Cavall Fort 1209-1210
La finestra
Ara ve Nadal i no matarem el gall, sinó que guarnirem l’arbre, cantarem, farem el pessebre… Però, d’on vénen, aquestes tradicions?
El dia més curt de l’any
Quin fred que fa, per Nadal! I que curts que són els dies, oi?
Pels volts del 22 de desembre arriba el solstici d’hivern: el dia més curt de l’any, el que té menys hores de sol.
Però després del solstici, a poc a poc, els dies es van fent més llargs. I això, els nostres avantpassats, ho celebraven. Tot i que la natura està adormida sota el fred i la neu, es feia la festa de la llum, de la claror, del foc, perquè a partir d’aquell dia, els dies serien més llargs i tornarien a sortir les flors, els arbres s’omplirien de fulles, els conreus brotarien…
La tradició cristiana va situar el naixement de Jesús en el solstici d’hivern, concretament el dia 25 de desembre. Per als cristians, aquest naixement també està associat a la vinguda de la llum.
Per això, en els llocs on hi ha la tradició cristiana, és festa aquest dia, el dia de Nadal.
|
|
Un tió que cagaQue d’un tió en surtin regals és una tradició molt antiga! A molts llocs d’Europa es feia un “ritual” en què, abans de cremar el tió de Nadal, se li feien ofrenes (com ara fruita, verdura, vi….) i se li resaven oracions, perquè portés bonastrugança, prosperitat, bona terra i bones collites… La tradició ha anat canviant i avui, en comptes de cremar-lo, el piquem amb un bastó. I en comptes de bones collites, ens “caga” turrons, llaminadures i regals! |
Un tió és una soca d’arbre gruixuda per cremar a la llar de foc. El tió de Nadal era molt important perquè escalfava la família durant totes les festes
Anem a fer els Pastorets!
Quan es van fer els primers Pastorets? Fa uns quants segles, es feien obres de teatre a les esglésies durant els dies de Nadal, i es representava el que va passar quan va néixer Jesús. De mica en mica aquestes obres es van anar fent populars fins a arribar a les múltiples versions de Pastorets que coneixem avui, amb dimonis, àngels, Lluquets, Rovellons, Batos i Borregos!
El cant de la Sibil·la
A l’edat mitjana, durant les misses de Nadal, s’hi recitaven els vaticinis de la Bíblia i de poetes antics, és a dir, el que deien que passaria en el futur. I el personatge de la Sibil·la, una sacerdotessa, era un dels qui cantaven aquests vaticinis. El cant de la Sibil·la és una tradició que encara perdura, sobretot en terres mallorquines i a l’Alguer, i també en altres contrades de Catalunya i el País Valencià. El nen o nena que interpreta el cant de la Sibil·la va vestit com la sacerdotessa, amb una túnica i una espasa.
L’arbre de Nadal, sempre verd
Quin és l’arbre de Nadal? L’avet! L’avet és un arbre de fulla perenne, que vol dir que no perd mai la fulla. És a dir, que no es mor mai. Segurament la tradició de l’avet com a arbre de Nadal ve dels països nòrdics. Allà la neu ho deixa tot blanc i fred però… l’avet continua essent verd, alt i majestuós!
Com el tió, l’avet representa aquesta festa de la natura que revifa, que viu. Per això és l’arbre que escollim per guarnir, per celebrar la llum i la vida en ple Nadal, en ple hivern.
El pessebre de cartó… i de persones!
Diuen que el primer pessebre el va fer sant Francesc d’Assís, al segle XIII: va fer una representació del naixement de Jesús en una cova amb persones, com si fos un pessebre vivent!
Després, aquesta representació es va fer amb figures (de cartó, de roba, de fang…) i es va anar estenent per tot Europa.
Nosaltres en tenim molta tradició i a casa la majoria fem el pessebre, i també representem pessebres vivents. Segur que en fan algun a prop de casa vostra!
Per què hi ha el caganer al pessebre? No se sap… Potser representa l’ésser humà tal com és, fent una cosa ben banal davant el misteri del naixement de Jesús. O potser té a veure amb la prosperitat: els fems adoben la terra, i el caganer és una manera de desitjar un any nou ben fèrtil.
Per què cantem nadales?
Sabíeu que cinc-cents anys enrere es feien balls rodons a les esglésies per Nadal, per celebrar el naixement de Jesús? Doncs aquests balls anaven acompanyats d’uns cants que, primer eren en llatí i després en les llengües de la gent del poble (català, castellà, portuguès, italià…).
A la gent li agradava molt, cantar aquestes cançons, i les van començar a cantar pel carrer la nit de Nadal, amb instruments i tot. Això sí que us sona, oi? Sí, són les nadales!
En aquest número de Nadal us proposem la nadala Sant Josep fa bugada, amb la lletra i la partitura perquè la pugueu cantar a casa.
Text: EUGÈNIA MORER
Il·lustracions: DANI JIMÉNEZ