Tresors sota l’aigua (II)

Cavall Fort 1459
L’article

 

Ja heu llegit la primera part d’aquest article? La teniu aquí!

 

A casa nostra tenim un munt de tresors sota l’aigua!

El Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) s’encarrega de localitzar-los, conservar-los, estudiar-los i donar-los a conèixer. Hem parlat amb Rut Geli i Joan Mayoral, arqueòlegs del CASC, perquè ens expliquin la seva feina.

 

El primer pas és verificar

Quan troben indicis d’un derelicte, els arqueòlegs del CASC baixen a comprovar si hi ha un jaciment en aquella zona. D’això en diuen fer una prospecció. Si és a poca fondària, es capbussen ells mateixos. Si és a molta fondària, fan servir submarins, vehicles no tripulats o sistemes electrònics com sondes o sonars.

A vegades, però, els derelictes estan tapats pels sediments. En aquests casos, els arqueòlegs fan sondejos, és a dir, fan forats petits al fons per buscar restes enterrades.

 

Moure-ho o no moure-ho?

Sempre que poden, deixen els derelictes on els han descobert. Només extreuen les restes si corren el risc de desaparèixer per fenòmens naturals, per espoli o perquè hi han de fer obres. També les extreuen si tenen interès científic o en volen fer difusió.

Encara que no toquin els derelictes, els han de protegir. I la millor manera de fer-ho és documentar-ne les peces. Després, pot ser que les tapin amb sorra o, si cal, les traslladin a un lloc proper on no facin nosa.

 

El CASC gestiona la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya, l’inventari dels jaciments subaquàtics del nostre territori. Inclou més de 850 jaciments i cada any s’actualitza. Aquest inventari és essencial per a protegir el nostre patrimoni arqueològic sota l’aigua.

 

I si cal emportar-s’ho?

1 Primer extreuen els sediments que tapen les restes. Ho fan amb les mànegues de succió, una mena d’aspiradors que xuclen la sorra.

2 Delimiten el jaciment amb una quadrícula que els ajuda a ubicar els objectes. Treballen per capes: quan n’enllesteixen una, ho retiren tot i analitzen la de sota.

3 Etiqueten bé cada element. Quan els hagin d’estudiar, els identificaran amb facilitat i sabran on eren exactament. No s’emporten res que no estigui registrat!

4 Quan els objectes pesen molt, els posen dins d’una xarxa lligada a un globus. Inflen el globus amb aire comprimit i aquest puja cap a la superfície.

 

LA IMATGE ÉS MOLT IMPORTANT Per a registrar les peces, els arqueòlegs graven un vídeo o fan servir la fotogrametria, una tècnica que treballa a partir de la unió de moltes fotografies. Quan hi ha poca visibilitat, opten pel dibuix manual. Utilitzen paper de polièster i un llapis que lliguen amb una corda. Si el deixessin anar, flotaria!

 

Conservar i restaurar

Les restes que han passat tant temps sota l’aigua s’hi han adaptat. Si les traguessin d’aquest medi de manera sobtada, es podrien fer malbé! Per això les mantenen en aigua fins que arriben al laboratori. Allà, la restauradora conserva les peces: amb cada material (fusta, ferro, ceràmica…), segueix un procés diferent. Després restaura els objectes perquè s’assemblin a com eren a l’estat original.

 

Voleu veure els arqueòlegs del CASC en acció? En aquest vídeo, la Rut, en Joan i en Guillem us expliquen amb detall en què consisteix la seva feina:

 

Sabíeu que…?

1. A vegades, als arqueòlegs subaquàtics no els cal el vestit de submarinista. A més d’estudiar restes trobades al fons de mars, rius i llacs, també n’estudien de trobades en aigües subterrànies. Al poblat neolític de la Draga (Banyoles) van recuperar i conservar pals de cabana i eines de fusta de fa 7.000 anys! Us vam parlar de la Draga al Cavall Fort 1329-1330.

2. Estudiar les restes trobades sota l’aigua és un treball en equip. Dins l’equip hi ha diferents especialistes. N’hi ha que en saben un munt, d’àmfores; d’altres estudien les espines de peix que contenen les àmfores; n’hi ha que identifiquen amb quina fusta està fet el vaixell…

3. Als arqueòlegs els encanta trobar ceràmica de la tripulació! Aquestes restes els ajuden a determinar la data exacta de l’enfonsament del vaixell i a descobrir com era la vida a bord.

4. Aquests tresors subaquàtics són patrimoni de tothom. Si algú se’n queda una peça il·legalment, els arqueòlegs no la poden estudiar i la resta no en podem gaudir en un museu. Per això el CASC difon una campanya contra l’espoli on explica que conservar el patrimoni depèn de tots nosaltres. Si mai feu alguna troballa, truqueu-los al 972 20 66 31.

5. Què passa, quan els arqueòlegs han de treure de l’aigua les restes d’un derelicte per a protegir-les però cap museu les vol exposar? En aquest cas guarden les restes, ben etiquetades i ordenades, en un magatzem subaquàtic per si més endavant les necessiten. S’hi han traslladat vaixells sencers desmuntats, a aquests magatzems!

6. Recordeu el temporal Glòria, que va causar destrosses importants a la costa fa uns anys? També va donar molta feina al CASC perquè va destapar nous derelictes. Els nous jaciments passen a engrossir la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya, que creix any rere any.

7. A terra podem visitar molts jaciments arqueològics. I sota l’aigua? És més complicat… En un derelicte, el material orgànic es conserva perquè el tapa el sediment; si el jaciment es pogués visitar, aquest material correria el risc de degradar-se. Amb tot, es fan visites a derelictes de vaixells contemporanis, que són de ferro i no tenen tants problemes de conservació.

 

 

Encara en tenim més!
Si continueu llegint, descobrireu alguns objectes curiosos que ha trobat el CASC!