Cavall Fort 1384
La finestra
En un petit poblet de Catalunya Nord, després de la Guerra Civil espanyola, una noia suïssa va ajudar centenars de mares exiliades a parir i cuidar els seus fills. Va crear una illa de pau en un oceà de destrucció.
L’exili
El final de la Guerra Civil espanyola, l’any 1939, va obligar molta gent a marxar a l’exili fugint de les represàlies dels vencedors, la fam i la misèria. Al principi d’aquest mateix any, mentre les tropes de Franco avançaven pel territori català, gairebé cinc-centes mil persones van passar la frontera amb França. Famílies senceres arribaven al país veí travessant a peu els Pirineus. Estaven morts de fred, gana, esgotament… I molt apesarats pel que deixaven enrere. Però tenien l’esperança que a l’altra banda de les muntanyes els acollirien.
Els camps de refugiats
Les autoritats franceses es van veure desbordades per l’arribada de tanta gent. Van tancar tothom en camps de refugiats improvisats a les platges d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès. I, més tard, també a Ribesaltes.
Eren espais envoltats de filats i vigilats per soldats, on pràcticament no hi havia aixopluc i escassejava l’aigua potable i el menjar. D’allà no se’n podia sortir. Separaven homes i dones; les famílies no estaven juntes.
Les males condicions
El fred, la gana, la set, la malaltia, la mort i la desolació eren el pa de cada dia dels refugiats. La situació era especialment desesperant per a les mares amb nens petits o per a les dones embarassades, que havien de tenir els seus fills en aquelles condicions. Gairebé tots els infants que naixien en aquells camps morien.
Per sort, l’Elizabeth Eidenbenz va decidir fer alguna cosa per aquestes dones i nens refugiats, i tot va canviar.
ELISABETH, MESTRA I VOLUNTÀRIA
Elisabeth Eidenbenz (Suïssa, 1913-2011) va ser una mestra suïssa. Creia en el voluntariat com una manera d’ajudar la gent que més ho necessita. Quan tenia poc més de vint anys, va esclatar la Guerra Civil espanyola. Es van bombardejar ciutats i pobles, i es va provocar molta penúria entre la població. L’Elisabeth i l’organització a la qual pertanyia, el Servei Civil Internacional, volien socórrer la gent que patia a causa de la guerra. L’Elisabeth es va ocupar d’infants i dones, sovint embarassades o amb criatures petites.
Una maternitat a Elna
L’experiència de l’Elisabeth a Espanya havia fet pensar als seus companys del Servei Civil Internacional que ella podia dirigir una maternitat per a aquelles dones dels camps de refugiats. No s’ho va pensar dues vegades! Després d’un primer intent al poble de Brullà, va aconseguir obrir una nova maternitat al castell abandonat de Bardou, al municipi d’Elna. Era el desembre de 1939 i ja havia començat la Segona Guerra Mundial.
Barraques dins dels camps
L’Elisabeth i el seu equip anaven pels camps de refugiats buscant les dones embarassades. En els camps, van establir una zona de barraques on s’estaven, amb millors condicions, les dones que encara no podien entrar a la Maternitat. Allà també s’instal·laven les mares i els seus fills quan tornaven d’Elna.
De castell a casa de mares
El vell casalot de Bardou tenia capacitat per a unes cinquanta mares, que es repartien en cinc habitacions batejades per l’Elisabeth amb noms de ciutats: Barcelona, València, Bilbao, Santander i Madrid. També hi havia una sala de parts i una habitació gran per als nadons. La cuina i l’ampli menjador es nodrien principalment d’articles que venien de Suïssa, com ara la llet en pols, i productes que sortien dels horts, els arbres fruiters i la petita granja de la Maternitat.
Una illa de pau en un oceà de destrucció
Una de les coses que apreciaven realment les dones procedents dels camps era poder-se desfer de la porqueria, la sarna, els polls, les puces i la roba que portaven posada des de feia tant de temps. “La brutícia, al final, t’acaba embrutant com a persona”, ens diu l’Assumpta Montellà, una historiadora que va conèixer l’Elisabeth i algunes mares d’Elna i en va difondre la història. Ella recorda una frase que deia l’Elisabeth: “La Maternitat era una illa de pau en un oceà de destrucció”.
De les gairebé sis-centes criatures que van néixer a la Maternitat, unes quatre-centes eren fills i filles d’exiliades republicanes. Les altres pertanyien principalment a famílies jueves perseguides pels nazis.
Música i festes, malgrat tot
L’Assumpta també explica que l’Elisabeth, a més, es preocupava de l’estat d’ànim de les mares. Per a ella, era important celebrar dies assenyalats com els aniversaris, el Nadal, etc. I també prestava especial atenció a la música: l’Elisabeth havia llogat un piano i comprat un gramòfon, i ella mateixa tocava la guitarra. A la Maternitat d’Elna s’hi cantava sovint. Curiosament, Pau Casals, exiliat a Prada de Conflent, hi ajudà econòmicament.
El petit Guy
L’arribada de l’exèrcit alemany al sud de França va comportar molts problemes a la Maternitat, que acabaria formant part de la Creu Roja suïssa. Els alemanys sovint hi anaven a buscar mares i infants jueus, que havien arribat allà a causa de la persecució nazi. L’Elisabeth intentava fer-los fora amb un crit, “Això és Suïssa!”, recordant-los que aquest país s’havia declarat neutral davant la guerra.
Quan va néixer en Guy, de família jueva, l’Elisabeth va ocultar-lo a la Maternitat durant molt de temps junt amb la seva mare. Sempre que podia, duia el petitó fins a un poble proper perquè el seu pare, que hi vivia amagat, el pogués veure.
Agraïment profund
L’abril de 1944 l’exèrcit alemany va tancar la Maternitat. Durant una mica més de quatre anys, hi havien nascut 597 criatures. Les mares estaven convençudes que la iniciativa de l’Elisabeth havia salvat els seus fills d’una mort segura.
Al cap d’uns anys, en Guy Eckstein va tornar a Elna i va decidir buscar l’Elisabeth, que ja era molt velleta. Creia que calia fer-li un homenatge. S’hi van sumar el poble d’Elna i, després, moltes més persones. També les famílies que han decidit posar Elna o Nael (anagrama d’Elna) als seus fills, convençudes que és necessari tenir sempre presents els valors de l’Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna.
De gran, l’Elisabeth va rebre nombrosos reconeixements per la seva tasca, com ara la Medalla dels Justos entre les Nacions, atorgada per l’Estat d’Israel l’any 2002, o la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya el 2006.
L’edifici de la Maternitat, el castell de Bardou, avui és un museu dedicat a explicar què va ser la Maternitat d’Elna.
Text: MERITXELL MARGARIT
Il·lustració: CRISTINA LOSANTOS