Trailalà, lalailalààà… Ep, que el 22 de novembre és el Dia de la Música! Si voleu ser uns autèntics melòmans (amants de la música, no dels melons), comenceu per llegir aquesta secció i afineu la veu i el trombó!
 |
1
A les plantes els agrada la música.
I tant! S’han fet estudis que demostren que la música –si té les vibracions adequades– fa que les plantes es desenvolupin millor, ja que són molt sensibles i el so de la música emet vibracions que els agraden! |
2
Hi ha un instrument làser.
Sí, i no és una espasa ni un projector: és una arpa!! En comptes de cordes, té raigs làser que, quan noten la presència dels dits, activen un so que es reprodueix de manera electrònica a través d’un aparell o ordinador. |
 |
 |
3
Es pot ser músic i sord.
Oh, i tant! Un dels més coneguts és Beethoven, que, tot i quedar-se sord de gran, va continuar component. Quin crac! Avui, amb els implants coclears, persones que no hi han sentit mai poden fer música! |
4
La llengua també toca.
Els instruments de vent es bufen i prou? No! A més de tenir bufera, cal saber posar-ho tot bé: llavis, dents i llengua! Quan es toquen molta estona, us podeu quedar sense bufera… i amb la llengua ben cansada! |
 |
 |
5
La veu és l’instrument més vell.
Existeix des de la prehistòria. No s’ha de fabricar ni transportar ni netejar… però és molt fràgil! Les cordes vocals, molt petitones (uns 2 centímetres), són tan potents com sensibles. |
6
Es pot fer música amb pets.
Sí. I t’hi pots guanyar la vida, com el petartista francès Joseph Pujol. Tenia una alteració als budells que li permetia agafar molt d’aire pel forat del cul i treure’l fent ritme i musiqueta. Ho va petar! |
 |
 |
7
Hi ha un piano que es bufa.
Sí, fins i tot el podeu portar sota el braç. Es diu melòdica i té menys tecles que un piano. És com un acordió, que en comptes de manxar, hem de bufar. Si el toqueu, en un tres i no res tindreu una festa muntada! |
8
Es va fer famosa pels seus galls.
Galls? Un corral sencer! Florence Foster Jenkins era una rica nord-americana que volia ser cantant d’òpera. En els seus concerts desafinava tant…! La gent es pixava de riure; ella creia que no eren prou entesos en música! |
 |
 |
9
El rock-and-roll va ser una revolució.
Ara tenim el reggaeton, però als vostres avis el rock-and-roll els feia aixecar el cul de la cadira! D’origen afroamericà, cantat sobretot per blancs nord-americans, aquest ritme “diabòlic” va canviar la història de la música. |
Text: REDACCIÓ
Il·lustració: DANI JIMÉNEZ