Cavall Fort 1327
L’entrevista
A l’Escola d’Enginyeria de Terrassa de la UPC coneixem la professora Núria Salán. Fa uns anys no era gaire habitual les dones es dediquessin a l’enginyeria! Precisament la Núria fa molta feina perquè aquest món estigui a l’abast de tothom, i sobretot de les noies.
Ensenyar i divulgar la ciència
–Núria, com és la teva feina?
El professorat universitari tenim diversos vessants. Un és el de fer classes; jo explico Materials i Metal·lúrgia. Pot semblar estrany que una dona ensenyi aquest tema. A mi m’apassiona parlar-los dels ferros, els acers… I, a més, tinc molta afició per la forja!
–Et ve de família, aquesta passió?
No, hi vaig arribar per casualitat. De petita era molt curiosa i per això vaig escollir les ciències. Mai ningú no m’havia parlat de l’enginyeria. Vaig escollir química, que no em va agradar, però després em vaig especialitzar en metal·lúrgia, que ja em va interessar més.
–I llavors?
Vaig fer el doctorat a la Facultat d’Enginyeria, que ha resultat ser la meva passió. Això em va portar a un altre vessant de la meva feina: gestionar equips, grups de recerca, tasques de promoció… Acosto els estudis d’enginyeria als nens i nenes, ja sigui amb tallers científics o amb visites de les escoles a la universitat. Fem saber als més petits que l’enginyeria existeix i que és una de les coses a les quals els podria agradar dedicar-se de grans.
Noies i enginyeria
–Tradicionalment aquests estudis sembla que sobretot siguin per als nois…
Quan els nens i nenes són molt petits tenen els mateixos jocs: jocs de construcció, puzles… Però quan es comencen a fer grans, un bon dia decidim que els nens tenen jocs de l’estil comandaments a distància i les nenes tenen nines. A ningú no se li acut regalar-li un banc d’eines a una nena! Una part de la meva feina és fer que això canviï i que les nenes també puguin pensar naturalment a fer estudis relacionats amb la tecnologia.
–I hi ha carreres d’enginyeria amb més noies o nois que d’altres?
Sí, en general les nenes tenen més interès en ser útils a la societat. Per això se senten més atretes per àmbits més propers al compromís social: arquitectura, enginyeria biomèdica, química, robòtica… I tenim més nois a les enginyeries mecàniques, electròniques, de telecomunicacions, que aparentment no tenen efectes directes sobre la vida diària.
–Però no és així…
No, perquè des d’una enginyeria mecànica, a més de bieles i motors, també es pot fer que la societat sigui millor adaptant seients de cotxe, fent estris per a moure fàcilment grans pesos o perquè gent amb problemes de mobilitat pugui menjar sola. El repte és divulgar tot això per captar aquest talent de noies que es perd pel camí per manca d’informació.
UN PREMI A LA FEINA BEN FETA
El 2017 la Núria ha rebut el Premio Mujer y Tecnología de la Fundació Orange que ha premiat la seva feina i innovació en l’àmbit docent i la seva tasca de divulgació i captació del talent femení.
Dones ocultes
–Fa poc has estat al capdavant d’una exposició, “L’enginy (in)visible”, en què es parla de dones científiques que no es coneixen…
Sí, i està relacionada precisament amb el tercer vessant de la meva feina: la recerca. La qüestió del gènere en l’àmbit tecnològic m’interessa molt, i per això he estudiat aquestes dones pioneres, a què es van dedicar, què es van trobar…
–Per què les dones ho han tingut tan difícil?
Perquè han hagut de triar entre família i feina; els homes no. Hi ha poques dones científiques d’elit perquè no han pogut dedicar tota la seva vida a la ciència. Ara això va canviant però costa. Si algú ha de fer una aturada laboral per qüestions familiars, normalment és la dona. Per sort, ara amb les noves tecnologies és més fàcil treballar a distància i així es pot tenir cura dels petits (o els més grans) de casa.
–Ara ets la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia de l’IEC; una dona per primera vegada en aquest càrrec. Què feu, des d’aquesta entitat?
Intentem divulgar i aproximar la tecnologia a la societat amb activitats, projectes, exposicions com aquesta de què parlàvem… I el fet de ser la primera dona sí que va tenir cert ressò mediàtic, però vaig insistir molt que el titular no fos “Una dona, presidenta de la Societat…” sinó “Núria Salán, presidenta…”. Hem de fer que sigui normal el nom propi de les dones; així com no diem “Un home va inventar la bombeta”, sinó “Edison”, també hem de saber que Mary Anderson va inventar l’eixugaparabrises, i no “una dona”. Aquest és un dels nostres reptes.
“Imagineu-vos que la directora general d’una empresa…” Sempre que pot, a les seves classes, la Núria posa exemples de dones relacionant-ho amb l’àmbit que està explicant: “Ho faig d’una manera natural, i si bé al principi els sembla estrany, després s’hi acostumen, perquè es normalitza.”
La Núria davant l’exposició: ”Hi mostrem dones molt importants en el món de la ciència que han estat amagades, com ara Hedy Lamarr, inventora del wifi i el GPS, o Stephanie Kwolek, inventora del Kevlar. O la matemàtica Mileva Maric, primera dona d’Einstein i companya d’investigació; ell sempre parlava de la feina d’ella. Quan es van separar van acordar que, si li donaven el Nobel, els diners serien per a ella. I així va ser. Però el reconeixement públic no el va tenir mai.”
Si voleu veure l’exposició “L’enginy (in)visible. Dones i tecnologia: passat, present i futur”, ara la trobareu a Sant Boi de Llobregat (Can Massallera), Calldetenes, Barcelona (Institut Vila de Gràcia i Biblioteca de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona), i a partir del mes de març, a Palma.
Text: EUGÈNIA MORER
Fotografies: ARXIU NÚRIA SALÁN