El Tatano 220
Endevina qui soc!
Doncs ja fas bé de tenir-me por, ja! Perquè els dracs som dolents, tenim una gana ferotge i ens mengem ovelles, vaques, princeses o qualsevol cosa que bellugui! O sigui que, si em veus, fuig corrents!
En canvi, a mi, em fan por els cavallers. Especialment un, el cavaller sant Jordi, que té la mania d’arribar just abans que em pugui cruspir la princesa! A més, sempre duu una llança llarguíssima, i diu la llegenda que quan me la clava quedo estès a terra més mort que viu. A mi, aquest final no em fa gaire el pes. Voldria guanyar jo! I cruspir-me tothom! Però es veu que de la meva sang en creix un roser de roses vermelles. I que el cavaller en cull una i la regala a la princesa. Que bonic, oi? He de reconèixer que és un bon final. Fins i tot a mi, que no tinc escrúpols, m’agrada.
Text: NÚRIA FIGUERAS
Il·lustració: JACQUELINE MOLNÁR