El Tatano 184
La Neus
A la sortida de l’escola, la Neus, l’Arnau i la Rosa comenten que ningú no sap per què l’Ibú no ha anat a classe, avui.
−I si ha fet campana?
−Vols dir que, en lloc de venir a l’escola, se n’ha anat al parc a jugar?
−I ara! L’Ibú no ho faria per res del món, això!
Instal·lats ja a casa de la Rosa, s’adonen que el Pinxo se’ls mira amb sorpresa quan obren l’ordinador de la mare.
−Fins i tot el Pinxo el troba a faltar, l’Ibú!
−Li envio un correu, a veure què li ha passat!
Al cap de pocs minuts ja han rebut la resposta.
−Quin un! Diu que té febre, ragera de nas i mal de coll, però que no patim perquè es troba bé.
−I diu més coses, oi?
−I tant! Ens envia els dibuixos que ha fet per distreure’s. El seu avi, que li fa companyia, li explica llegendes de caçadors, exploradors i animals salvatges: mireu aquest lleó que empaita unes zebres!
La mare de la Rosa, que acaba d’arribar, quan s’adona que el seu ordinador no para, rondina una mica.
−Potser que pareu, que jo he de treballar! Ei! Què és, això?
−Són dibuixos de l’Ibú: dos cocodrils que prenen el sol a tocar de l’aigua. I el vent que s’emporta la teulada d’una cabana… i…
La mare de la Rosa s’ha engrescat veient tots els dibuixos que els envia l’Ibú, guiat pel seu avi.
−Caram! Quina idea més bona! Aquest caçador quiet, com si fos una estàtua de marbre, per despistar unes hienes que l’ensumen.
−Sí que és valent!
−Quina por! Jo no podria estar tan quiet: tremolaria com una fulla d’arbre!
La mare de la Rosa ha descobert que tots aquells dibuixos i comentaris de l’Ibú li poden servir per a escriure un conte d’aventures:
−Havia d’escriure un conte i no se m’acudia res de res, però ara ja ho tinc! Un explorador que, a més, és metge, arriba a un poblat. Reparteix remeis entre els habitants, surt a la selva protegit per uns caçadors i té ocasió de curar uns micos, una zebra i fins i tot un lleó després d’adormir-lo amb una bala hipnòtica, i… Ja li podeu donar les gràcies de part meva, a l’Ibú!
−VISCA!
Text: JOAQUIM CARBÓ
Il·lustracions: MONTSE TOBELLA