Cavall Fort 1473-1474
L’article
Avui anem amb en Joan Amades i el seu gos Nonell a visitar un pessebre vivent. Sabeu d’on ve, aquesta tradició? Què hi podem trobar? Com es fa? Som-hi, que ens ho explicaran tot!
Tot va començar ara fa 800 anys
La nit de Nadal de l’any 1223, al poble italià de Greccio, el frare sant Francesc d’Assís va tenir una idea brillant: representar el naixement de Jesús a la missa del gall, que es fa a les dotze de la nit. Però no va ser un pessebre qualsevol: va ser un pessebre amb un bou i una mula de debò!
Aquell pessebre va obrir camí i va marcar un abans i un després en les celebracions nadalenques d’arreu, ja que es considera el primer i d’aquest naixeria la tradició del pessebre en totes les modalitats i formats.
Què és, un pessebre vivent?
Un pessebre vivent és la representació teatral del naixement de Jesús a partir d’escenes i quadres diversos. Els protagonistes són persones i animals situats en un entorn concret, com ara el nucli antic d’un poble, la llera d’un riu, els entorns d’una finca, un bosc… per on es desplacen els espectadors. Us heu d’imaginar que els qui ho van a veure es fan petits i això els permet introduir-se en un pessebre com els que tenim a casa i caminar pels camins de molsa, creuar el pont, visitar els pastors i veure el naixement de Jesús.
A casa nostra
El pessebre vivent ha estat una de les darreres expressions populars a incorporar-se a la tradició catalana: fa relativament poc que en fem! I, de fet, no som els únics: se’n fan a molts llocs de la península Ibèrica, a Itàlia, a França i a altres punts que celebren Nadal segons la tradició cristiana.
Al principi, aquí els pessebres es feien després de la missa del gall i la gent no s’hi passejava. Amb els anys, això va anar canviant, sobretot quan el 1962 es va estrenar el pessebre de Corbera de Llobregat, que es fa en un paratge natural, i la gent caminava per dins del pessebre!
Les festes de Nadal tenen molts elements vinculats al món del teatre; la majoria són de procedència molt antiga i han arribat a nosaltres després de moltes transformacions que els han anat posant al dia, com ara els Pastorets, el cant de la Sibil·la, les cavalcades de Reis i els pessebres vivents, que són els protagonistes d’aquest article!
Què, hi entrem?
Cada pessebre, un món
Les maneres de presentar els pessebres vivents poden ser ben diferents. Hi ha qui opta per una representació totalment bíblica, algunes donen protagonisme a oficis perduts, d’altres posen en valor les construccions del poble… En alguns els personatges parlen, en d’altres no; és a dir, cada població el representa segons la seva creativitat i possibilitats!
No hi pot faltar el naixement!
Hi ha pessebres de tota mena: n’hi ha que parlen de la vida a pagès, o de les tradicions antigues… I n’hi ha que expliquen amb detalls la vida de Jesús tal com diu la Bíblia, i s’hi veuen les escenes d’abans i després que nasqués. Els pares de Jesús, Josep i Maria, eren lluny de casa, a Betlem, quan ella va anar de part. I, com que no van trobar cap lloc on es podien hostatjar, es van refugiar en una establia d’animals, on va néixer Jesús: aquest és el naixement que apareix a tots els pessebres, perquè és el moment més important de la representació i el que la tradició cristiana celebra per Nadal. Després del naixement, els àngels van avisar els pastors i una estrella va guiar els Reis d’Orient perquè anessin a veure el Nen Jesús nascut a l’establia. Això també es veu en molts pessebres vivents.
Als pessebres vivents hi ha animals; a més del gairebé 70 anys! bou i la mula de l’establia, també hi ha les ovelles dels pastors!
1. Sobretot, organització!
Fer un pessebre vivent és un treball col·lectiu en què tothom posa el seu gra de sorra. Vestuari, il·luminació, atrezzo, escenografia, actors i actrius, bestiar, personal de suport… Tot ha d’anar a l’hora perquè sigui un èxit! Per això és molt important la planificació i la coordinació. I si és un pessebre vivent parlat, com si fossin petites escenes de teatre, llavors també cal assajar amb temps!
2. Com van vestits?
La vida de Jesús passa al segle I dC; per això les figures del pessebre normalment van vestides amb roba d’aquella època. Però als pessebres vivents també hi pot haver escenes no tan antigues, amb vestuari típic català dels artesans o la vida a pagès.
3. Qui el fa?
Com veieu, cal molta gent que treballi fent pinya: la de la població, la comunitat o l’associació que l’organitza…També hi ha associacions amb persones amb discapacitat intel·lectual, per a qui és un repte i un aprenentatge, muntar-lo! Els pessebres, a més, són una atracció turística: els va a veure molta gent!
4. Qui el visita?
Tothom qui vulgui! L’entrada al pessebre inclou una passejada per l’espectacle. Els pessebres vivents de casa nostra, com els coneixem avui, amb itineraris i més actius, venen sobretot de la feina de persones com Esteve Albert i mossèn Gumersind Vilagran, que van crear els pessebres d’Engordany i Castell d’Aro respectivament. Van ser dels primers a casa nostra, ara fa gairebé 70 anys!
5. Com es munta?
Operaris de l’Ajuntament, pagesos, vilatans, fusters… Calen moltes mans per a muntar el lloc on es farà el pessebre! Tot i que hi ha poblacions que ho fan en un paratge natural o deshabitat en què no cal muntar gairebé res, altres han de fer totes les “casetes” en què es col·locaran les escenes.
PESSEBRES PER TRIAR I REMENAR!
Teniu ganes de veure un pessebre vivent? Al web de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya hi trobareu més informació: www.pessebresvivents.cat. A més, aquest any, amb motiu dels 800 anys del primer pessebre (#pessebre800anys) s’organitzen activitats especials!
Text: AMADEU CARBÓ I MARTORELL
Il·lustració: C. DALFÓ