Cavall Fort 1256
L’article de butxaca
Poques plantes són tan nadalenques com el grèvol, aquest arbre perenne i punxós, verd fosc i brillant a les fulles, vermell intens als fruits.
Fixem-nos-hi bé!
El grèvol (Ilex aquifolium) és amant de la humitat i la frescor, i es pren la vida amb calma tot creixent lentament. Fet a la seva, sovint es confon amb un arbust tot i ser un arbre. Les fulles dures i punxoses només es troben en els arbres joves i a les branques baixes dels adults per a evitar ser menjades. I els fruits només els produeixen els exemplars femella: és una espècie dioica (uns arbres tenen flors masculines i altres femenines).
Celtes o romans?
La popularitat del grèvol al nostre país es creu que és força recent i molt influïda per costums del nord d’Europa, on abunda més i els mites celtes tenen una llarga tradició, en què el Rei Grèvol era el que regnava sobre els dies de l’any que s’escurçaven, és a dir, del solstici d’estiu al solstici d’hivern. Però la tradició d’utilitzar-lo de decoració nadalenca també podria venir dels romans, que l’adoraven durant les Saturnàlies, les festes que celebraven el final de les tasques agrícoles i l’inici de l’hivern, tot oferint-lo a familiars i amics en senyal de bona sort!
El grèvol cristianitzat
Sigui com sigui, el cristianisme va convertir les festes paganes del solstici d’hivern en les festes de Nadal, i el grèvol va continuar senthi present gràcies a diverses llegendes: la que explica que la fusta de la creu on Jesús va ser crucificat era de grèvol perquè la resta d’arbres no es van deixar sacrificar… o bé la que diu que les seves punxes simbolitzen la corona d’espines, i els fruits vermells, les gotes de sang que Jesús va vessar per salvar la humanitat.
El grèvol continua decorant les nostres cases però les branques que comprem per Nadal són de conreu controlat: al nostre país els grèvols silvestres estan protegits perquè no desapareguin.
Text: ROGER PORTA I ALABAU
Il·lustració: PEP BROCAL