Pirates, filibusters, bucaners, corsaris, contrabandistes… De mariners poc honrats n’hi ha per triar i remenar! Avui us parlarem de pirates i altres murris de la mar, que, tot i ser inventats, ens sembla ben bé que han existit.
Robar sobre l’aigua
De pirates n’hi ha des de ben antic. Des que els homes transporten mercaderies en vaixells, van aparèixer lladres que volien fer l’agost en alta mar! Potser els que us venen més al cap són els pirates de l’època en què els europeus navegaven d’Amèrica a Europa amb vaixells carregats de plata i or: un objectiu molt llaminer!
Objectiu: el botí!
Hi havia moltes menes de pirates. Però tots tenien en comú que actuaven fora de la llei, tot i que els corsaris, per exemple, tenien “permís” dels governs per a assaltar determinats vaixells a canvi d’una part del botí –els objectes de valor de la nau. Un negoci rodó!
La bandera pirata és ben antiga! Una calavera amb sabres, ossos… Tot el que signifiqués mort o fer xixines servia per a indicar el que els esperava a les pobres víctimes d’un atac!
QUÈ VOL DIR, “A L’ABORDATGE”?
Abordar un vaixell vol dir acostar-s’hi fins a tocar-lo i, si convé, atacarlo. Els pirates s’acostaven a la nau que volien saquejar, hi saltaven a dins i, au!, a fer rodar caps, si convenia, i a quedar-se el botí de plata, or, presoners per a demanar rescats o el que hi hagués!
Pirates famosos
La literatura i el cinema ens ensenyen uns pirates agosarats, amb ganes d’una vida lliure i emocionant. Però, ep!, no oblidem que eren delinqüents que no tenien escrúpols a l’hora d’aconseguir el que volien. Avui us parlarem d’alguns dels pirates més coneguts de la literatura: alguns de fornits i encantadors, i alguns de no tan romàntics i amb més ganes d’or i plata.
Però tots tenen en comú que viuen en llibres magnífics, on podeu entrar i viure aventures fascinants. Aquí en teniu un tastet!
John Silver
UN GALIFARDEU DELS GROSSOS
John Silver el Llarg és segurament el pirata més estimat pels lectors del món. No podríem pas dir que fos una bona persona, però ens cau bé, ves! És llest, d’aspecte imponent, alt i gros, amb una veu forta, una cama de fusta i un lloro xerraire a l’espatlla. En Jim Hawkins, el protagonista de la novel·la, l’admira molt, fins i tot quan descobreix que no és un mariner sinó un pirata que els ha enredat per quedar-se el tresor que troben a l’illa.
Quan va passar la seva història? Cap al 1700. Qui la va escriure? L’escriptor escocès Robert Louis Stevenson, a L’illa del tresor el 1883.
Aquesta és una de les cançons més famoses que encara ara es posen sovint en boca dels pirates. És una cançó inventada pel mateix Stevenson a L’illa del tresor! * Traducció de Joan Sellent
ELS PIRATES I EL ROM
Sovint s’associen els pirates amb el rom, una beguda d’origen caribeny amb molta graduació d’alcohol, feta a partir del sucre de canya i molt popular a partir del segle XVIII. En general, l’alcohol –rom, aiguardent, vi…– era molt present entre els navegants d’aquella època.
El capità Blood
UN ANGLÈS QUE FA CARRERA
Peter Blood és un metge anglès que coneixem mentre rega els seus geranis i que acabem acompanyant quan assalta vaixells! Acusat d’anar contra el rei d’Anglaterra, l’envien a una illa del Carib com a càstig, on comença la carrera de pirata, que acaba molt millor que la d’altres companys de feina seus: el nou rei anglès el perdona, es casa feliçment i el fan governador de Jamaica. Un final de pel·lícula!
Quan va passar la seva història? Cap al 1600. Qui la va escriure? L’escriptor italià Rafael Sabatini, a la novel·la El capità Blood el 1922.
Els pirates de Saïd
BATUSSES I AMOR EN ALTA MAR
Aquest grup de corsaris algerins no el trobareu al mar Carib, sinó entre les costes de casa nostra i Algèria. Pirates sense escrúpols, amb Saïd de capità, ens expliquen les seves històries, misèries i desitjos de futur. Segresten un vaixell de cristians que anava de Mallorca a Barcelona, i en trauran una bona picossada. Però el capità s’enamora d’una de les presoneres… i l’embolic està servit!
Quan va passar la seva història? L’any 1639. Qui la va escriure? El dramaturg català Àngel Guimerà, a l’obra de teatre Mar i cel l’any 1888.
El capità Garfi
NO LI CAL UN COP DE MÀ
Aquest pirata no està per brocs. Viu en un món llunyà, màgic, amb els seus pirates i altres personatges. D’ell diuen que va ser el contramestre de Barbarroja i l’únic pirata de qui John Silver tenia por! Es vol venjar de Peter Pan, el protagonista de la història, que li va tallar el braç per donar-lo a un cocodril. El nom li ve del garfi que porta per fer de mà i amb el qual pot fer unes bones urpades.
Quan va passar la seva història? Cap al 1900. Qui la va escriure? L’escriptor escocès James M. Barrie, a l’obra de teatre Peter Pan o el noi que no volia créixer, el 1904, i a la novel·la Peter i Wendy, l’any 1911.
Els qui escrivien aquestes històries s’inspiraven en pirates de debò: eren els “famosos” de l’època!
Sandokan
L’HEROI DE LES TERRES EXÒTIQUES
Sandokan és un príncep de l’illa de Borneo, a Malàisia. Els britànics que van atacar el seu país li van matar la família. I es fa pirata i navega pels mars d’Àsia per venjar-se’n. És un home alt, musculós, amb cabells llargs, una barba negra, dents esmolades i brillants i uns ulls negríssims. Més que un pirata, en Sandokan sembla ben bé un seductor d’una pel·lícula de Hollywood!
Quan va passar la seva història? Cap al 1800. Qui la va escriure? L’escriptor italià Emilio Salgari, en una sèrie de novel·les entre els anys 1883 i 1913.
Un escriptor que va parlar de pirates… de veritat!
Diuen que l’escriptor anglès Daniel Defoe, conegut per la seva novel·la Robinson Crusoe, podria ser l’autor del famós llibre Història general dels pirates, signat amb pseudònim. S’hi explica la vida de disset pirates anglesos famosos del moment (segle XVIII), entre els quals hi ha dues pirates ben conegudes: Mary Read i Anne Bonny. Gràcies a aquest text, sabem moltes coses de pirates que van existir de debò.
Aquest llibre va ser una font boníssima per als escriptors que van fer llibres tan fascinants com aquests que us hem explicat. “Io-ho-ho, i una ampolla de rom!”
