Cavall Fort 1128
La finestra
El gran descobriment de la cova des Càrritx
Segur que sabeu jugar a fet i amagar: només cal buscar el millor amagatall i esperar que us descobreixin. Moltes vegades, les restes arqueològiques també juguen a fet i amagar amb els arqueòlegs. Això és, precisament, el que va passar un dia d’hivern de l’any 1995 a l’illa de Menorca.
Una cova amagada en un barranc
Aquell dia, en Pere, un espeleòleg menorquí, va sortir d’excursió amb el seu company, en Josep, pel barranc de l’Algendar, al sud de Menorca. De lluny, van veure una obertura minúscula a la paret rocosa del barranc. Van decidir explorar-la, van eixamplar una mica aquell forat, s’hi van esmunyir cap a dins i, ben decidits, van anar baixant cap a l’interior. Quan la foscor els va impedir continuar, van obrir les llanternes i van quedar corpresos per l’espectacle que van presenciar: una petita cova amb milers i milers d’ossos humans delicadament dipositats a terra i coberts, només, per una fina capa de pols.
Un cementiri antiquíssim
De seguida es van adonar que aquella cova era un cementiri molt antic i que feia molt i molt de temps que no hi havia entrat ningú. Els ossos s’escampaven per tota la sala, i hi havia gerres de ceràmica que podien haver estat utilitzats per a rituals funeraris o haver contingut ofrenes per als morts. Els espeleòlegs estaven tan astorats que els semblava com si el temps s’hagués aturat.
“Era com una pel·lícula!”, va dir en Pere en una entrevista que li van fer poc després. “Anaves caminant i descobrint les coses tal com les havien col·locat en el passat.” Us imagineu quina emoció devien sentir?
Amaguem la cova!
Com que treballa en un museu, en Pere era molt conscient que només els arqueòlegs saben com es poden excavar unes restes tan antigues com aquelles sense malmetre-les. Per això, abans de marxar, van collir unes mates d’herba del voltant i van tapar l’entrada de la cova, perquè ningú no profanés aquell indret. Aquesta herba es coneix a Menorca amb el nom de càrritx i, des d’aleshores, aquest és el nom d’aquest jaciment tan singular de la prehistòria balear: la cova des Càrritx.
L’enterrament. Segurament els habitants de Menorca de fa prop de quatre mil anys enterraven els seus morts així, amb aquest ritual. Mireu com pentinen el difunt i li pinten els cabells de vermell abans de deixar-lo a la cova. I com ho sabem, això? Doncs gràcies a les troballes de la cova des Càrritx i a les investigacions que s’hi han fet.
Arriba l’equip d’arqueòlegs!
Les autoritats es van posar en contacte amb uns investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona que treballen habitualment a l’illa de Mallorca: en Rafa, la Cristina, en Roberto i en Vicente, bons coneixedors de l’arqueologia balear. Ells mateixos ens han explicat que mai no oblidaran el dia que en Pere els va acompanyar a la cova i van veure les restes per primera vegada.
A l’illa de Menorca hi ha moltes coves que, al llarg de la història, han estat utilitzades com a lloc d’enterrament, però, fins aleshores, no se n’havia descobert mai cap en aquelles condicions tan excepcionals. Per a un arqueòleg, poder recuperar cabells humans o objectes de fusta, que normalment desapareixen amb el pas del temps, és del tot inusual. I encara ho és més descobrir un jaciment intacte, que no ha quedat enterrat sota una espessa capa de terra que s’ha d’extreure amb molt d’esforç i de treball.
Excavar sense excavar
“T’imagines excavar un jaciment sense excavar, sense haver-te de preocupar de treure la terra?”, ens deia amb entusiasme en Roberto. “Era com treure la pols. Passaves el pinzell i tot ja estava a punt per a prendre mides i fotografiar-ho.”
Els treballs, però, van ser complicats a causa de les dificultats d’accés i de les reduïdes dimensions de les sales i van trigar més de dos anys a documentar les restes, extreure-les de la cova i traslladar-les a un laboratori, on va continuar la investigació.
La Cristina, que està especialitzada en l’estudi de restes humanes antigues, va necessitar més de tres anys per a estudiar… els trenta-cinc mil ossos trobats a la sala principal! Amb aquests estudis intentava esbrinar l’edat que tenia cada persona quan va morir, algunes de les malalties que va patir, les possibles causes de la seva mort i un munt de coses més.
Prop de quatre mil anys d’història
En Rafa i en Vicente van estudiar amb molt detall tots els objectes que acompanyaven els esquelets: collarets, braçalets, agulles, botons, gerres de ceràmica…. També van fer analitzar les restes animals i vegetals que van poder recuperar (fusta carbonitzada, llavors, grans de pol·len, ossets…) per esbrinar com vivia aquella gent i com era el seu entorn. Així, van saber que el jaciment tenia prop de quatre mil anys d’història i que els enterraments de la sala principal s’havien fet entre els anys 1450 i 800 abans de la nostra era, durant les darreres etapes de la prehistòria de Menorca.
Ells també es pentinaven
L’estudi dels objectes que en Pere va trobar a l’amagatall els van permetre saber que les persones mortes havien estat pentinades amb molta delicadesa abans de ser abandonades a la cova. Fins i tot, els van tenyir els cabells de color vermell, potser intentant retornar-los l’essència de la vida que havien perdut.
Guardar els cabells. Un cop havien pentinat i tenyit els cabells, els tallaven en flocs i els posaven en uns potets. I per què? Per a ells el cap de les persones era molt important i, segurament, d’aquesta manera, guardant els cabells també mantenien l’esperit de les persones.
Hi ha moltes qüestions que, probablement, mai no podrem esbrinar: quin llenguatge parlaven?; com entonaven les seves cançons?
Però, gràcies a les troballes de la cova des Càrritx, sabem que tenien cura dels seus difunts i, només per això, tenim la certesa que s’assemblaven molt a nosaltres.
Pere Arnau (Museu Municipal de Ciutadella) i Josep Márquez són els espeleòlegs que van descobrir la cova des Càrritx. Rafa Micó, Cristina Rihuete, Roberto Risch i Vicente Lull són els investigadors arqueòlegs de la UAB que van treballar i estudiar aquesta cova.
L’any 2000 el Ple del Consell Insular de l’illa de Menorca va declarar la cova des Càrritx “bé d’interès cultural” en la categoria de monument per tal de garantir-ne la conservació per a les generacions futures. Les restes arqueològiques recuperades a la cova es conserven actualment al Museu de Ciutadella.
Text: MONTSE TENAS I BUSQUETS
Il·lustració: LAURA DE CASTELLET
Fotografies de la cova: LULL, MICÓ, RIHUETE I RISCH
Fotografies dels objectes: PETER WITTE