Cavall Fort 1332
Minimegacracs
Quan alguna cosa li crida l’atenció agafa ràpidament la llibreta i el llapis i comença a dibuixar amb ganes. Pot ser que estigui practicant o que hagi trobat una idea per desenvolupar, perquè en Marcel és… dibuixant de còmic!
Li va agafar aquesta dèria l’estiu que tenia cinc anys, quan va veure la pel·lícula El gran Vázquez, sobre el famós dibuixant de Bruguera, “i em va agradar molt. És pintoresca i molt divertida, i em va començar a atraure molt el tema del dibuix. Després el meu tiet Lluïsot, que és dibuixant, en veure el meu interès em va començar a ensenyar coses per a aprendre’n”.
D’això ja fa set anys, i des d’aleshores no ha parat de dibuixar i practicar. Per exemple, tria còmics que li agraden per l’estil i en copia els dibuixos a la seva llibreta.
“El Lluïsot em va aconsellar de copiar els còmics perquè em fixés bé en els moviments de les mans, la cara, els ulls… Perquè el traç de cada dibuixant és diferent. També el que faig a vegades és copiar totes les vinyetes senceres a la meva llibreta i canvio tot el text fent que canviï tota la història.”
Una altra manera de practicar és fent sketching, que consisteix a anar a algun espai públic “i, quan a mi em sembla, m’aturo i dibuixo la gent improvisant el traç… i he d’anar ràpid, perquè la gent no s’està quieta! Però l’important no és que quedi bé sinó que captis la imatge i l’essència del moment”.
A còpia de pràctiques, en Marcel ha anat creant el seu propi estil. I amb bons resultats, perquè de moment ja ha tingut dos reconeixements de jurats professionals.“Fa dos anys vaig fer un troglodita que troba un iPad i vaig guanyar el concurs de còmic de Nou Barris en la categoria infantil.”
Aquest estiu s’hi ha tornat a presentar amb la història d’un col·leccionista de segells que té un majordom una mica despistat. I ha guanyat en la mateixa categoria. Tots dos treballs són fets amb tinta xinesa i aquarel·la, que és la tècnica que més li agrada utilitzar.
“Amb la tinta xinesa, has de practicar molt per a intentar no fer el gest cap enrere, perquè segons quins moviments fas et surt la tinta disparada!”
El seu principal referent és el clàssic europeu, com Astèrix i Tintín. “I també m’agrada molt el Moebius, que és un autor que fa ciència-ficció amb un dibuix molt detallat, i el guió és brutal!”
Precisament l’argument és la part que més costa a en Marcel quan pensa a fer un còmic nou. Primer es passa força dies ideant la trama, i de vegades els seus pares i la seva germana Rita li donen idees per a posar-hi.
“I amb tot plegat vaig donant voltes i m’esforço a trobar un final que sigui sorprenent i inesperat. I quan ho tinc tot lligat començo a dibuixar.”
Té claríssim que de gran voldrà ser dibuixant de còmic i que potser ho combinarà amb la il·lustració. També creu que seguirà amb la tècnica clàssica.
“He provat de dibuixar amb tecnologia, però no m’atrau. Prefereixo el paper, que pots tocar, i les aquarel·les són més manejables… A més amb el digital hi ha una cosa important que es perd: l’original.”
El que és segur és que, faci el que faci en Marcel, ho farà amb entusiasme perquè té una alegria de viure (que s’encomana!) i tot el fa feliç: dibuixar, créixer envoltat de natura a la masia familiar de Cervelló, cursar primer d’ESO, tocar el violí, llegir un llibre rere l’altre, fer teatre… És com un fantàstic heroi de ficció que existeix de veritat!
Text i fotografies: ANNA FITÉ
Dibuixos: LLUÏSOT