Cavall Fort 1371
La finestra
L’any 1833, a Sant Petersburg (Rússia), va néixer un nen excepcional. Es deia Aleksandr Borodin.
Un nen fora de sèrie
Com que era fill d’un príncep, és a dir, d’un noble (perquè allí ser príncep no volia dir ser fill del tsar o d’un rei), va tenir una educació excel·lent. Els seus professors es devien adonar ben aviat que es tractava d’una criatura molt intel·ligent.
“Li va bé tot”, comentaven esparverats. I la mare n’estava molt orgullosa, però al mateix temps devia pensar: “Què en faré, d’aquest nen, si li agraden tantes coses? Home de molts oficis, pobre segur.”
Experimentar-ho tot
Destacava, per una banda, pel seu interès per les llengües i per la música: a catorze anys ja parlava alemany, francès, anglès i italià, i no en tenia prou, sinó que també tocava la flauta, el piano i el violoncel, i havia començat l’estudi de la composició. Però al petit geni li agradaven també amb passió les matèries científiques: va estudiar botànica, zoologia, cristal·lografia, anatomia i, sobretot, química, amb el mateix interès. Ja havia començat a fer experiments pel seu compte.
De petit, destacava pel seu interès per les llengües i per la música, però també li agradaven amb passió les matèries científiques.
|
|
Flautes i sales d’operacionsA nou anys va escriure una polca i, a tretze, un concert per a flauta i piano. La família n’estava encantat, però la professió de músic en aquell temps era molt incerta i no gaire ben considerada per la societat, i per això van preferir que fos metge. El noi va estudiar a l’escola de cirurgians amb aquesta intenció, però després de sis anys d’estudis es va adonar que allò no feia per a ell. |
Ai, la sang!En el moment de començar la feina en un hospital de debò, es va inclinar per una altra especialitat perquè, segons expliquen, la visió de la sang li feia basarda. No es va deixar vèncer per la dificultat: podria treballar igualment en aquell hospital però en el terreny de la química, que, en teoria, era menys perillós –com a mínim per a un home sensible com ell. |
 |
 |
Amics músicsUn dia, al seu hospital, hi van ingressar un home que també era músic: es tractava del compositor Modest Mussorgski, l’autor d’aquella obra tan magnífica que descriu els quadres d’una exposició. De seguida es van fer amics i aquest el va presentar a uns altres talents com ell, un grup de músics que amb el temps serien molt importants, anomenat el Grup dels Cinc. Aquests, en saber que també havia compost unes quantes peces, i en adonar-se de la qualitat que tenien, el van empènyer a escriure la seva primera simfonia. |
Música, química, música, química…
L’estrena de l’obra no va tenir gaire èxit, però això no va pas desanimar el jove Aleksandr. “Ja els agradarà la segona.” L’home tocava moltes tecles, mai tan ben dit, perquè al mateix temps va continuar estudiant química a Alemanya, terreny en què va fer importants descobriments. També va treballar amb el químic Erlenmeyer, l’inventor d’un matràs (un recipient de laboratori) que porta el seu nom.
Però a Borodin li agradaven tantes coses que no donava l’abast: penseu que havia escrit el primer i el tercer temps de la segona simfonia i els va perdre. En conseqüència, hi va haver de tornar.
La tesi, en rus
Li faltava temps per a tot allò que es proposava de fer. Amb una vida no en tenia prou. I això que en aquest món hi ha gent que diu que s’avorreix… No crec que a ell li passés mai. A l’hora de presentar la seva tesi doctoral a la universitat en va fer una de grossa: la va escriure en rus en lloc de fer-ho en llatí, com feia la gent fins llavors a les universitats russes. Va argumentar que potser ja era hora que les llengües modernes s’anessin incorporant al món dels estudis. I tenia raó. La tesi va ser acceptada.
L’òpera russaMentre treballava amb la tesi, també havia començat a escriure una gran òpera, El príncep Igor, amb temes extrets del folklore rus. En aquell moment, la música nacionalista estava en el seu apogeu, i compositors russos com Mussorgski i Rimski-Kórsakov van emocionar el món amb les seves obres. |
|
Li agradaven tantes coses que no donava l’abast; li faltava temps per a tot allò que volia fer!
Un químic músic, un músic químic
De retorn a Sant Petersburg va començar a exercir de professor de química, i mentre aconseguia de sintetitzar nous compostos estudiava composició d’una altra mena –musical– amb Balakirev. Era clarament un home avançat per al seu temps, perquè va aconseguir que les dones poguessin ingressar a l’Acadèmia de Medicina. Els músics potser pensaven que era un químic afeccionat a la música, però si avui dia és recordat és sobretot per aquesta darrera faceta.
El final
No tenir pausa pot arribar a ser un problema, sobretot per a un músic. El pobre Borodin va morir de cop, durant un ball, i els seus amics compositors Rimski-Kórsakov i Glazunov van tenir treballs a recollir tota la música dispersa que van trobar al seu estudi. La van arranjar i la van fer arribar al gran públic. Eren obres magnífiques on es podia sentir, amb ritme trepidant, tota la força dels genets cosacs i la dolçor enyoradissa de les cançons tradicionals russes, que tenen la virtut de traslladar-nos a les remotes estepes encara que no hi haguem estat mai.
Text: MÀRIUS MONEO
Dibuixos: LUISA VERA