Cavall Fort 1435
L’article
La gran aventura de l’egiptòleg Howard Carter
Ara fa cent anys, a Egipte, es va produir una de les descobertes arqueològiques més importants de tots els temps: la tomba del faraó Tutankamon, amagada durant més de trenta segles al desert on es troba la Vall dels Reis, prop de Luxor. Avui us expliquem la història del seu descobriment, que va ser una aventura de pel·lícula!
El protagonista
Totes les històries tenen un protagonista. El nostre és Howard Carter, un jove anglès que, a disset anys, va anar a Egipte a treballar com a dibuixant. Allà va tenir la sort de conèixer un dels millors egiptòlegs del moment, Flinders Petrie, que li va encomanar la seva passió per l’arqueologia i el país dels faraons.
El repte
Quan tenia vint-i-cinc anys, Carter va ser nomenat inspector d’antiguitats de l’Alt Egipte. Aquesta feina li va permetre seguir de molt a prop les excavacions a la Vall dels Reis, un antic cementiri reial farcit de tombes subterrànies que els antics faraons havien construït per amagar els seus tresors dels saquejadors. La majoria d’egiptòlegs creien que ja s’havien descobert totes les tombes, però Carter no hi estava d’acord.
“Aquí, en aquesta vall remota i solitària, lluny de qualsevol soroll, (…) hi reposen trenta o més dels reis més grans que Egipte va conèixer.”
(Diari personal de Howard Carter)
Tutankamon entra en escena
Temps enrere s’havia trobat, a la vall, una preciosa copa gravada amb el nom de Tutankamon, un jove faraó que havia governat Egipte feia més de 3.000 anys. Carter pensava que la tomba d’aquest faraó no podia estar gaire lluny. Però, com és que encara no l’havien trobat? Ell creia que potser havia quedat amagada sota les muntanyes de terra i de pedres acumulades a la vall durant les excavacions de les altres tombes.
Qui bé busca, bé troba
L’any 1917, gràcies a l’ajuda d’un mecenes anglès, Lord Carnarvon, Carter va començar a excavar pels voltants del lloc on havien trobat la copa i altres objectes de Tutankamon. Durant sis llarguíssimes campanyes, ell i el seu equip van remoure, sense èxit, tones i tones de terra. Fins que, en començar la setena i darrera campanya, quan ja estaven a punt de desistir, la sort, tot d’una, va canviar. Era el novembre de 1922.
LES CAMPANYES
Les excavacions a la Vall dels Reis s’organitzaven en campanyes anuals: aprofitaven els mesos de tardor, quan la calor no era tan asfixiant i treballar-hi no era tan dur. Tot i així, no va ser fàcil per a Carter i el seu equip: no tenien màquines excavadores i van haver de remoure manualment la terra acumulada sobre la tomba!
El gran descobriment
Tants anys treballant en ple desert havien valgut la pena. Finalment, Carter estava a punt de trobar la tomba de Tutankamon! Acompanyem-lo en aquesta gran i trepidant aventura que duraria prop de vuit anys.
Aquesta tomba subterrània és una de les més petites de la Vall dels Reis però l’única que ha conservat gairebé intactes tots els seus tresors. S’hi van trobar més de 5.300 objectes!
14 de novembre de 1922 “Un estrany silenci produït per l’aturada dels treballs em va fer adonar que havia passat alguna cosa excepcional: s’havia descobert un graó tallat a la roca.” En engrandir l’obertura, Carter va comprovar que es tractava d’una escala subterrània que, de ben segur, conduïa a una tomba! |
 |
 |
26 de novembre de 1922 Un a un, van anar desenterrant els graons de l’escala. Quan van arribar al dotzè, van descobrir una porta tapiada que els barrava el pas, plena de marques de segells reials intactes: això indicava que feia més de 3.000 anys que no hi havia entrat ningú! Quan la van obrir hi van trobar el segell de Tutankamon, que era com el que veieu aquí. |
326 de novembre de 1922 “A mitja tarda vam trobar una segona porta tapiada a uns deu metres de la primera. Amb les mans tremoloses, vaig obrir una bretxa i hi vaig introduir una espelma. Quan els ulls se’m van acostumar a la llum, emergiren lentament de la foscor animals estranys, estàtues i or, per tot arreu la brillantor de l’or.” |
 |
COSES MERAVELLOSES
En contemplar els misteriosos objectes que omplien l’estança, Carter es va quedar sense paraules. Quan Lord Carnarvon, el seu mecenes, que també era allí, li va preguntar què veia, ell només va saber respondre: “Coses meravelloses”.
