Quan un animal salvatge necessita ajuda

Cavall Fort 1336
La finestra

 

No és estrany trobar-se un ocellet a terra que no pot volar, alguna serp ferida a la vora d’una carretera de muntanya, una cria de cabirol que sembli estar perduda en un bosc o una cria de dofí embarrancada en una platja…

Què cal fer, en un cas així? Us ho expliquem!

 

Evitem l’estrès

La primera norma que cal recordar i aplicar és que cal que no estressem o posem nerviós qualsevol animal que ens trobem.

Els moviments calmats i lents els espantaran menys que els ràpids i nerviosos. Els crits tampoc no ajudaran a solucionar res, i per tant cal parlar amb veu baixeta i pausada.

També és molt important mantenir les persones i els gossos allunyats de l’animal. En cas contrari, segur que atabalem l’animal i el posem en una situació encara més delicada.

 

 

Truquem als professionals

Tot seguit cal trucar per a demanar ajuda i explicar la situació.

• Al 112. Els treballadors d’aquest servei d’emergències ja sabran a qui derivar la trucada segons el tipus d’animal que s’ha de socórrer.
• Policia local o agents rurals. Si coneixem el telèfon de la policia local del nostre poble o ciutat o el dels agents rurals si estem al camp, també els podem trucar directament.

 

Durant l’estona que els agents tardin a arribar al lloc on hem trobat l’animal, està bé que ens quedem “fent-li companyia” per evitar que algun altre animal pugui fer-li mal o fins i tot depredar-lo:

• No hem d’estar gaire a prop per a no espantar els progenitors que puguin venir a ajudar-lo.
• Però tampoc no hem d’estar massa lluny per si hem d’espantar un gat o un gos, per exemple, que se li acostin amb males intencions.

Quan arribin, els agents rurals o la policia local ja sabran què cal fer en cada cas i ja ens podrem acomiadar de l’animaló que hem protegit.

 

No l’agafem!

Mai no hem d’agafar un animal salvatge! Per què?

ENS PODRIA FER MAL
Segons quin animal sigui, per exemple una serp o qualsevol rosegador, ens podria mossegar si se sent amenaçat. Altres animals ens poden transmetre alguna malaltia o algun paràsit que estiguin patint.

LI PODRÍEM FER MAL
En el cas de cries de mamífers com les llebres, les daines, els cérvols o els cabirols, si impregnem aquests animals amb la nostra olor, les mares els poden rebutjar i abandonar. Com a conseqüència, no sobreviurien.

 

 

Si trobem una cria de llebre

És una cosa que pot passar perquè les mares les deixen soles estones llargues en una mena de niu que està fet amb unes quantes fulles en zones d’herba alta que els amaguen i dissimulen. Són tan boniques i peludetes que conviden a agafar-les. Si ho féssim, la mare, en tornar, podria reconèixer la nostra olor i no la de la cria, la confondríem i el risc d’abandonar-la seria molt alt. Pobreta. Més val marxar, assegurar-se que ningú no s’hi acosta i no delatar l’indret que hem descobert.

 

 

Quan són animals més grans, com un dofí, el problema de manipular-los és que els podeu fer molt mal sense voler. És millor no tocar-los. Pot ser que, per exemple, a la platja trobem una tortuga marina malalta o ferida. Si l’estireu per les potes en forma d’aleta o l’agafeu per la closca, també la podem malmetre sense voler, o si la fem enfadar ens pot mossegar i provocar-nos ferides importants.

 

 

Si trobem un dofí a la platja

Els dofins que podem trobar alguna vegada embarrancats a la platja pesen més del que pot semblar. Quan, amb tota la bona intenció, sovint els estiren per l’aleta caudal, la cua, per tornar-los a l’aigua, els podem provocar lesions als músculs i als ossos. És per això que cal esperar l’arribada de zoòlegs especialistes en cetacis per a dirigir-ne les operacions de salvament. Si mai us hi trobeu, veureu que el primer que fan és netejar l’espiracle del dofí perquè pugui respirar bé, i moure’l perquè quedi situat ben amunt. Sense ajuda d’un expert, l’únic que podem fer és mantenir el cos del dofí mullat i assegurar-nos que a l’espiracle no hi entra aigua.

 

 

Si, malgrat aquestes recomanacions, heu agafat l’animal, per exemple per ajudar els agents o els zoòlegs que l’estan atenent, renteu-vos bé les mans quan hagueu acabat.

 

I si és un ocellet?

En el cas de trobar un ocellet, sí que podem fer una excepció. Estarà bé agafar-lo molt dolçament i situar-lo en un lloc elevat des del qual pugui emprendre el vol si se sent segur.

De tant en tant passa que un ocellet cau durant algun dels seus primers vols. A terra correrà perill perquè serà presa fàcil d’algun gat, gos, mostela, guineu, serp o molts altres depredadors. Si el situem en un lloc on estigui més protegit, i a una mica d’altura respecte de terra, els seus pares ja el sentiran i l’alimentaran perquè s’enforteixi una mica més i pugui tornar a volar amb més seguretat.

 

Atenció! Potser alguna vegada heu vist que una persona tira amb força enlaire un d’aquests ocellets i l’ocell ho aprofita per a volar amb èxit. És millor no fer-ho perquè en la majoria de casos l’intent no sortirà bé i l’ocellet tornarà a caure a terra, on es pot lesionar greument.

 

 

Ja veureu que satisfets estareu si alguna vegada us trobeu un d’aquests animalons desemparats i li podeu donar un cop de mà. Avisar els professionals i transmetre’ls calma i amor és el millor que podem fer per a ajudar-los!

 

Text: EDUARD MARTORELL
Dibuixos: PEDRO RODRÍGUEZ