De tots colors. Llacs i estanys fascinants

Cavall Fort 1461
La natura

 

Potser heu vist fotos de llacs i estanys d’arreu del món de colors sorprenents, que difereixen dels típics blaus i verds que esperem trobar en qualsevol massa d’aigua. Què ho fa, que n’hi hagi de colors molt diferents?

 

Per què són de colors?

Que un estany o un llac tingui l’aigua de color vermellós, verd turquesa, blau emblanquit o qualsevol altre depèn de molts factors. Els més importants són quatre:

• Els organismes que hi viuen: el seu color i el dels productes que eliminen fan que el llac es vegi d’un color concret.
• La composició de l’aigua: el color dels elements que hi ha dissolts o en suspensió.
• La temperatura: varia la solubilitat de l’aigua –i altres propietats físiques i químiques– que li poden donar un color o un altre.
• L’estat de l’atmosfera: la quantitat de vapor d’aigua i nuvolositat que hi ha a l’atmosfera fa que veiem l’estany d’un color determinat. Sí, els colors del cel també hi tenen a veure!

 

El Grand Prismatic Spring, a Amèrica del Nord, és un llac ben peculiar. S’ha format per les aigües termals que brollen de sota terra: és una font o deu termal. Fixeu-vos en els colors! Són els dels pigments dels bacteris que hi viuen.

 

És un espectacle fascinant! Ho podeu comprovar vosaltres mateixos:

 

Llacs blaus

Els colors blaus i grisos són els més comuns de la superfície de les grans masses d’aigua perquè són el reflex dels colors que hi ha al cel, a l’atmosfera.

Però quan tenim algun altre factor que pot fer variar aquestes tonalitats, aleshores trobem, sobretot a llacs i estanys, coloracions de l’aigua ben diferents.

Els estanys i llacs que tenen grans quantitats de minerals dissolts en l’aigua poden tenir moltes tonalitats de blau diferents. Per exemple, si hi ha molt de calci provinent de roques calcàries que hi ha a prop, el color del blau s’emblanqueix i dona lloc a un blau cel molt lluminós. Si, en canvi, domina més algun altre tipus d’element més fosc, el color serà més blau marí.

El llac Peyto (a la foto) i el de Moraine, tots dos al Canadà, són dos dels llacs més famosos del món. Els trobem a les muntanyes Rocalloses i tenen unes aigües d’un color blau cel, precioses, que contrasten moltíssim amb el verd dels boscos de pins i avets que les envolten.

Mireu com canvia el color del llac en funció del moment del dia o l’època de l’any:

 

Llacs verds De vegades, les microalgues i els bacteris fotosintètics que viuen en els llacs creixen d’una manera exagerada a causa d’una aportació important de nutrients, sobretot nitrogen i fòsfor. Quan això passa, és normal que tota aquesta vegetació aquàtica tenyeixi de verd la superfície de l’aigua del llac. Amb el verd no hi ha dubte: indica que hi sobra clorofil·la!   El llac del cràter del volcà Irazú, a Costa Rica, és un bon exemple de llacs que mostren les aigües verdes gairebé sempre. Impressionant, oi?

 

Llacs negres Els llacs negres tenen, de fet, l’aigua força transparent i incolora. Per què es veuen negres, doncs? Perquè són molt fondos, com passa per exemple amb el Lago Negro, a Veneçuela: de fins a 33 metres, fa que la superfície es vegi tan negra com la gola d’un llop! A casa nostra també tenim l’estany Negre, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La seva fondària, de 35 metres, i el fet que estigui envoltat de cims escarpats i alts, fan que gairebé sempre es vegi molt fosc. D’aquí li ve el nom.

Al voltant del Lago Negro hi ha un bosc molt dens, amb arbres atapeïts i molt junts: això enfosqueix l’entorn i fa que l’aigua sembli més negra!

 

Llacs vermells i roses

Els llacs que ens poden sorprendre més a causa del seu color són els vermells. Normalment, aquest color els ve de l’activitat d’una mena de bacteris que hi proliferen.

Els bacteris de l’espècie Dunaliella salina tenen betacarotè, un pigment d’un color que va de grogós a vermellós passant pel carbassa. Aquest pigment els protegeix de les radiacions solars més intenses.

Els halobacteris tenen el pigment bacterioruberina, encara més vermellós que la Dunaliella, que els ajuda a fer la fotosíntesi.

Al llac de Hillier, a Austràlia, hi viuen grans concentracions de bacteris vermells. Mireu, quina aigua més rosa! En aquest llac els bacteris s’hi troben molt a gust, sobretot perquè el llac té molta quantitat de sal i no han de competir amb altres bacteris que no la toleren com ells!

Us convidem a sobrevolar el llac Hillier a vol de dron. Quina meravella!

 

El color vermell de la Laguna Colorada de Bolívia no és fruit de l’activitat bacteriana sinó de la gran quantitat d’algues vermelles que hi ha. Fixeu-vos quants flamencs andins s’hi han aturat a criar!

Un altre vol de dron! Ara toca sobrevolar la Laguna Colorada:

 

Llacs grocs Els responsables del color groc són substàncies que hi ha dins de l’aigua mateix, per exemple, el sofre dissolt, com al Charco de los Clicos, a Lanzarote: té una aigua que va del groc al verd maragda! Com que està a tocar del mar, hi creixen algues a dins, que també fan variar el color cap a verdós. Encara més grocs són els llacs d’Okanagan, al Canadà. El color que tenen és el producte de la mescla i dissolució en les aigües d’elements com el calci, la plata, el magnesi, el titani i també el sofre. Són tan tòxics com preciosos!

El Charco de Clicos és al Parc Natural dels Volcans de l’illa canària de Lanzarote. Mireu quin groc més intens que pot tenir!

Us hi heu fixat? Aquest llac està situat molt a prop del mar!

 

Llacs multicolors?! Hi ha casos molt curiosos, com el dels llacs que omplen els cràters del volcà Kelimutu, a l’illa de Flores d’Indonèsia: l’aigua de cada cràter canvia de color en funció de l’activitat volcànica que hi ha just a sota i que hi aporta substàncies molt diverses. Hi ha èpoques en què cada un dels tres cràters està ple d’aigua d’un color ben diferent al dels altres! Si creix l’activitat volcànica, augmenta la temperatura i s’aboquen nous elements a l’aigua. Tant la temperatura com els elements faran variar el color del llac. Si això passa just a sota d’un dels llacs i no en els altres, el primer canviarà de color i tindrem un bon contrast!   Mireu quin canvi! El ferro és un dels elements que fa variar els colors de l’aigua dels cràters del volcà Kelimutu.

Tres llacs, tres colors diferents. Sorprenent, oi?

 

Quins colors més espaterrants! Fins i tot en zones tan perilloses com els cràters dels volcans trobem aigües de colors: la natura no ens deixa mai de sorprendre i de fascinar.

 

Text: EDUARD MARTORELL
Fotografies iStock: Grand Prismatic Spring (Ingus Kruklitis); llac Peyto (Wirestock); llac del volcà Irazú (luisrock62); llac de Hillier (Philip Thurston); Laguna Colorada (Elena Skalovskaia); Charco de Clicos (Perszing1982); llac turquesa del volcà Kelimutu (joopeter); llac marró del volcà Kelimutu (pawopa3336).
Fotografies Shutterstock: Lago Negro (Paolo Costa).