Estem sols? La vida a l’univers

Cavall Fort 1491
L’article

 

 

Els humans tendim a pensar que som el melic de l’univers, tot i que la ciència ja ens ha demostrat que el nostre planeta és normalet, al voltant d’una estrella normaleta i en una galàxia normaleta. Però ens fa especials una cosa: som a l’únic lloc on sabem que hi ha vida. Ara bé, estem sols a l’univers?

 

D’on venim?

La vida va aparèixer a la nostra Terra, no sabem ben bé com, fa com a mínim 3.800 milions d’anys, quan les condicions van ser les adients. Hi havia aigua líquida (oceans, rius i llacs), els elements químics necessaris (carboni, oxigen, nitrogen, sofre, fòsfor) i una font d’energia estable (el Sol). Tenint en compte que l’edat de la Terra és de 4.500 milions d’anys, el nostre planeta ha estat habitat durant la major part de la seva història. Cal dir, però, que aquesta vida ha estat gairebé sempre en forma d’organismes senzills, com ara bacteris, fins fa “només” uns 600 milions d’anys, quan van aparèixer els primers animals.

 

Supervivents extrems Avui sabem que hi ha éssers vius capaços d’adaptar-se a entorns molt difícils, amb temperatures o pressions molt altes, radioactivitat, acidesa, etc. Aquests organismes tan resistents, que anomenem extremòfils, ens fan ser optimistes i pensar que la vida troba la forma d’obrir-se pas tot i que les condicions siguin complicades. Per exemple, el tardígrad o petit os d’aigua és, segurament, l’animal més meravellós que ha creat la natura, fins i tot capaç de sobreviure a l’espai exterior!

 

A Mart ara no trobem res

Al Sistema Solar, fora de la Terra, no és clar si mai hi ha hagut vida. Mart sembla que hauria tingut els ingredients necessaris, sobretot aigua líquida, en un passat remot, fa milers de milions d’anys. Encara veiem els senyals que van deixar els seus rius i llacs a la superfície. Els humans hem enviat més de cinquanta missions espacials a Mart i diversos vehicles (rovers) per escodrinyar-lo. Ara mateix, per exemple, hi ha el Perseverance.

Tot i que hi ha indicis molt interessants, encara no hem trobat cap prova concloent que la vida hi hagi estat present. I no és perquè no busquem!

 

AIGUA AMAGADA? També són interessants per a buscar vida algunes llunes dels planetes gegants, com ara Europa i Ganímedes, de Júpiter, i Encèlad, de Saturn. Creiem que aquestes llunes tenen un oceà d’aigua líquida sota una escorça gruixuda de gel i, per tant, en les profunditats hi podria haver vida encara avui. Serà molt difícil d’anar-ho a veure tot i que segurament s’intentarà en el futur per mitjà de sondes espacials.

 

Vida més enllà del Sol

Fora del nostre Sistema Solar podem pensar que potser hi ha planetes al voltant d’altres estrelles on la vida hagi aparegut i prosperat. Per això busquem exoplanetes amb les condicions adients. Primer cal que el planeta tingui una mida no gaire diferent del nostre, d’una massa entre la meitat i dues vegades la de la Terra, per tal que sigui una bola de roca i no pas de gas. En segon lloc, ha d’estar a una distància de l’estrella on hi pugui haver aigua líquida a la superfície, que anomenem zona habitable. En el Sistema Solar s’estén des d’una mica més endins de l’òrbita de la Terra fins a una més enllà de l’òrbita de Mart. Per tant, aquests dos planetes es troben en la zona habitable, mentre que Venus no, ja que és massa calent.

 

Potser amb vida, però molt lluny La bona notícia és que ja coneixem una trentena d’exoplanetes rocosos en zona habitable del total dels 5.600 que hem descobert fins ara. Per tant, sí que existeixen! Ara bé, realment tenen aigua líquida? Si fos el cas, realment hi ha aparegut la vida? I què estem esperant a enviar naus espacials per a explorar-los? Dissortadament, la nostra tecnologia actual no ens ho permet. Fins i tot amb les sondes espacials més ràpides que tenim avui dia, el viatge als exoplanetes més propers duraria més de cent mil anys!

 

Estudiar-ho des d’aquí

Ara per ara, doncs, ens hem de conformar a estudiar els exoplanetes des de casa nostra. Per sort, ja sabem com. Hem esbrinat que podem analitzar les atmosferes dels planetes potencialment habitables i veure si ens revelen que a la superfície hi ha aigua i, potser, també éssers vius. La clau és mesurar quins compostos químics hi són presents, cosa que ja sabem com fer, i deduir si la vida hi ha deixat la seva empremta. Això es fa cercant els anomenats bioindicadors, que són combinacions de gasos que no es poden explicar d’altra manera que a partir de la vida.

 

 

I si s’hi descobreix vida?

Ei! No us imagineu pas que el que trobarem seran éssers verds amb trompetes a les orelles! De fet, si localitzem un exoplaneta amb vida, no sabrem quin aspecte té, ja que només veurem el rastre que deixa a l’atmosfera del seu planeta. Com dèiem abans, és molt probable, si comparem amb la història de la vida a la Terra, que es tracti d’organismes molt senzills, com ara bacteris.

I si volem anar un pas més enllà? Què hi ha de la vida intel·ligent? Podem parlar amb els nostres veïns galàctics? Tampoc no ho sabem. Des de fa més de seixanta anys els humans escoltem l’univers tot cercant senyals que ens indiquin que existeix alguna altra civilització que es vol comunicar.

 

El nostre planeta és molt especial i ho continuarà sent. I encara que en trobem un altre de semblant, no serà fàcil que ens hi puguem traslladar mai. Per tant, ens toca cuidar bé la Terra per tal que pugui albergar la humanitat durant milers o milions d’anys més.

 

Text: IGNASI RIBAS
Fotografies NASA: planeta Terra, llac Salda (JPL-Caltech); rover Perseverance (JPL-Caltech/MSSS); pòster de la missió Europa Clipper (Jet Propulsion Laboratory-Caltech); recreació exoplaneta K2-18b (ESA, CSA, Joseph Olmsted STScI); gràfic de l’atmosfera del K2-18b (CSA, ESA, R. Crawford STScI, J. Olmsted STScI). Fotografia Shutterstock: il·lustració de tardígrad (Oleh Liubimtsev). Fotografia NRAO (National Radio Astronomy Observatory): antenes de ràdio de l’observatori VLA de Socorro, Mèxic (AUI/NSF).
Dibuix: MÒNICA RAMONEDA