A Cavall Fort estem molt tristos. Ahir es va morir en Picanyol, un dels nostres col·laboradors més estimats. Vivia a Moià, el poble on havia nascut l’any 1948.
Quan ho vam saber, vam córrer a demanar-li a l’Ot si ho podia desfer amb un dels seus encanteris, només un petit “plop!”, li vam dir. Però ell va fer que no amb el cap (és un bruixot de poques paraules, ja ho sabeu). La seva màgia té un límit, i, sense en Picanyol al costat, no hi havia res a fer. És clar, ja ho entenem: era en Picanyol, qui l’havia creat i qui li havia fet fer centenars d’encanteris a les tires que van sortir a Cavall Fort des de l’any 1971 al 2014. Uns encanteris molt divertits i plens d’ironia, que ara podeu tornar a veure a les pàgines de la revista, perquè ens agraden tant que volem que els lectors d’avui també els coneguin.
I és que en Picanyol en sabia molt, de fer històries divertides. També són seves les aventures de L’illa perduda, amb en Silvestre, en Claudi, l’Annoa, els micos… O els personatges estrafolaris dels Sopars de duro, que s’explicaven les seves anècdotes, sempre exagerades, en un bar d’una ruta intergalàctica. Al costat d’aquests còmics, en va fer molts d’altres, de temes ben diferents, sempre dibuixats amb aquell estil seu, tan net, elegant i precís.
En Picanyol era, a més, un mestre de la creació de jocs d’enginy i entreteniments que et fan trencar la closca. N’havia publicat molts, a Cavall Fort i en altres revistes i diaris. També n’havia fet àlbums i llibres. Fins i tot s’havien transformat en videojocs –els Otijocs–, amb Les aventures de la Noemi i el pilot. Si us agraden, encara podeu trobar ara àlbums amb els seus jocs, i a Cavall Fort també n’oferim de tant en tant.
Estem orgullosos i feliços que en Picanyol hagi format part de Cavall Fort durant tants anys. I, tot i que no pugui fer un dels seus encanteris, l’Ot ens ha promès que si un dia, volant amb la seva escombra, se’l troba dalt d’un núvol d’aquells que surten al món fantàstic del còmic, o potser fent petar la xerrada amb els extraterrestres del bar de la ruta intergalàctica dels Sopars de duro, li donarà molts records de part nostra i de tots els lectors i lectores de la revista, i li dirà que l’enyorem molt.
