Les nenes de rosa, els nens de blau?

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1383
La finestra

 

Imagineu-vos que un extraterrestre vol saber com som els humans i l’única eina que té és un televisor. Si veu els anuncis dels canals infantils, què pensarà? Segurament que a les nenes humanes només els interessa jugar amb nines i jocs de maquillatge, o fer collarets i braçalets i les coses de princeses. I que als nens els agrada l’acció, les armes, el futbol, els cotxes i que mai de la vida no porten res de color rosa.

 

És una qüestió de gustos

L’extraterrestre pensarà: «Si que són diferents, els nens i les nenes, a la Terra! No deuen jugar mai junts perquè no els agraden les mateixes coses, perquè no en saben o perquè està prohibit». Tant de bo poguéssim parlar amb aquest extraterrestre, perquè li podríem dir que està molt equivocat: cada nen i cada nena té els seus gustos, i poden jugar junts a tot el que vulguin. No hi ha cap llei que ho impedeixi, oi?

Però llavors, per què en els anuncis, en les pel·lícules o en la majoria de contes tradicionals són tan diferents? L’explicació són els rols de gènere.

 

Què són, els rols de gènere?

Doncs és el que ens diu com «ha de ser» una nena i com «ha de ser» un nen. Segons això, les nenes són presumides, dolces, potser una mica tafaneres però es porten bé, i els nens, esportistes, valents, una mica trapelles i no ploren gaire. Però els nens i les nenes realment naixem amb aquesta manera de ser i aquests gustos? És clar que no! La manera de ser i els nostres gustos es van formant quan ens anem fent grans, i tot el que veiem i escoltem al nostre voltant fa que actuem d’una manera o d’una altra. Encara que ens ho sembli, la manera de ser dels nens i les nenes no és una cosa natural i sempre igual, sinó que depèn del lloc i de l’època en què ens ha tocat viure.

 

Què diuen, els rols de gènere?

I què passa si soc una nena i m’agrada més jugar a futbol que parlar amb les amigues a l’hora del pati? O si soc un nen i m’encanta jugar a nines? És molt possible que algú se’n rigui o us faci sentir que no és «normal». I entre els adults també passa. Els rols de gènere diuen que els homes en saben molt més, de fer política, de dirigir empreses grans, de fer investigació científica… (que són les feines més ben pagades i que tothom veu com a més importants). Contràriament, diuen que és natural que les dones es dediquin sobretot a la cura de les persones, començant per la seva família, i, a fora de casa, a feines de mestres, infermeres, neteja de cases…

És veritat que ara les dones treballen en àmbits molt diferents, però normalment no són mai les que manen més, i facin el que facin acostumen a ser les principals responsables de netejar la casa, comprar i ocupar-se dels nens i de la gent gran, com si això fos «el que els pertoca» perquè són dones i els homes no ho poguessin fer tan bé.

Les mateixes oportunitats

Sabeu quantes dones han estat presidentes de la Generalitat de Catalunya, de França o dels Estats Units? Cap ni una. I de les empreses més importants del món? Molt poques. Però no és pas que les noies siguin menys intel·ligents o que tinguin menys capacitats (de fet, les noies acostumen a treure millors notes!). És que des de petites se’ls fa creure que elles s’han de dedicar a altres coses que siguin més «femenines».

Per a reparar aquesta injustícia i aconseguir que les nenes i les dones tinguin les mateixes oportunitats que els nens i els homes, va sorgir el feminisme. D’això ja fa moltíssims anys!

 

Segurament heu sentit aquesta paraula quan es parla de feminisme. Patriarcat vol dir que en una societat els més importants són els homes i que la gent pensa que això és «natural». Al nostre país, com a la major part del món, ha estat així al llarg de la història, i per això costa que a les dones i els homes se’ls tracti igual encara que les lleis hagin canviat.

 

Nooo! No hi té res a veure. El feminisme vol que tothom tingui els mateixos drets, mentre que el masclisme defensa la superioritat dels homes per sobre les dones.

 

Els drets de les dones

Al principi es demanava que les dones poguessin votar, estudiar, treballar o que poguessin decidir lliurement si tenir fills o no tenir-ne. Per sort, aquests drets s’han aconseguit a Catalunya, però no pas a tots els països. I encara hi ha moltes coses importants per millorar!

Per això a casa nostra, com a tot el món, als últims anys s’hi han fet manifestacions molt grans el 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

 

 

I què demanen?

Poder anar soles pel carrer sense por que ningú les molesti, cobrar els mateixos diners que els homes per la mateixa feina (costa de creure però no sempre és així!) i, sobretot, poder tenir les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la societat. I, per a les nenes, què demanen? Que s’atreveixin a ser el que vulguin ser, a jugar amb el que vulguin, i que ningú no els faci creure que no poden fer alguna cosa només pel fet de ser nenes.

 

Alguns personatges clau en la defensa dels drets de les dones

OLYMPE DE GOUGES
(1748?-1793)
Escriptora francesa i defensora dels drets de les dones. El 1791 va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

CARME KARR
(1865-1943)
Escriptora i intel·lectual catalana. Va defensar que les dones catalanes poguessin votar.

NATIVIDAD YARZA
(1872-1960)
Alcaldessa de Bellprat (Anoia) el 1934. Primera dona de Catalunya que va ser alcaldessa.

ANGELA DAVIS
(1944)
Activista i política nord-americana. Defensora del feminisme, i també de la lluita contra el racisme. I és que les dones que no són blanques encara tenen molts més problemes.

 

Si mai trobeu l’extraterrestre curiós, li podeu dir que apagui el televisor i se’n vagi a passejar per la Terra a veure gent de debò. Quedarà ben parat de la diferència.

 

Text: AGNÈS ROTGER
Dibuixos: MÀRIAM BEN-ARAB