La portada del número 185 de Cavall Fort, publicat el mes d’octubre de 1970, reproduïa un cartell que el gran dibuixant Cesc havia fet per a la campanya “Català a l’escola”. Érem als últims anys de la dictadura franquista; moltes coses estaven canviant però aprendre a llegir i a escriure en català a l’escola encara era una utopia per a la majoria de nens i nenes del nostre país, i Cavall Fort –no podia pas ser d’una altra manera– es va adherir a la campanya.
Més endavant en van venir d’altres, de campanyes, i molts esforços i un gran moviment cívic per tal de recuperar uns drets que una terrible guerra civil i una llarguíssima dictadura havien suprimit. La voluntat dels qui van treballar per aconseguir-ho era restablir aquests drets sense trepitjar ningú i sense provocar separacions ni discriminacions.
Una de les institucions més importants de qualsevol societat democràtica són les escoles, i els responsables de decidir quin model s’hauria d’adoptar a casa nostra van haver de tenir en compte moltes coses: què s’ensenyaria, com s’ensenyaria, com s’organitzarien les escoles, quina formació tindrien els mestres… i, naturalment, què s’havia de fer perquè el català es recuperés de tota la discriminació que havia patit.
Alguns pensaven que potser la solució era que hi haguessin escoles en català i escoles en castellà, i que cadascú triés el que preferís. Però altres pensaven que no era bo separar els nens i les nenes per cap motiu: tots havien de poder anar junts a la mateixa escola i s’havia de trobar la manera perquè, quan acabessin la seva formació, haguessin après tot el que calia, incloent-hi el català i el castellà. I, amb aquesta idea, es va adoptar el sistema d’immersió lingüística. Un sistema que s’ha aplicat durant trenta anys amb tant d’èxit que fi ns i tot ha rebut felicitacions d’organismes internacionals, que l’han posat com a model per a altres llocs del món on es viuen situacions semblants a la nostra.
Ens semblen, doncs, gravíssims els atacs que està patint en els últims temps el nostre sistema educatiu. No podem entendre que es vulgui destruir allò que s’ha aconseguit amb tant d’esforç i pensem que no ho podem permetre de cap de les maneres. Per això, igual que fa més de quaranta anys ens afegíem a la campanya “Català” a l’escola, avui estem decidits a lluitar per defensar l’escola que hem construït i que no volem que ningú ens faci malbé.
Text: MERCÈ CANELA