Cavall Fort 1333
La finestra
Potser és que heu nascut per a fer comèdies, doncs! Una comèdia és un tipus d’obra de teatre, i una obra de teatre és la representació d’un text fet de diàlegs per part d’uns actors.
Els gèneres
Tradicionalment, s’han classificat les obres de teatre segons els següents gèneres:
| La comèdia Són obres que busquen fer riure l’espectador a través de personatges quotidians dels quals s’exageren o ridiculitzen els defectes i vicis en trames del tot divertides. El final sempre és feliç i el que es pretén és que el públic reflexioni sobre el que passa i n’extregui un aprenentatge. |
 |
 |
La tragèdia Són obres, amb personatges sovint il·lustres, que tenen la finalitat de produir una crisi en l’espectador i culminen moltes vegades amb la destrucció social o física del protagonista, és a dir, no acaben bé. L’origen de la tragèdia el trobem en la Grècia antiga. |
| El drama És la representació d’una situació de la vida real que resulta complexa i difícil, però no acaba amb un final tan terrible com el d’una tragèdia i fins i tot pot tenir un final feliç. Els personatges s’enfronten a situacions límit de la vida i això els produeix un canvi intern com a persones. |
 |
ELS ACTES
Les obres de teatre es divideixen en diferents parts, separades per una pausa, durant la qual normalment s’abaixa el teló. Són els actes que, a més, estan formats per escenes, que són les seqüències que van formant la història.
Qui hi ha darrere l’obra?
Heu anat mai al teatre i heu pensat que us agradaria ser a dalt de l’escenari, entre bambolines o darrere la taula de mescles?
Doncs heu de saber que en una obra de teatre no solament hi treballen els actors, sinó que hi ha tot un equip de professionals de caràcter artístic i tècnic imprescindibles perquè tot surti bé:
 |
El dramaturg És la persona que pensa i escriu el guió de l’obra. És qui s’inventa la història, els protagonistes, allò que passarà, com acabarà… De dramaturgs en coneixes molts: Shakespeare, Molière, Calderón de la Barca, Federico García Lorca, Àngel Guimerà, Josep Maria de Segarra… |
| El director És qui s’encarrega de dirigir i coordinar tots els elements que fan falta per tal que el text que ha pensat el dramaturg es faci realitat. Ho farà conjuntament amb molta més gent. |
 |
Darrere l’obra també hi ha escenògrafs (fan els decorats i tots els elements), tècnics de so, il·luminadors, modistes i encarregats de vestuari, perruquers, maquilladors, músics, personal d’efectes especials, responsables de comunicació i màrqueting…
Ja ho veieu! Per a fer teatre no es necessita només gent que sàpiga actuar, sinó que es necessita gent molt diversa que sàpiga pintar (per a crear els decorats), cosir (per a fer el vestuari), que entengui de música (per a fer la banda sonora), que sàpiga pentinar, maquillar, etc.
Molta merda!
Sobretot, mai de la vida no desitgeu sort a un actor! Porta mala sort! Li heu de desitjar molta merda (encara que després aquesta paraula, fora del teatre, és millor que no la feu servir, que és molt lletja!). Sabeu quin és l’origen d’aquesta expressió? Doncs l’origen el trobem uns segles enrere, quan als teatres hi anaven les persones de classe alta i el mitjà de transport que feien servir eren els carruatges estirats per cavalls. Les places de davant dels teatres es convertien en un aparcament equí. Com més persones hi havia de públic, més cavalls les esperaven a fora, i com més cavalls més excrements. Així, si hi havia molta merda davant del teatre, volia dir que hi havia molta gent que omplia la platea (pati de butaques), les llotges (balcons) i el galliner (la part més alta i més econòmica, on antigament s’asseien les persones de classe més baixa i que, pel que sembla, feien més guirigall).
Altres supersticions que heu de saber…
Les supersticions són creences sense cap fonament científic, són coses que no es poden demostrar. Tot i això, al teatre hi ha supersticions que es tenen molt en compte per tal d’evitar la mala sort. Per exemple, al teatre europeu cap actor no porta mai cap peça de roba de color groc. El groc a l’escenari està maleït. I és que s’explica que Molière, que a més de dramaturg també era actor, va morir dalt de l’escenari un dia que interpretava una obra de teatre i anava vestit de groc.
També es diu que porta mala sort xiular als escenaris, o fer-hi servir flors, menjar, joies, diners de veritat…: tot ha de ser de mentida.
Ja ho veieu! N’hi ha moltes, de supersticions, en el món del teatre; algunes són compartides i d’altres ja són manies de cada actor en particular: dur algun objecte que li porti sort, beure un got d’aigua freda abans de sortir a l’escenari, etc.
MACBETH, MACBETH…
A Gran Bretanya la mala sort la porta la paraula Macbeth, una de les obres de teatre de William Shakespeare. Es considera funest pronunciar aquesta paraula dins de qualsevol recinte teatral; per això s’hi refereixen fent servir altres expressions, com “l’obra del senyor i la senyora M”. Diu la llegenda que des de l’estrena d’aquesta obra no va parar d’haver-hi desgràcies: morts, fracassos escènics, afonies…
Text: ELENA MONTIEL
Il·lustració: LLUÏSOT