te’n pots escapolir.
–Buf, això és un forn!
Es pot fer passar la calor amb una mica d’aigua. Al mas, tenen sempre a punt el càntir. Amb una rialla ampla, l’oncle els convida a refrescar-se.
–I bé, qui té set? Una mica d’aigua per a enganyar la calorada?
La Neus s’hi anima ràpid, però no sap com ho ha de fer.
–On són els gots?
Els grans s’enriolen tots. La mare li ho ensenya.
–El càntir és per a beure a galet, Neus. Així, mira. Mmmmmm, que bona!
Tots intenten explicar com s’ha de fer per a beure a galet.
–Primer has de mirar enlaire, els ulls encarats al cel.
–Obre una mica la boca: no cal badar-la gaire.
–Sobretot, no te l’omplis del tot. T’has d’anar empassant l’aigua a mesura que beus!
–Vigila de no ennuegar-te!
La Neus ho prova convençuda, però no és tan fàcil seguir totes les instruccions alhora. L’aigua li cau galtes avall, regalima pel coll i la panxa. Deixa anar un bon crit:
–Aaaah, que freda!
La Neus n’ha tret una bona lliçó:
–Beure del càntir apaga la set. Però aprendre a beure a galet fa passar la calor!
Text: MARIA SALLÉS
Dibuixos: MONTSE TOBELLA