El castell de Burriac

posted in: Cavall Fort | 0
Cavall Fort 1496
Sortim de casa

 

 La talaia del Maresme!

 

 

Els castells estan situats en llocs estratègics i sovint gaudeixen de vistes excepcionals. El castell de Burriac domina el Maresme i ofereix una magnífica panoràmica que abraça des del Montseny fins a la ciutat de Barcelona, amb vistes del Montnegre i els cingles de Bertí, així com del mar i la costa.

 

L’excursió al castell de Burriac es fa sovint des d’Argentona o Cabrils, però des de Cabrera de Mar també és força coneguda, sobretot per la pujada més directa pel camí de Can Segarra: sortint des de la plaça de l’Església pel carrer de Sant Joan, pujant entre les cases fins a Can Segarra i seguint pel carrer Fèlix Albagés fins a una darrera casa amb una gran porta de forja, que voregem per guanyar els corriols més directes vers el castell. Tot i que per aquest camí hi podem arribar en uns tres quarts d’hora, l’hem plantejada una mica més llarga i variada –per un recorregut més atractiu quant a paisatges i també més ombrívol–, i es pot fer en qualsevol època.

 

Fitxa de l’activitat

Tipus de descoberta: Excursió a peu.

Lloc: Turó de l’Infern i castell de Burriac, de 401 metres (Maresme).

Situació: Entre Cabrera de Mar, Cabrils i Argentona.

Forma d’arribar-hi: Des de Barcelona i per l’autopista de Mataró, hem de sortir per la sortida indicada a Cabrera de Mar i seguir fins a la plaça de l’Església. També hi podem arribar des de la N-II fins a Argentona i per la B-502 fins a l’enllaç de la BV-5021, que porta a Cabrera de Mar.

Equip necessari: Mapa, brúixola i cantimplora amb aigua. La roba ha de ser adequada al temps: no hem de passar fred ni tampoc calor. Botes de muntanya.

Època recomanable: Amb bon temps per les vistes, però en qualsevol època.

Temps estimat: 2 hores i 10 minuts de caminada.

Dificultat: Fàcil però cal anar amb compte durant els trams de grimpada indicats.

Documentació (cartografia i llibres): Maresme; mapa comarcal de Catalunya de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; escala 1:50.000 / Argentona i el seu entorn; guia i mapa excursionista de l’Editorial Alpina; escala 1:10.000.

 

Itinerari

0.00 h. Plaça de l’Església de Cabrera de Mar. Sortim des de la plaça pel carrer de Sant Vicenç en direcció nord-oest i agafem a l’esquerra un carreró que ens baixa al carrer de la Riera, a l’altra banda del qual enllacem amb un carrer molt costerut (el camí de la Peirota), que puja entre grans xalets fins a una darrera casa amb una torre de castell que culmina la zona urbanitzada. En el punt on acaba l’asfalt, comencem a pujar per un camí poc marcat que agafa una lleugera direcció a l’esquerra. Com que el camí és perdedor i el bosc permet pujar per qualsevol lloc, podríem guanyar el turó de l’Infern per la directa, però el camí segueix pel torrent de la Peirota fins al coll entre el Mont Cabrer i el turó de l’Infern, al qual arribem sense dificultat.

0.30 h. Turó de l’Infern. La vista bé val la pujada! I el Mediterrani ens delimita una costa molt explotada: cases, fàbriques, vivers o hivernacles de cultiu…, al sud la gran ciutat de Barcelona i a l’est Mataró. Una variant per a allargar l’excursió és seguir fins al Mont Cabrer, passar les antenes i arribar a la gran creu, sobre la cova de les Encantades, en un quart d’hora. Des del turó de l’Infern baixem en direcció nord tot penetrant de nou a la pineda. A l’esquerra veiem la pista que va de Cabrils al Mont Cabrer, però baixem més a la dreta per un camí fressat que segueix a llom de la muntanya i sense perdre la direcció fins a una zona més plana, on trobem la pista que creua una esplanada. A l’esquerra podem veure la vella Surera de Burriac, un arbre monumental que delimita el terme de Cabrils i la urbanització de les Planes. Agafem la pista cap a la dreta i baixem clarament en direcció al castell de Burriac. Just iniciar la baixada a l’esquerra trobem un camí que ens porta a la Creu de l’Avellà i és una variant interessant, ja que des d’allà podem enllaçar amb la pista que puja al Turó de Burriac i deixar per a la baixada la visita a la Font picant. Si seguim l’asfalt avall, en pocs minuts, quan deixem de baixar, arribem a un trencall. A la dreta baixa la pista a Cabrera de Mar –per on tornarem després–, a l’esquerra hi ha uns berenadors, i a prop d’una gran alzina, la font Picant.

0.50 h. Font Picant. Seguim recte amunt en un darrer tram de pista que ens situa a la base del turó del castell. A l’esquerra hi ha una gran esplanada d’aparcament, i la pista que segueix fins al collet de Burriac i Argentona acostuma a estar tancada amb una cadena. Seguim recte –en direcció al castell– per un camí ben marcat amb senyals blancs que entra en el bosc i ben aviat gira a la dreta, abans de començar a pujar directament cap al castell, al qual arribarem en uns vint minuts. Cal anar amb compte en algun petit tram de grimpada, sempre fàcil. El camí desemboca a una pista que dona pas a unes escales metàl·liques que comuniquen amb un caminet que duu a la porta d’accés al recinte del castell. El castell de Burriac es mereix una visita i que gaudim de les vistes. L’entorn està molt ben arranjat i ofereix una certa seguretat després de les reformes de l’any 1994.

1.15 h. Castell de Burriac. Per baixar, just a la dreta de l’entrada al recinte, trobem un camí que baixa dret sobre roques –s’ha de baixar desgrimpant; aneu amb compte– i en uns deu minuts arribem al camí d’Argentona, davant d’un monòlit de granit en commemoració dels cinc-cents anys de l’emancipació feudal dels pobles de la Baronia del Maresme. Agafem la pista a l’esquerra i baixem còmodament uns altres deu minuts fins a un punt on una drecera marcada ens porta per una pineda a l’esplanada d’aparcament.

1.35 h. Esplanada d’aparcament. Baixem fins al trencall de la pista que baixa fins a Cabrera de Mar, l’agafem i seguim paral·lels a la riera durant uns vint minuts, i després d’un revolt entre dues cases amb portalades antigues, enllacem amb el carrer de Sant Vicenç, que ens retorna a la plaça de l’Església.

 

ATENCIÓ:
L’objectiu d’aquests itineraris és fer conèixer indrets molt atractius. Les rutes que us proposem no presenten grans dificultats per als infants, però és necessari que vagin acompanyats sempre d’alguna persona adulta per a evitar qualsevol risc. S’han de seguir les recomanacions que fem i, no cal dir-ho, respectar l’entorn i procurar no deixar rastres de la nostra visita.
Molt important: quan sortim d’excursió cal avisar sempre algú del lloc on anem!

 

Text i fotografies: JORDI QUERA
Mapa: EDITORIAL ALPINA