Haenyeo, les sirenes coreanes

Cavall Fort 1391

En una illa de Corea del Sud hi ha un tresor amagat que us proposem de descobrir: les haenyeo, les dones bussejadores de l’illa de Cheju.

Autèntiques sirenes

Les haenyeo són capaces de submergir-se a pulmó lliure a deu metres de profunditat, fent capbussades de fins a tres minuts! Poden estar sis hores al dia pescant i recol·lectant algues, cloïsses, ostres, pops i eriçons de mar.

Comencen tradicionalment el seu entrenament a onze anys d’edat, i al cap de set anys ja es poden considerar bussejadores expertes.

Es capbussen estiu i hivern i la seva feina, tot i ser molt dura, les fa físicament molt resistents. Avui hi ha haenyeo de vuitanta anys d’edat que en fa més de seixanta que es capbussen!

Haenyeo significa “dones del mar”. Aquestes bussejadores han estat durant anys al capdavant de la comunitat de l’illa, pescant i mantenint les seves famílies!

Cosa de dones

A mitjans dels anys seixanta del segle XX hi va arribar a haver fins a vint-i-tres mil haenyeo a les costes de Cheju! És una ocupació exclusivament femenina. Per què? De fet, se sap que fins al segle XVII també era una professió masculina, però en cosa de pocs anys això va canviar. Probablement va ser perquè molts homes van haver de marxar a la guerra o al continent i les dones van haver d’ocupar rols i feines diferents de les habituals.

CHEJU, L’ILLA DE LES HAENYEO
És una illa volcànica situada a 100 quilòmetres de la costa de Corea del Sud, país del qual forma part. Amb un clima més càlid i plujós que la resta del país, també se’n diferencia per la cultura, les tradicions i una història tràgica de guerres i repressió cultural per part del Govern de Seül, la capital del país. La seva economia es basa sobretot en el turisme i l’agricultura.

Moments difícils

Aquest paper tan protagonista de les dones es va veure incrementat encara més a partir de l’any 1948, quan una revolta popular dels pagesos de l’illa va ser esclafada sense contemplacions pel Govern de Seül. Els homes van ser empresonats, exiliats i molts també assassinats. Llavors les dones es van tornar a veure obligades a agafar les regnes de l’economia i de la vida cultural i social.

LES DONES, LES MÉS IMPORTANTS DE L’ECONOMIA
A diferència del que ha passat tradicionalment en molts llocs del món, les famílies de Cheju preferien tenir nenes en comptes de nens. Penseu que la dot d’un casament la pagava l’home, perquè la dona era qui aportava més ingressos a la família. I els homes sovint eren els encarregats de cuidar les criatures, cosa també poc habitual!

Desapareixeran?

Però la veritat és que aquesta cultura de les dones bussejadores està desapareixent a marxes forçades. Actualment hi ha poc més de quatre mil haenyeo en actiu, el 98 per cent de les quals tenen més de cinquanta anys!

Les noies joves prefereixen estudiar i anar a la universitat, i renuncien a aquesta feina tan dura i de futur incert. I també la creixent contaminació del mar i la sobreexplotació per part de pescadors industrials fan disminuir les captures i amenacen la continuïtat de l’ecosistema.

Sostenibilitat i solidaritat

Seria una autèntica llàstima que alguns dels valors que han anat transmetent les haenyeo durant segles també desapareguessin, com per exemple la sostenibilitat a l’hora de pescar (el respecte escrupolós pel nombre de captures, els períodes de veda, els cicles vitals de la fauna…) i l’empoderament social de les dones, una gran comunitat del mar que sempre s’ha ajudat en temps difícils.

Els valors de les haenyeo són més necessaris que mai.

Text: ROGER PORTA
Dibuixos: SARA PORRAS
Fotografies: iStock. ZKRUGER (retrat de haenyeo) i SHANAE ENNIS-MELHADO (grup de haenyeo entrant al mar).