Cavall Fort 1375
La finestra
Quin titular més impactant!
Segur que molts heu pensat que els que llegiu Cavall Fort no heu d’anar a l’escola, oi? Això és el que vol aquesta notícia: que la llegiu i la consumiu amb un titular que no diu tota la veritat. Perquè si continueu llegint veureu que no és ben bé això, el que explica: no és que us pugueu estalviar l’escola, sinó que podeu tenir més habilitat a l’hora de llegir i escriure i, per tant, quan feu un examen teniu més recursos.
“Segons un estudi (…) els nens i nenes que llegeixen revistes de divulgació…”
Ah, vaja…! Resulta que no són només els de Cavall Fort, sinó que són els lectors de revistes de divulgació com Cavall Fort. Ja ens han donat gat per llebre una altra vegada!
“Un estudi realitzat a més de trenta-cinc nens de diferents escoles de la zona oest nord-americana…”
Quin estudi més estrany, oi? No ens diu ni d’on és el grup que l’organitza; només sabem que han fet servir trenta-cinc persones. Els estudis que es fan amb rigor fan servir un conjunt de persones (mostra) prou gran per a poder assegurar que el que es diu és veritat! Tampoc no ens diuen exactament de quina zona són els nens. I aquest nom en anglès ens sembla seriós però no el coneixem de res: WASABI? Però això no era allò del sushi? No trobeu que aquesta notícia fa pudor de socarrim?
Tot plegat ens fa sospitar que és una notícia falsa. Però, per què hi ha notícies enganyoses? Què són, exactament? Qui les fa? Per què? Us en fem cinc cèntims per a estar-ne ben informats!
LES NOTÍCIES ENGANYOSES
De notícies com aquestes ens n’empassem més de les que ens pensem. Per això us expliquem què són i per què existeixen.
La desinformació
És tota la informació que és falsa, inexacta o manipulada. És a dir, les coses que se’ns expliquen tergiversades. I això pot ser tant una notícia al diari, a la televisió, en una pàgina web, com un compte de Twitter o seguidors falsos, o bé un mem malintencionat.
Una notícia enganyosa és un tipus de desinformació feta a mida per al lloc i el moment en què es publica, no amb l’objectiu d’informar sinó de guanyar diners i controlar l’opinió de la gent.
És molt important que sapiguem que aquestes notícies existeixen i, sobretot, que aprenguem a identificar-les per a no creure’ns-les!
Un invent nou?
Segurament ara en sentiu a parlar molt, de les notícies enganyoses (en anglès, fake news), o bé d’informació que us heu cregut però que és falsa. I sovint us arriben per xarxes o algú us explica que les ha vist a Internet. Però aquestes notícies enganyoses no són un invent del segle XXI ni de les xarxes socials, no. La desinformació existeix des de ben antic. Des que hi ha persones amb poder que volen manipular el que creu o opina la gent. Perquè qui té el poder té la capacitat de generar “veritats” fetes a la seva mida i fer-les creure als altres per controlar-los. I això tant valia en el passat com avui!
Però, per què les compartim?
Compartim les notícies enganyoses perquè tenen tots els ingredients necessaris per a fer-nos agafar moltes ganes d’ensenyar-les als altres. Els que les escriuen fan servir trucs perquè ens cridin l’atenció i les fem córrer.
Acostumen a tractar temes que ens toquen de prop o ens generen curiositat. I sovint es critica o es parla de coses lletges que passen a altres persones.
Els titulars, sempre llampants i sorprenents, són el primer esquer perquè les vulguem llegir:
Els temes que tracten les notícies falses són xafarderies, situacions misterioses, morts falses de personatges famosos, actualitat política, suposats descobriments o afirmacions científiques que ens afectarien directament…
Com que la notícia està ben escrita i sembla versemblant, el primer que fem és compartir-la. I, d’aquesta manera, les notícies enganyoses s’escampen a milers de quilòmetres per tot el món en temps rècords.
Per què ara n’hi ha tantes? Perquè s’ha descobert que tenir un negoci de crear notícies enganyoses genera molts diners. I qui hi ha darrere? Doncs des d’empreses de publicitat que les creen perquè fem clic als webs que els interessen fins a governs que paguen perquè es creïn i difonguin notícies a favor seu o d’un candidat seu. Segur que vau sentir a parlar de com una campanya de notícies enganyoses va servir a l’actual president nord-americà Donald Trump per a guanyar les eleccions!
Quines conseqüències tenen?
Com més desinformació hi ha, més difícil és saber què és veritat i què no. I més ens poden enredar. A més, el periodisme perd credibilitat, i hi ha el perill que perdem la confiança en mitjans de comunicació com diaris, ràdio i televisió, amb periodistes professionals que tenen la feina de verificar i contrastar tota la
informació que publiquen.
Com combatre-les?
Els estudiosos diuen que d’aquí a pocs anys la meitat de les notícies seran enganyoses. Per això és molt important que fem servir una gran facultat que tenim: rumiar. Fixem-nos si les notícies tenen autor i si tenen algun truc estrany com els que us hem explicat. I no les fem córrer si creiem que poden ser falses.
Les notícies enganyoses sempre existiran. I amb Internet creixeran cada cop més. Però, si no ens les empassem, els que les difonen no hi tindran res a fer.
Text: EUGÈNIA MORER
Dibuixos: SERGI MORESO