Cavall Fort 1373
La finestra
Aquesta poetessa i filòsofa va ser la primera autora que va aconseguir guanyar-se la vida amb la venda dels seus llibres, convertint l’escriptura en professió. I això no era tasca fàcil per a una dona de l’edat mitjana!
Escriptora professional i feminista
La proesa és encara més gran si tenim en compte que Christine de Pisan (Venècia, 1363 – Poissy, 1430) va dedicar una gran part dels seus llibres a defensar els drets de les dones en una societat de tendència misògina, és a dir que odiava les dones. És lògic que se li hagi atorgat el títol de primera feminista de la història!
Generalment, les dones tenien un accés molt limitat a l’educació i patien una gran discriminació laboral. Tampoc no podien ingressar als gremis, així que els era molt complicat exercir un ofici. I, per a les dones nobles, treballar era inimaginable; la seva única ocupació era ser una bona esposa i encarregar-se de la llar!
|
|
Un entorn privilegiatChristine va néixer en un entorn familiar excepcional. De família benestant, el seu pare, Tommaso de Pisan, era un físic i astròleg molt reconegut que va entrar al servei de Carles V, rei de França. El monarca va procurar a Christine una completa educació i li va permetre l’accés a la magnífica Biblioteca Reial del Louvre. Hi va passar hores i més hores llegint i estudiant, envoltada dels gairebé mil llibres que ocupaven les tres plantes de la biblioteca. El pare n’estava molt orgullós, d’una filla tan eixerida, i fomentava amb entusiasme la seva educació. La mare, en canvi, se sentia ben disgustada, perquè opinava que les dones no havien d’estudiar sinó dedicar-se a teixir, resar i servir els marits. |
Comencen els problemesCom era costum a l’època, Christine es va casar molt jove. El seu marit i secretari del rei, Étienne du Castel, també la va encoratjar a ampliar la seva formació. Malauradament, quan tenia vint-i-quatre anys va perdre el pare i un any després va quedar vídua. Per a acabar-ho d’adobar, li van prendre injustament l’herència que li corresponia, i la van deixar pràcticament sense un ral. I això que havia de tenir cura de la mare, de tres fills i d’una neboda. Quin munt de maldecaps! |
 |
Una dona emprenedora
Durant el dol va escriure un seguit de poemes on expressava la tristesa per la mort del seu marit. Van tenir molt èxit entre els nobles de la cort, fins al punt que se li va acudir una idea brillant per a fer diners: vendre els seus escrits. Dit i fet!
Llibres de luxe
Va posar mans a l’obra i va organitzar tota una estructura editorial que funcionava a la perfecció. Un cop enllestit el text, ella mateixa en feia còpies manuscrites, supervisava la feina de dos copistes més i triava els miniaturistes, que eren els encarregats d’il·lustrar els manuscrits. En acabat, feia enquadernar els llibres amb riques teles, les pells més ben adobades i metalls preciosos. Els seus llibres eren petites joies!
Manuscrits “best-seller”
Un cop enllestits els preciosos manuscrits, Christine els oferia, amb pròlegs personalitzats, a nobles, prínceps i reis, que en pagaven grans quantitats de diners. I és que ho valien! El seu prestigi va créixer ràpidament i va rebre encàrrecs de pes com la redacció de la biografia del rei Carles V, tasca desenvolupada tradicionalment per monjos.
«Vaig pensar que multiplicaria aquesta obra difonent-ne còpies arreu, costés el que costés, oferint-la a reines, princeses i nobles dames, perquè gràcies a l’esforç d’aquestes honorables dames circulés entre les dones de tota condició.»
QUINES IL·LUSTRACIONS!
Christine donava molta importància a les il·lustracions dels manuscrits. Ella mateixa triava els temes dels dibuixos i la seva ubicació en els llibres. Escollia els millors il·lustradors i va encarregar força dibuixos a dones pintores.
En moltes de les miniatures hi apareix la mateixa Christine entre els personatges de les novel·les: escrivint, ensenyant els llibres als monarques… Mireu-la aquí amb la reina Elisabet de Baviera, mostrant-li el seu llibre!
Comença el moviment feminista!Va escriure més de trenta llibres de temàtica diversa: poesia amorosa, textos històrics, polítics i filosòfics. I va demostrar un esperit reivindicatiu en publicar assajos on defensava ferventment les dones, en resposta als llibres d’altres autors que les menyspreaven cruelment. Aquesta gosadia va encendre un debat literari i acadèmic que va dividir l’Europa medieval entre els detractors i els defensors de les opinions de Christine. Començava així la “querella de les dones”. |
 |
Un superdebat
L’any 1401, Christine va llegir un llibre de poemes anomenat Roman de la Rose, de Jean de Meung, professor de la Universitat de París. Era la segona part d’un llibre amb el mateix títol escrit per Guillaume de Lorris. Però, així com de Lorris exaltava la dona a l’estil de l’amor cortès, Jean de Meung va fer tot el contrari i va redactar un text de crítica contra les dones.
«És ben insensat aquell que es casa amb una dona, perquè li farà la vida molt difícil a causa de les baralles i disputes constants, resultat del seu orgull i la seva ximpleria.»
Indignada, Christine va publicar La ciutat de les dames, en què rebatia els arguments de Meung i reclamava per al seu gènere respecte, independència i dignitat.
«I que no se m’atribueixi bogeria, arrogància o presumpció pel fet d’atrevir-me jo, una dona, a respondre a un autor tan llest (Meung), mentre que ell, un home sol, s’ha atrevit a difamar i censurar totes les dones sense excepció.»
El gest de Christine va desencadenar una allau d’opinions a favor i en contra que es discutien a les universitats i als ambients cultes. La “querella de les dones” va ser un debat de tal magnitud que es va estendre per tot Europa i es va allargar fins al segle XVIII!
 |
La primera novel·la feministaLa seva obra més representativa és La ciutat de les dames, una obra al·legòrica on descriu la construcció d’una ciutat ideal habitada per aquelles dones que han demostrat la seva vàlua al llarg de la història. Explica els mèrits de religioses, monarques i guerreres amb l’objectiu que serveixin, d’una banda, com a mirall per a totes les dones i, de l’altra, com a exemple per a desmentir les crítiques misògines. «Finalment, a totes vosaltres, dones d’alta, mitjana i baixa condició, que mai no us falti la intel·ligència ni la lucidesa per a defensar l’honor (…). Que les nostres admirables qualitats demostrin la falsedat dels seus atacs!» |
Text: MARTA COLOMÉ
Dibuixos: LUCÍA SERRANO