Cavall Fort 1365
Minimegacracs
Aquest curs la Sara, l’Ainara i la Jana han viatjat pel món dins del mòbil de la Mukele, han travessat Finlàndia dalt del ren d’en Nikolas, i han viscut moltes més aventures sense sortir de Puigcerdà. Perquè elles són… supermegalectores!
Tenen deu anys i fa temps que comparteixen la passió pels llibres, i se’ls intercanvien contínuament perquè cap d’elles no es perdi les emocions i sorpreses de cada nova novel·la que cau a les seves mans.
També fan una activitat a classe que consisteix a preparar-se la lectura d’un conte per a llegir-lo al programa de Ràdio Pirineus, i participen en el Certamen de Lectura en Veu Alta, i són lectores dels llibres seleccionats per l’Atrapallibres… I també van al club infantil de lectura de la Biblioteca Comtat de Cerdanya, i estan molt contentes perquè han escrit a un dels autors fent-li elogis i preguntes sobre el llibre, i ell els ha contestat una carta molt amable!
Ja veieu que una gran part de la seva vida gira al voltant dels llibres, i tenen claríssim per què els agrada tant llegir:
Sempre busquen moments per a poder llegir, un cop acabats els deures i activitats del dia, i “de vegades estàs tan enganxada que no t’adones de l’hora que és”, confessa la Sara, “i et quedes llegint fins a la matinada perquè el vols acabar. Però és que si paressis abans perquè és molt tard, tampoc no podries dormir, ja que estaries patint per saber quin deu ser l’argument que falta”. I la Jana afegeix:
“A mi m’ha passat, de vegades que he acabat un llibre i la biblio ja està tancada, i llavors miro un full on tinc apuntats els que ja m’he llegit i la data en què els vaig acabar per a saber quin fa més temps, i agafo aquell perquè així em tornarà a fer sorpresa.”
Gaudeixen tant amb les lectures que, als amics a qui no agrada llegir, els recomanen que facin un esforç per a llegir una mica cada dia, fins que trobin un llibre que els enganxi, perquè estan convençudes d’una cosa:
“Sempre hi ha un llibre que t’està esperant, un que et farà canviar, i al final t’agradarà molt llegir perquè els llibres són meravellosos.”
L’Ainara afegeix que “està bé jugar a videojocs, però jo crec que els llibres et fan més intel·ligent”.
La Jana pensa que si els llibres tinguessin ànima et dirien “‘Vine aquí i llegeix-me!’ Però com que això no passa, ho has d’anar provant fins que trobis el teu”.
”Si tothom fes això”, s’imagina la Sara, “seria fantàstic perquè, en lloc de veure la gent caminar pel carrer mirant el mòbil que té a la mà, veuríem tot el mon mirant el llibre que aguanta davant la cara, per anar llegint mentre camina!”. L’Ainara afegeix de seguida: “Però això no, perquè els podrien atropellar!”. “Ja, però és millor morir atropellat llegint un llibre que no mirant el mòbil, no?”, diu la Sara. “Sí, però millor que no sigui al mig d’un capítol, perquè no et perdis el final!”, exclama l’Ainara.
I riuen totes tres, abraçades als llibres que els donen tanta imaginació i tanta vida!
Text i fotografies: ANNA FITÉ
Dibuixos: ROGER ZANNI