Cantem! Un dossier ben afinat

Cavall Fort 1353-1354
Dossier

Pell de gallina

Segur que fa dies que comenceu a afinar i taral·lejar el “Fum fum fum” i “El noi de la mare”. Perquè s’acosta Nadal. I perquè ens agrada cantar!

Fa milers d’anys que els humans cantem: no sabem com van ser els primers cants dels homes primitius, ni com van aparèixer. Ens podem imaginar com era la música a l’antiguitat per les escultures, pintures i objectes que es troben gràcies a l’arqueologia i també per les notacions i partitures antigues. El que sí que sabem del cert és que cantar és una manera de fer música molt especial. Ens emociona, ens posa la pell de gallina, ens connecta amb alguna cosa diferent, ens posa contents, ens entristeix… Sol o acompanyat, el cant és un fenomen molt important i ben present en els humans.

En aquest dossier us parlem d’algunes curiositats sobre el cant. Hi trobareu una mica de tot per a aprendre coses noves, per a passar una bona estona i per a animar-vos a fer algun refilet entre pàgina i pàgina.

Que ja ho sabeu: qui canta, els seus mals espanta!

 

 

 

Cançons per a cada ocasió

 

Oi que, de vegades, quan us passa una cosa especial, us agafen ganes de cantar? Potser quan esteu contents o tristos, quan esteu amb els amics… També hi ha moments en què està establert cantar i, de fet, tenim ganes de “dir” alguna cosa plegats. Això passa amb els himnes, en els moments de celebracions… I se sap que es fa des de ben antic!

 

Cantar per guanyar la batalla Els maoris segurament devien guanyar unes quantes batalles abans de començar-les! Aquestes tribus de Nova Zelanda feien unes danses amb uns cants forts (mig declamats) i molt enèrgics, amb l’objectiu d’espantar i intimidar els enemics. Segur que aquests devien fugir corrents més d’una vegada!

Dominar la natura A l’antiguitat, els hindús creien que hi havia un cant, el raga, que tenia una força sobrenatural. De fet, la cultura hindú en general considera que la música té molt de poder, i està molt lligada a la religió i la tradició. Els cants hindús com el raga són improvisats i a una sola veu, i duren molta estona. Si l’escolteu us quedareu captivats: és una cant magnètic que ens porta enllà, enllà…

Amb els amics Així com abans cantaven els qui es reunien a la taverna, entre queixalada i glop, nosaltres també tenim ganes de cantar quan ens reunim amb els amics en moments d’alegria. Per exemple, quan anem d’excursió: que aixequi la mà qui no hagi cantat dins l’autocar amb tots els companys! Quan estem contents sovint l’alegria ens va des de la panxa fins a la gola i tenim ganes de treure-la entonant. És una manera molt ancestral de manifestar la il·lusió que ens fa estar junts.

Dorm, fillet, dorm Totes les cultures tenen cançons de bressol: cantar a un nadó perquè s’adormi és gairebé instintiu! Des de ben antic cantem cançons als petits perquè agafin el son. Aquestes peces són de ritme lent i pensades perquè facin adormir, amb melodies suaus, que es puguin cantar gairebé com un xiuxiueig. Moltes són d’origen popular, però també n’hi ha de compostes per músics de renom.

 

VOLS MÚSICA? CANTA!

Abans, l’única manera d’escoltar música era fent-la. Si volies escoltar música mentre paraves taula, cantaves. Si anaves al riu a rentar la roba i et volies entretenir amb música, cantaves. I la música en una festa, un casament, una celebració? Doncs amb músics que afinaven instruments i gargamelles!

El cant era la manera més habitual i senzilla de fer música en la vida quotidiana. Se sentia la gent cantar mentre feinejaven a casa, treballaven al camp o als tallers.

 

 

VOLS MÚSICA? ENCÉN LA RÀDIO!

Però tot això es va capgirar a finals del segle XIX. Amb música enregistrada i, una mica més tard, amb la ràdio, va canviar totalment la manera d’escoltar i fer música. La música entrava a les cases en qualsevol moment amb gramòfons i ràdios que permetien escoltar des d’orquestres senceres fins a cantants amb les seves melodies. Es va canviar el “cantar” per l’“escoltar” música.

I, tot i que encara cantem, la música enregistrada –ara també en discs compactes, en format digital…– ha pres el protagonisme a la música cantada en molts moments i rituals de les nostres vides.

 

Què, un parell de lieds? El músic vienès Franz Schubert es reunia amb els seus amics artistes a casa per tocar, recitar i cantar cançons del músic. I és que Schubert va compondre molts lieds, cançons per a un solista i un piano. A Viena es va fer molt popular aquest costum de quedar junts per compartir la música de Schubert, la literatura i la dansa. Aquestes trobades es coneixien com a schubertíades.

Resar Cantar per adreçar-se als déus es fa des de ben antic. El cant té un component espiritual que fa que el cantant pugui sentir coses més enllà de les “terrenals”. El gòspel és un tipus de cant religiós que s’ha convertit en una de les músiques actuals més populars. Són pregàries fetes amb molt de sentiment pels fidels, que canten pregant amb molta emoció

 

AL RITME D’ÀFRICA

Potser molts heu vist o sentit cantar gòspel negre, propi dels afroamericans. És molt expressiu perquè a la veu hi afegeixen un ritme molt marcat i les expressions i moviment del cos: l’herència de les danses tradicionals africanes!

 

És festa, ho celebrem? “És Nadal, és Nadal, festa d’alegriiia…” Des de fa segles, a les esglésies, es feien balls per celebrar el naixement de Jesús. S’acompanyaven d’uns cants que primer eren en llatí i després també en les llengües de cada lloc (català, castellà, italià, francès…). I, a més de cantar-les a les esglésies, també es van començar a sentir pel carrer la nit de Nadal, amb instruments i tot, per a celebrar l’alegria d’aquest moment. I aquests cants són… les nadales, és clar!

I, per Pasqua, caramelles! Aquestes cançons tenen l’origen en la festa cristiana que celebra la resurrecció de Jesús: la Pasqua. Per a celebrar l’efemèride, la gent sortia al carrer a cantar i, com que a més la Pasqua coincideix amb l’arribada de la primavera, es feia música i es ballava per donar la benvinguda al bon temps.

 

 

Aquest article és un tast del dossier Cantem! Un dossier ben afinat. Si el voleu llegir sencer, el trobareu al número 1353-1354 de Cavall Fort.

 

Text: EUGÈNIA MORER i MERCÈ CANELA
Il·lustracions: DANI JIMÉNEZ i ROGER ZANNI