Cavall Fort 1493
L’article
Va estudiar medicina quan tothom pensava que les dones no ho podien fer. A més a més, va fer afirmacions que, en el seu temps, van ser una autèntica revolució!
Un permís especial
Dolors Aleu i Riera va néixer el 7 d’abril de 1857 a Barcelona, i era l’única filla d’un matrimoni benestant. Tot i que aleshores les dones només podien anar a la universitat si tenien un permís especial, el seu pare la va animar a complir el seu somni: ser metge! El cert és que la Dolors tenia un avantatge respecte a les altres noies de la seva generació: el pare, un polític ben influent, va convèncer les autoritats que permetessin a la seva filla estudiar medicina a la Universitat de Barcelona.
Escorta per a anar a classe!
Ara bé, com que l’any 1874, quan la Dolors va començar medicina, gairebé ningú no estava d’acord que les dones anessin a la universitat, el senyor Aleu li va posar escorta: la noia anava a classe amb dos policies que li feien de guardaespatlles. L’havien de protegir dels insults i els atacs d’aquells capsigranys que consideraven que les dones s’havien de quedar a casa fent les tasques domèstiques!
Les companyes de classe
Aleu va treure excel·lent en totes les assignatures. Però les autoritats van tardar tres anys a deixar-li fer els exàmens finals per a obtenir el títol de medicina i, després, el de doctora. Dues companyes seves, Maria Elena Maseras i Martina Castells, es van trobar amb el mateix problema pel fet de ser dones. Tot i que Maseras es va llicenciar poc després que Aleu, tipa que li posessin tantes traves, ja no va fer el doctorat i es va fer mestra. I Castells no va tenir temps de fer de metge perquè es va morir massa jove.
 |
|
Visites per a tothom!
Ja convertida en la doctora Aleu, va ser la primera dona de l’estat que va obrir una consulta pròpia: la tenia a la Rambla de Catalunya de Barcelona. Allà hi feia de ginecòloga i de pediatra. És a dir, practicava la medicina que s’ocupava de les dones i els infants. Entre les seves pacients hi havia dones de famílies riques com la seva, artistes famoses i també dones pobres. A més a més, visitava de franc els nens i les nenes orfes que vivien a la Casa de la Caritat de la ciutat.
Malalties i vergonya
Però, a banda de la dedicació a pacients de tota mena, un dels grans atractius d’aquella consulta era que la portava una dona. Hi havia persones que, per vergonya, no s’havien atrevit mai a explicar els seus mals a un metge home. Aleu deia que s’havia trobat amb pacients que arrossegaven malalties des de feia molt de temps i que, si no haguessin trobat una dona metgessa, mai no haurien permès que ningú les visités.
Aleu va ser una metgessa pionera que va lluitar per la salut de les dones i els infants en un moment en què ningú no hi parava atenció.
LA SALUT DE LES DONES
La tesi doctoral de Dolors Aleu, que havia hagut d’escriure per a convertir-se en doctora, ja duia un títol revolucionari: De la necessitat d’encaminar l’educació higiènica i moral de la dona per un nou camí. Amb aquest nom tan enrevessat, deixava clar que pensava que calia educar les dones, que, independentment de la seva classe social, sempre havien estat marginades. Per a ella, el coneixement era fonamental per a gaudir d’una bona salut física i emocional.
Fora cotilles!
Amb la seva amiga Clotilde Cerdà, filla d’Ildefons Cerdà, música i activista feminista, va muntar una escola que es deia Acadèmia de Belles Arts i Oficis per a la Dona. Allà hi feia classes d’higiene domèstica. Tot i que aquest nom pot semblar estrany, dins d’aquesta matèria donava bons consells a les dones per a tenir cura del seu cos i en contra de les modes estètiques del moment. Per exemple, Aleu criticava obertament l’ús de la cotilla o el cosset: una peça de vestir que les dones portaven sota la roba per estrènyer el tronc i aparentar una cintura ben prima. Ella argumentava que això era un disbarat, perquè tallava la circulació, no deixava respirar i provocava desmais!
Estudis i feines d’homes? No!
A més a més, reivindicava que les dones eren tan capaces com els homes de fer qualsevol feina en el món cultural, social, econòmic i polític. Podien ser músiques com la seva amiga Clotilde, metgesses com ella mateixa, agents de borsa com el seu marit, Camil Cuyàs, o polítics com el seu pare. El problema era que no es permetia que accedissin a la mateixa educació que els homes i, de retruc, a les feines reservades per a ells.
Treure tabús
La doctora Aleu va fer de metgessa i va publicar escrits sobre temes ben revolucionaris durant vinti- cinc anys. Fins i tot, es va atrevir a parlar de les malalties de transmissió sexual, que són aquelles que es poden encomanar quan les persones tenen relacions sexuals. Parlar de la prevenció i el tractament d’aquestes malalties era, sens dubte, una autèntica revolució a finals del segle XIX i a principis del XX!
Tristesa i reclusió
Però hi va haver un fet que va posar fi a l’energia de la Dolors: el seu fill Camil, que havia estudiat medicina com ella, va morir víctima de la tuberculosi. La profunda tristor que va sentir la doctora Aleu la va dur a recloure’s en una torre que la família tenia al barri de la Salut de Barcelona. Diuen que va morir de pena el 19 de febrer de 1913, tres anys després que s’aprovés una llei que deia que les dones podien anar lliurement a la universitat!
Si en una plaça o un carrer hi veieu el nom de Dolors Aleu, recordeu totes les seves revolucions, com a metgessa, divulgadora, feminista i activista. I, ja ho sabeu, fora les cotilles!
Text: MERITXELL MARGARIT
Il·lustració: ANNA APARICIO