Cavall Fort 1294
L’entrevista
L’Eloïsa Matheu és biòloga. Als anys vuitanta, interessada pel món dels ocells, va començar a gravar-ne els sons per escoltar-los a casa i aprendre a identificar-los. El seu objectiu principal és la divulgació d’aquest coneixement, tant compartint aquests sons enregistrats amb experts o aficionats com amb tallers divulgatius per a ajudar a reconèixer-los.
L’art d’escoltar els ocells
Per què creus que és important reconèixer els sons dels ocells?
–Els ocells són molt fugissers i costa veure’ls amb binocles. Escoltar-los és més fàcil; al bosc o a la ciutat, se senten més que no pas es veuen. Avui, per exemple, aturada al semàfor enmig del rebombori de la ciutat, he sentit un “sssst”. En aixecar el cap, he vist dues merles barallant-se. Si no hagués percebut el so, no les hauria trobat ni hauria sabut que es discutien.
Tot el que fan els ocells són cants?
–El cant és un vehicle d’informació. Un ocell, cantant, diu les seves intencions: “defenso el territori”, “em vull aparellar”, “el meu territori té molt aliment”… L’ocell receptor interpreta aquest cant i hi respon. Però també emeten altres sons, com el reclam, la veu d’alarma, de contacte… En un estol, per exemple, poden dir: “som aquí; no us perdeu”, “perill: una rapinyaire ataca”… No totes les espècies tenen una veu diferent per a cada intenció. En aquest cas, el context o la intensitat indica el seu propòsit.
Com vas fer el salt de gravar ocells a gravar altres animals?
–Mentre gravava sons, em vaig adonar que la natura sencera era so! Les granotes, els grills, els llops… Aleshores vaig obrir la meva recerca a altres famílies. Tinc gravades gairebé totes les espècies d’ocells i amfibis de la península Ibèrica.
Has gravat mamífers?
–També, molts. Tot i que aquests són diferents: es valen més del canal visual i de les olors. Utilitzen el so en èpoques més breus, en situacions més íntimes que costa de percebre. Per a ells, el so no és tan essencial.
Un paisatge fet de sons
I del so d’animals passes als paisatges sonors. Què són?
–És l’aspecte sonor procedent de tots els éssers vius (dels humans també!) junt amb el so de l’atmosfera (pluja, vent…). El paisatge sonor m’interessa sobretot en l’aspecte biològic perquè és un reflex de la comunitat d’ocells i de la natura existents. Quan hi ha riquesa de sons, sabem que hi ha molta diversitat.
Què aporta, el so de la natura, als humans?
–Quan parem les orelles enmig del bosc, tenim una actitud relaxada, d’escolta interior. El so de la natura ens aporta pau, benestar. Alhora, ens fa sentir que en formem part. És un privilegi.
Quina motxilla prepares, per a fer gravacions?
–La gravadora, bateries de recanvi, una guia visual de sons i una guia per al mòbil, binocles, llibreta per a prendre notes i la paràbola.
Què és la paràbola?
–És un aparell que amplifica el so, com un teleobjectiu. Els ocells tenen una distància en què se senten segurs encara que siguis allà. Si t’acostes més se’n van. Quan enfoques un ocell amb la paràbola, es concentren tots els sons al micròfon; els amplifica i filtra sorolls de l’entorn. Per gravar paisatges sonors, en canvi, agafo dos micròfons, sense paràbola: aquí la intenció és gravar en conjunt.
“Quan gravo, estic molt quieta per evitar el so de qualsevol moviment, per petit que sigui. Per això moltes vegades vaig sola.”
La feina posterior
Què fas, amb aquests arxius sonors?
–Els buido a l’ordinador, en faig una fitxa (data, condicions atmosfèriques…) i ho guardo a la carpeta d’aquella espècie o paisatge. Així elaboro una fonoteca o llibreria de sons.
I després utilitzes aquesta fonoteca?
–I tant. Fa poc em van encarregar dos-cents cinquanta ocells per a fer una aplicació. En aquest cas, vaig agafar les espècies una a una i vaig buscar els quinze o vint segons més representatius. En una altra ocasió, un museu em va encarregar paisatges sonors de tardor del delta de l’Ebre per a un documental. Vaig buscar en els arxius les espècies que s’hi podien trobar, amb un fons sonor semblant, i ho vaig editar.
Hi ha sons que no has aconseguit? Quin t’agradaria capturar?
–Sí! A vegades he anat dos o tres cops a captar-los i no hi ha hagut sort. També pot passar que l’animal sigui molt silenciós i necessiti una tècnica particular. Em queda pendent el so del tigre! En més d’una ocasió l’he tingut a tocar però no ha rugit.
Us recomanem sens dubte parar bé les orelles per sentir els sons de la natura. I, mentre no hi pugueu anar, escolteu els enregistraments de l’Eloïsa en CD o al seu web!
www.eloisamatheu.com
www.sonidosdelanaturaleza.com
Text: MARIA SALLÉS
Fotografies: FRANCESC LLIMONA i NÚRIA URGELL