Cavall Fort 1444
Art!
Avui coneixerem Henri Rousseau, un artista que molts deien, arrufant el nas, que pintava com un nen. Però qui diu que això no és un gran elogi? Descobrim qui era i què l’inspirava!
Una nova manera de pintar
A finals del segle XIX, amb l’aparició de les càmeres fotogràfiques, alguns artistes van deixar de trobar útil retratar el món tal com era (ja ho feia la fotografia, això!). I van començar a pintar coses que no es podien veure –les emocions, els somnis…– i a jugar amb materials, formes i colors com no s’havia fet mai abans. Ho feien pel plaer d’experimentar i perquè volien causar noves sensacions al públic.
Aquesta manera nova de fer art va provocar un daltabaix en una societat poc avesada a aquestes “modernitats”! Perquè fins llavors es creia que, com més semblant a la realitat era una pintura, més bona era. Imagineu-vos, doncs, la gran sorpresa que tenien quan topaven amb aquells quadres “estranys” plens de taques de colors llampants i pinzellades estrambòtiques! Era art, allò? Però si no tenien res a veure amb les pintures de Goya o de Leonardo da Vinci!
Tot pot ser art?
Ara tenim clar que l’art s’expressa de moltes maneres diferents i que és molt difícil decidir què és art i què no ho és (si és que cal decidirho!). Però els artistes que obrien camí en aquella època van haver de defensar la seva feina amb convicció i tossuderia; era comú que rebessin crítiques o retrets només pel fet d’intentar pintar d’una manera “diferent”.
Ara les obres d’alguns d’aquells pintors tossuts són molt visitades als museus! Precisament Henri Rousseau és un d’aquests artistes incompresos que ha acabat essent un referent en la història de l’art.
Aquí teniu Henri Rousseau! Veieu la Torre Eiffel al fons, darrere del vaixell? L’acabaven d’inaugurar! En aquest autoretrat, l’artista s’ha pintat en el seu lloc preferit de París.
Qui era, Henri Rousseau?
Va néixer a França el 21 de maig de 1844 i va treballar en diversos oficis. Tot i que sempre li havien agradat la música, la poesia i el disseny, no va començar a pintar fins que va tenir quaranta anys. I és que Henri Rousseau va ser autodidacte: no va rebre classes de pintura, sinó que va aprendre a pintar tot sol.
Com que pintava una mica per intuïció, feia quadres que potser ara ens agraden perquè ens recorden els dibuixos dels àlbums il·lustrats i els contes, però llavors no eren del gust de la majoria. Li criticaven moltes coses: que la tècnica no era prou bona, que la perspectiva era impossible, que els colors eren massa infantils, que no era prou realista…
Però precisament tot allò que li retreien era el que el feia especial! Diuen que era un home singular, innocent i somiador. Les seves obres semblaven petites finestres a la seva imaginació fantàstica, plena de mons misteriosos i salvatges.
L’ART NAÏF
Henri Rousseau n’era un dels protagonistes. Naïf ve d’una paraula francesa que vol dir ‘innocent’ o ‘ingenu’ i es referia als pintors que s’expressaven com ho fan els nens: lliurement, sense regles ni tècniques complicades.
Selves, exploradors i tigres!
A molts quadres de Rousseau hi apareixen selves frondoses i animals salvatges. Potser havia visitat països remots i exòtics? Al contrari! El pintor gairebé no havia sortit de França, però sí que viatjava, i tant: dins del seu cap! Li agradava molt anar al Jardí Botànic i al Museu de Ciències Naturals de París a prendre apunts de plantes i animals que després feia servir als seus quadres. També pintava a partir de postals que comprava, de fotografies de les revistes…
Un lleó esmorzant! Us heu fixat que hi ha més animals, a part del lleó i l’antílop? I que hi ha un ocell que és especialment gros? A Rousseau li agradava molt jugar amb la proporció dels objectes, fixeu-vos en el seu autoretrat! Ell es veu immens, al costat dels passejants que hi ha a la vora del riu.
Quin quadre tan curiós, oi? Podria ser ben bé un somni! Què fa aquesta dona al mig del desert? És músic? Potser dorm tan profundament que no ha sentit que un lleó se li acostava? I el lleó, què fa? L’olora? Beu aigua? Se la vol cruspir? Quin misteri!
Henri Rousseau pintava perquè estimava la pintura, i va continuar fent art malgrat la incomprensió dels altres. I és que en el fons no calia que li ho digués ningú: ell sabia que el que feia era excepcional!
Text: BRUNA CASANOVA i BERTA SAGRISTÀ