En accedir a la sala, Carter va comprovar que els estranys animals que havien contemplat a la llum de l’espelma eren tres grans sofàs zoomorfes envoltats de desenes d’objectes. Sota un dels sofàs hi havia tot de capsetes plenes de menjar.
 |
416 de febrer de 1923 Al vestíbul, Carter va descobrir una temptadora porta segellada custodiada per dues grans escultures del faraó. Va treure la paret que la tapiava i va topar amb un mur que semblava d’or massís. Però, de fet, era el lateral d’una immensa capsa de fusta recoberta d’or que havien muntat per protegir les restes del faraó: era una capella funerària. Carter va obrir la capella, que ocupava tota l’estança. A dins n’hi va trobar una altra, i una altra, i una altra: quatre capelles en total! |
528 d’octubre de 1925 En desmuntar la quarta capella, va aparèixer un magnífic sarcòfag de pedra bellament decorat amb relleus de quatre deesses, amb les ales esteses en actitud de protecció, que van emocionar Carter. Dins el sarcòfag hi havia, encaixats un dins l’altre, tres impressionants taüts, dos de fusta xapada amb or i el tercer d’or massís. “Davant els nostres ulls, omplint l’interior del fèretre d’or, hi havia una mòmia impressionant i una magnífica màscara d’or, feta a semblança del rei.” |
 |
UNA CASA PER A L’ETERNITAT
Els antics egipcis creien que, quan una persona moria, continuava vivint en el més enllà. Per això, li embalsamaven i momificaven el cos amb molta cura i equipaven la seva tomba com si fos una casa de veritat, amb mobles, roba i aliments de tota mena per a garantir que no li faltés res en la seva estada al paradís.
 |
624 de novembre de 1926 Quan inspeccionava les capelles, Carter va descobrir una altra porta que, a diferència de les anteriors, no estava tapiada: era l’entrada a la sala del tresor, vigilada per una escultura del déu Anubis. A l’interior hi havia la capella daurada on es guardaven les vísceres que, seguint el ritual de la momificació, s’havien extret del cos del faraó. També hi havia petits vaixells que havien de transportar el rei en els seus viatges al més enllà i prop de quatre-centes figuretes que representaven els servents que l’atendrien durant tota l’eternitat. |
7
15 de desembre de 1927
CINQUENA PORTA: EL MAGATZEM
Al vestíbul, mig amagada rere els sofàs, hi havia una cinquena i última porta que conduïa a un petit magatzem amb gerres de vi, vasos d’ungüents i perfums, cistells de fruita… I mobles i objectes que el faraó podia necessitar en el més enllà: llits, arcs i fletxes i carros de combat. Carter va trobar molts objectes fora de lloc, com si haguessin entrat a robar: baguls oberts, joiers buits… Això va demostrar que, poc després de la mort del faraó, uns lladregots havien entrat a la tomba; per sort, els vigilants els van enxampar i van tornar a segellar totes les portes.
UNA GRAN RESPONSABILITAT
Carter i el seu equip tenien la responsabilitat de saber que, amb la seva feina, estaven recuperant per a la història un episodi desconegut de l’Antic Egipte i que havien de fer-ho de la millor manera possible perquè, segurament, havien trobat l’única tomba faraònica que s’havia pogut conservar intacta de tots els temps.
La màscara de Tutankamon
Dels prop de 5.400 objectes que l’egiptòleg Howard Carter va descobrir a l’interior de la tomba de Tutankamon, el més important és la màscara funerària que protegia el cap del faraó. Ha estat la peça més admirada del Museu Egipci del Caire i ha esdevingut l’emblema d’Egipte arreu del món. A continuació us n’expliquem tots els secrets.
Amb quins materials es va fer?
Per a confeccionar la màscara, es van utilitzar els materials més valuosos que els artesans d’aquell temps tenien al seu abast: or pur, pedres semiprecioses i pasta vítria. Els egipcis creien que aquests eren els materials amb què estaven fets els déus, que tenien la carn d’or, els cabells de lapislàtzuli i la sang de cornalina.
Què representa?
La màscara representa el faraó amb els emblemes que permeten identificar-lo com a rei i déu d’Egipte:
– Al cap hi duu el nemes, un tocat cerimonial que li cobreix el crani i les espatlles i que acaba amb un nus en forma de trena al clatell.
– Al front llueix les insígnies dels territoris que governava: l’Alt Egipte (representat pel voltor, símbol de la deessa Nekhbet) i el Baix Egipte (representat per la cobra, símbol de la deessa Uadjet).
– A la barbeta hi duu una barba trenada postissa feta amb or i pasta de vidre.
– Al pit hi porta un pectoral format per dotze bandes fetes d’or amb incrustacions de pedres semiprecioses i pasta de vidre i rematat, a cada espatlla, amb el cap d’un falcó.
 |
|
Curiositats
Seguint la moda del seu temps, el faraó duu les celles i els ulls pintats amb una línia blava que li ressegueix les parpelles i es perllonga fins a les temples.
Duu les orelles perforades, tot i que no porta arracades, que normalment només duien les dones i els nens.
Quan es va descobrir la màscara, la barbeta estava trencada, i s’ha tornat a enganxar amb el mateix material que utilitzaven els antics egipcis: cera natural d’abella.
EN VOLEU SABER MÉS?
Us recomanem anar a veure l’exposició temporal del Museu Egipci de Barcelona dedicada a Tutankamon on veureu fotografies de la descoberta.
Text: MONTSE TENAS
Il·lustració: CARLES ARBAT