Cavall Fort 1347
La finestra
Estoig, llibretes, llibres i motxilla. Ja ho tenim tot a punt per a tornar a veure els nostres amics, l’escola i els professors. O potser no, perquè alguns aquest setembre heu de començar a L’INSTITUT!
Por, dubtes, alegria, tristesa, angoixa… Esteu així els lectors que aquest any comenceu 1r d’ESO a l’institut? Us hem preparat aquest article en què us donem alguns consells i us convidem a rumiar sobre aquesta nova etapa que enceteu d’aquí uns dies!
Adeu, escola
El passat mes de juny els que fèieu sisè vau viure moments emocionants, potser una mica tristos, perquè us vau acomiadar de l’escola. “L’escola ens va preparar un comiat i ens vam regalar balls i cançons.
I després vam anar tota la classe a sopar junts”, ens explica l’Adrià (12 anys), que aquest setembre comença a l’institut.
La Nora (12 anys) també va tenir una festa així el passat mes de juny. Ella també deixa l’escola enrere i s’estrena a l’institut. “Em fa pena deixar l’escola i els mestres, però el pitjor són els companys. No tots viuen a prop i ja planifiquem quedades per anar-nos veient. I és que fa nou anys que estem junts!”
Per què l’escola ens fa un comiat? Si ens venen ganes de plorar! I encara ens fa més pena marxar de l’escola…! Doncs perquè, de fet, és bo fer-ho, tal com ens explica el nostre psicòleg Francesc J. Fossas: “Aquesta celebració es fa gairebé sempre i n’acostumem a guardar un gran record. Ens acomiadem d’un temps per donar la benvinguda a un altre. Sol ser un acte molt emotiu on hi ha sentiments de tota mena, plors i rialles, enyorança i il·lusió pels nous temps. Tot molt digne de ser celebrat.”
|
|
Els petits de l’institut“Crec que serà el canvi més gros, això de passar a ser de les petites”, ens confessa la Nora. I és que a l’institut hi ha estudiants des d’onze anys fins a divuit! “Estic una mica ansiós de pensar que hi ha nens més grans que ens puguin molestar”, diu l’Adrià. L’Arnau (14 anys), que ara farà 3r d’ESO i ja és un “veterà” de l’institut, reconeix que això a ell també l’amoïnava, però ara no el preocupa gens: “Al meu institut els grans van al seu aire, no ens molesten. Ens veuen molt petits i no ens diuen res.” |
Deixar els amics enrere…Separar-se dels amics és difícil! La Nora ens explica que la seva millor amiga anirà en un altre institut de la ciutat. “És veritat que al meu institut hi haurà nenes de la meva escola que ja conec, però encara que hi anés sola no em preocuparia. Sé que coneixeré gent nova i em fa il·lusió.” L’Adrià també ho porta bé, això: “La meva classe s’ha repartit per diferents instituts. Al que jo vaig coincidiré amb el meu millor amic. Molts els conec de futbol dels pobles del costat i estic acostumat a fer-me amb gent nova.” |
 |
 |
…i conèixer-ne de nous!L’Arnau, a diferència de la Nora i l’Adrià, no les tenia totes quan va deixar l’escola. Fa dos anys va començar a l’institut de la seva ciutat i tenia un panorama més complicat: no hi coneixia ningú! “No hi havia ningú de la meva escola, al meu curs. I em feia respecte. Però va ser fàcil fer amics. Ells es coneixien tots i en lloc de tancar-se van buscar els nens nous per integrar-nos amb ells”, ens explica. |
5 CONSELLS PER A ENTRAR AMB BON PEU A L’INSTITUT
El nostre psicòleg us fa aquestes recomanacions, que us aniran d’allò més bé si teniu pors o dubtes per a aquesta nova etapa.
Si estem tristos perquè deixem l’escola…
“A l’escola vivim moltes vivències i molt rellevants. I hi passem una part molt important d’uns anys cabdals de la nostra vida. S’acaba una etapa i és un gran canvi. És molt lògic que hi hagi tristesa i dol i que els vivim i que els expressem. Però l’escola s’acaba per a poder començar un nou trajecte il·lusionador. A més, el record sempre anirà amb nosaltres.”Si ens fa cosa ser els petits de l’institut…
“Les situacions noves sempre venen amb incerteses. Són nous reptes, noves exigències, i és natural que apareguin dubtes, interrogants i temors! Però si volem créixer hi ha d’haver desafiaments. I si volem avançar hem d’aprendre a conviure-hi. Hem de ser conscients del que ens passa i de si tenim ganes de compartir-ho. I, si ho creiem oportú, demanem ajuda a les persones en qui confiem.”Si anem sols a l’institut sense amics de l’escola…
“Segur que farem nous amics i amigues, que ens acompanyaran al llarg del camí d’aquest nou cicle de la nostravida. I tindrem alegries i disgustos, i hi hauran dies millors i pitjors, com, per altra banda, sempre passa.”Si ens fan una mica de por els professors de l’institut…
“És cert que hi haurà un canvi: a l’institut els professors ja no fan el mateix paper que a l’escola. Canvia la forma de la relació, però això no vol dir que canviï el fons. Si tot va bé, sempre hi ha d’haver respecte, acceptació, confiança i estima.”Si estem preocupats perquè comencem de zero…
“Hem de recórrer a la nostra capacitat d’adaptació, que és molt gran. Ens hem de donar temps, tenir paciència i confiança en nosaltres mateixos. De mica en mica, allò que ara és nou s’anirà convertint en familiar.”
Ja som grans?!
“No em faria res quedar-me un parell d’anys més a l’escola; em sembla que a l’institut ens farem grans de seguida”, reflexiona l’Adrià.
Anar a l’institut és sinònim de fer-nos grans? “Potser sí, perquè tens menys temps per a jugar i has d’estudiar més. Tens la sensació que ets més assenyat, més responsable”, explica l’Arnau. No és que ens fem grans d’un curs a l’altre, però comencem a deixar la infància enrere.
Tal com diu el nostre psicòleg, “al llarg de la vida passem per diferents cicles vitals. Cadascun té les seves necessitats i funcions, les seves gratificacions i responsabilitats. Els nostres avis i pares també van ser nens i es van fer adults. La vida no s’espera i sempre va endavant. I nosaltres som vida.”
Que tingueu bona sort a l’institut!
Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: ROGER ZANNI
Agraïm la col·laboració de FRANCESC J. FOSSAS, psicòleg, i de l’Arnau, la Nora i l’Adrià.