Atrapar les paraules

La tauleta d’argila

És el que feien servir sumeris i tots els pobles que escrivien en cuneïforme. La majoria cabien en una mà, encara que també n’hi havia que podien arribar a fer uns trenta centímetres per costat. Un cop escrites, les deixaven assecar i, si volien que es conservessin més temps, les feien coure (moltes es van coure accidentalment, a causa d’algun incendi); gràcies a això han aguantat molt bé el pas del temps.

El rotlle

Era una tira llarga, feta d’un material flexible, enrotllada en un suport, generalment de fusta o d’ivori, i escrita a mà amb tinta. Cada rotlle estava format per uns quants fulls del material escollit, enganxats un darrere l’altre. El lector l’anava desenrotllant per una banda i enrotllant per l’altra. El més habitual era que estigués escrit horitzontalment, en columnes separades (serien l’equivalent de les nostres pàgines), però també n’hi havia que es llegien verticalment. Els rotlles van ser el format més estès en l’antiguitat: el van fer servir egipcis, grecs, romans, hebreus, xinesos… No eren gaire còmodes de llegir, sobretot quan volies localitzar alguna cosa en concret més endavant o més endarrere.

El papir

El papir és un material fet amb les tiges de la planta que duu el mateix nom, un tipus de jonc aquàtic molt abundant a Egipte. Tot i que la major part de textos escrits en papir s’han perdut, ens n’han arribat molts dels que s’havien dipositat a les tombes.

El pergamí

El pergamí es feia amb pell de vaca, d’ovella o de cabra, polida i adobada. Era un material menys abundant i més costós de fabricar, però també molt més resistent.

El llibre o còdex

És fet de fulls plegats, cosits (o encolats) i coberts amb unes tapes, amb lletra escrita acompanyada, de vegades, d’imatges. A partir del segle IV de la nostra era aquest format va començar a substituir els rotlles. Els romans en van dir còdex. Sembla que la idea de lligar i doblegar els materials en comptes d’enrotllar-los va sortir de les tauletes de fusta recobertes de cera*, que de vegades es lligaven en grups de dos o més.

* A les tauletes de fusta recobertes de cera s’hi escrivia amb un estilet, una mena de llapis de fusta punxegut. Anaven bé per a apuntar-hi coses que després es podien esborrar; només calia allisar la cera i ja estaven a punt per a tornar-hi a escriure.

El paper

Els inventors del paper van ser els xinesos* fa més de dos mil anys. S’elaborava a base de roba escaldada i de fibres d’alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera, que s’havien de batre per a eliminar-ne les impureses i deixar només les fibres vegetals adequades. Se’n feia una pasta que després es premia, de manera que les fibres quedaven entrelligades, i s’assecava. El primer fragment de paper escrit que es conserva data de l’any 8 aC. La introducció i l’expansió del paper va permetre confeccionar els llibres d’una manera molt més econòmica i, així, posar-los a l’abast de moltíssima més gent.

* Durant segles, els xinesos van mantenir el secret de la fabricació del paper. Al segle VIII es va començar a escampar cap a l’Orient Mitjà i els àrabs el van introduir a Europa cap al segle XI. El molí de paper més antic de què es té notícia és de l’any 1056 i es trobava a Xàtiva.​

La tauleta tàctil

El paper es va convertir en el suport per excel·lència dels llibres, i ho continua sent avui dia, però fa uns anys li va sortir un competidor que, segons alguns, el pot acabar arraconant definitivament: el text escrit en format electrònic. Es tracta de llibres fets amb codis digitals que es poden llegir per mitjà de diversos dispositius, des dels lectors de llibres electrònics, pensats exclusivament per a aquesta funció, fins als telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils.