Cavall Fort 1470
L’article
La intel·ligència artificial ha entrat a les nostres vides amb el famós ChatGPT. Però ja fa molt temps que la fem servir: el GPS, les cerques a Google, les recomanacions de Netflix… Com ens afecta? Són realment intel·ligents, les màquines?
Sembla màgia
Els humans som curiosos de mena. Gràcies a aquesta característica innata, hem caminat damunt la lluna, hem creat Internet i hem trobat la vacuna de la covid en un temps rècord. La darrera gran fita ha estat el desenvolupament de la intel·ligència artificial, una cosa que ens sembla màgica i que en certa manera ho és: ens ajuda en les cerques a Google, ens porta a casa amb el GPS i ens fa sortir més afavorits a les fotos.
Però, què és la intel·ligència?
Intel·ligència és una d’aquelles paraules que té molts significats i que en va acumulant amb el temps. Què vol dir, ser intel·ligent? Qui era més intel·ligent, Einstein o Picasso? Mercè Rodoreda o Rosalia? Messi o Harry Styles? Fa de mal dir, perquè ja sabeu que, d’intel·ligències, n’hi ha de molts tipus: logicomatemàtica, espacial, musical, lingüística, naturalista, cinestèsica, interpersonal i intrapersonal.
I la intel·ligència artificial, doncs, què és? És la branca de la informàtica que estudia com les màquines poden imitar les intel·ligències que ens són pròpies a les persones.
NO SÓN ROBOTS AMB CAMES!
Quan en una tira de Cavall Fort o a les pel·lícules de Hollywood apareix la intel·ligència artificial, normalment és en forma de robot amb cara, ulls, cames i braços, i se’ns assembla molt. La imatge que la ciència-ficció ha donat de la intel·ligència artificial ens ha fet creure que aquests ginys són intel·ligents com les persones. Res més lluny de la realitat.
Les màquines: intel·ligents de debò?
És important que diferenciem “comportament intel·ligent” d’“intel·ligència”. Per més que el GPS ens porti a casa, no és intel·ligent en el sentit que ho som les persones. És competent a l’hora de trobar el camí més curt entre dues adreces. I una calculadora, encara que ens superi a l’hora de fer operacions complexes, no és més intel·ligent que nosaltres. No sap matemàtiques. Qui en sap és qui la fa servir.
I el ChatGPT? Segur que n’heu sentit parlar, d’aquest xat que ens respon com si fos una persona –o encara millor que una persona, ens sembla. Però, com la calculadora, no entén ni sap res del que escriu. Qui ho sap són les persones que fan servir aquesta intel·ligència artificial.
Cap força de voluntat! Una cosa que distingeix la intel·ligència natural de les persones de l’artificial de les màquines és la voluntat de fer coses. Proveu de deixar un ordinador encès unes hores. Quan hi torneu estarà igual que l’heu deixat. Per iniciativa pròpia, si no les hem programat, les màquines no fan res.
Com podem saber si són intel·ligents?
El matemàtic britànic Alan Turing es va preguntar l’any 1950 si algun dia les màquines podrien ser intel·ligents. I va idear una prova per a determinar si una màquina tenia un comportament intel·ligent, que va anomenar “joc de la imitació” i que avui tothom coneix per test de Turing. El test de Turing consisteix a demanar que una persona xategi amb dos terminals. En un hi ha una persona a l’altra banda. En l’altre hi ha un ordinador que respon. Si la persona que fa el test no pot determinar qui és qui, es diu que l’ordinador ha demostrat un comportament intel·ligent. La intel·ligència artificial imita els comportaments humans i, actualment, moltes màquines passarien el test pels seus comportaments tan avançats. Però no són intel·ligents en el sentit en què ho som les persones.
Com ens pot afectar, la intel·ligència artificial?
La intel·ligència artificial afecta tota la nostra vida: els resultats de cerques a Google, el que les xarxes socials ens mostren, els videojocs, l’ajuda a la conducció dels cotxes moderns… Potser un dia tots els cotxes es conduiran sols! És una fita molt difícil, però, si passés, taxistes, conductors d’autobús i camioners haurien de canviar de feina, com van fer els conductors de cotxes de cavalls quan van arribar els automòbils a principis del segle XX.
D’altra banda, ens pot ajudar molt en el nostre benestar. Per exemple, el sistema d’intel·ligència artificial de Google AlphaFold pot predir l’estructura tridimensional de les proteïnes, una tasca massa complexa per a les persones. Saber això permet crear noves medecines per a tractar malalties.
El ChatGPT
Què és?
És un programa, un xat automàtic, que genera textos versemblants, és a dir, que semblen escrits per persones. I com ho fa? Doncs ajunta paraules una darrere l’altra perquè tinguin sentit. Com el text predictiu d’un mòbil o una tauleta, que suggereix la paraula que normalment posem a continuació. El ChatGPT funciona igual, tret que, en lloc d’haver llegit els nostres missatges del mòbil i encertar la paraula que posaríem a continuació, ha llegit tot el que hi ha a Internet! La Viquipèdia, els llibres que us han fet llegir a l’escola, els articles del web de Cavall Fort, piluades, fòrums, blogs…
Amb tota la informació que té, se li pot preguntar qualsevol cosa i ell contestarà rapidíssim. Per exemple: “Escriu-nos un llibre que continuï la història de Harry Potter”; “Quina és la millor hora per a anar a dormir?“; “Escriu-me la lletra d’una cançó que sembli de The Tyets”.
Però… què cal tenir en compte?
Com tots els generadors de textos, música i imatges fets amb intel·ligència artificial, cal que tinguem present això:
- No tot el que diu és veritat. Com que vol que l’usuari estigui content amb la resposta, si no la troba, pot ser que se la inventi. Per això cal consultar les fonts d’on ho ha tret (com ara de la Viquipèdia o d’un article) i comprovar-ho.
- Agafa textos sense permís. Molts dels textos que el ChatGPT ha “llegit” tenen drets d’autor, són de persones que els han escrit, i es fan servir per a entrenar-lo perquè “aprengui” com escrivim i després en pugui reproduir l’estil. Actualment hi ha un debat de fins a quin punt això és ètic i si és legal.
- No s’hi ha de posar informació confidencial. Encara que a l’altra banda no hi hagi una persona, no s’han de donar dades personals o confidencials: quan es posa informació a la xarxa, se’n perd el control.
- Al darrere hi pot haver empreses poc ètiques. A l’Àfrica i l’Àsia hi ha moltes empreses amb treballadors que revisen que les respostes d’aquests sistemes siguin correctes i legals per poder-les anar millorant: són els anotadors. Fan feines molt avorrides amb uns sous molt baixos.
Aquest article podria estar fet amb intel·ligència artificial?
Sí, és clar! Hauríem pogut fer aquest article amb el programa del ChatGPT dient-li: “fes un article per a Cavall Fort que parli d’això i d’allò i que ocupi tantes pàgines i que tingui l’estil dels articles de Josep M. Ganyet”. I al programa Dall·E, que genera imatges segons què li demanem, li hauríem pogut dir: “il·lustra aquest article com si fossis l’il·lustrador Sergi Moreso”. Però no ho hem fet! A banda que no ens podem refiar del tot de generadors de textos, música i imatges, tampoc no té sentit fer servir la intel·ligència artificial quan volem ser creatius: ep!, no deixem que les màquines facin el que més ens agrada! Perquè tenim la sort que, quan escrivim –encara que sigui una redacció o un treball!–, dibuixem, pintem, fem música o coses que ens apassionen, de fet, creixem, ens divertim, aprenem i som més feliços.
Picasso deia que els ordinadors eren molt avorrits, que sabien totes les respostes però que no sabien fer cap pregunta. Però els humans no ho som gens, d’avorrits, oi?
Text: JOSEP M. GANYET
Il·lustració: SERGI MORESO