Cavall Fort 1387
La finestra
Enguany, el món sencer (o gairebé) té moltes ganes de commemorar que fa cent anys del naixement d’un escriptor més aviat baixet, ni ros ni morè, ni prim ni gras, delicat de salut, però molt feiner, que es deia Gianni Rodari i que podeu conèixer a través dels seus llibres. Parlem-ne?
El fill del forner
El seu pare era forner, però va morir quan Rodari només tenia deu anys. No sabem si va ser gaire panarra, però ens sembla que era tan llaminerot com ho són la majoria dels infants, incloent-hi la seva filla Paola.
A molts dels seus contes i poemes hi surten llepolies fantàstiques, com un palau de gelat, un pastís volador gran com un ovni, una carretera de xocolata, una pluja de confits, el país de Fartanera, caramels instructius, melmelades i molts més requisits que podreu descobrir a Contes per telèfon, la seva obra més famosa.
Un gran lector
Com tot escriptor que s’ho valgui, Gianni Rodari també havia llegit molt. Quan tenia la vostra edat, li encantava llegir les obres de Jules Verne o Emilio Salgari. Coneixia a fons Les aventures de Pinotxo, de Collodi, i les grans obres de la literatura clàssica (Homer, Manzoni, Carducci, Tolstoi…). S’interessava per la filosofia, la psicologia, la política, la lingüística i la pedagogia més avançades.
Modern i clàssic, quina bona fusió!
Rodari s’interessava per tot allò que era innovador. Tot i així, no va voler deixar mai de banda el folklore i la literatura de tradició oral, que apareixen actualitzades en obres seves com ara La fletxa blava, El planeta dels arbres de Nadal o sobretot a Vint rondalles més una, amb històries on no manquen ni reis ni princeses, ni bruixes ni pastors.
Fem números rodons
- Fa 100 anys que Rodari va néixer a Omegna, arran del llac alpí d’Orta. Era l’any 1920.
- Fa 70 anys que va publicar el seu primer llibre, ple de tirallongues.
- Fa 50 anys que va obtenir el premi internacional Hans Christian Andersen, el més important del món.
- Fa 40 anys que va morir a Roma, sobtadament… després d’haver publicat més de 30 llibres i qui sap quants poemes i articles.
 |
El mestreLa primera feina que va exercir Rodari va ser la de mestre. I sempre més va treballar amb els mestres i visitar escoles, perquè deia que “això em permet de canviar i renovar les meves opinions sobre els infants, sobre l’escola, sobre el món, en resum: de fer-me reeducar contínuament pels nens”. Això és el que fa, justament, el professor Grammàticus, gran protagonista d’El llibre dels errors, que fins i tot sap treure partit de les faltes d’ortografia… i d’altres disbarats! |
El periodistaA partir de l’any 1947, Gianni Rodari treballa en diaris de Varese, Milà i Roma. Això li permet observar molts fets i persones, descobrir grans injustícies i, sobretot, començar a publicar una columna setmanal per a ser llegida en família. De les preguntes d’aquells lectors en surt l’obra El llibre dels perquè: “Vaig començar escrivint uns rodolins de per riure, recordant els que havia fet quan era mestre”. Però ben aviat renova tota la poesia per a infants amb les seves tirallongues rimades, com es pot comprovar a Tirallongues del cel i de la terra. |
 |
 |
El rodamonLi encantava anar d’excursió amb bicicleta, tocar el violí i viatjar. Com a periodista es va moure molt per Itàlia, i més de cent ciutats italianes són citades als seus contes, com ho és Barcelona, que també coneixia per haver-hi vingut. Un dels protagonistes dels seus versos (que sospitem que és un doble seu) és Giovannino Perdigiorno, que coneixereu a Els viatges d’en Joan Esquenadret, que visita països tan estranys com el país dels mentiders, el dels homes de vidre, el dels homes de motor, el dels homes de goma, el dels homes núvol… |
El progressistaSi una dèria pot definir Gianni Rodari és el seu afany pacifista, la seva voluntat de deixar un món millor de com l’havia trobat. Fruit d’aquesta dèria són les seves obres primerenques: Les aventures d’en Cebeta, tan vigent encara, o Gelsomino al país dels mentiders, obres on denuncia els abusos i les injustícies. Però també podem comprovar fàcilment que tot el que apareix de nou dins la societat contemporània li interessa, i per això als seus relats ben sovint hi trobem protagonistes que són televisors, ordinadors, telèfons, robots, aspiradores, trens, coets espacials… |
 |
 |
El juganerAquest esperit juganer plana per damunt de tots els seus escrits: als contes amb tres finals possibles de Moltes històries per jugar; a les trapelleries d’en Mirko i en Marco, uns bessons de la pell de Barrabàs, que se les heuen contra dimonis, lleons, gegants o qualsevol altra supercosa temible; a les novel·lesques peripècies quasi teatrals (el teatre li encantava) com les de La gòndola fantasma, hereva de la divertidíssima tradició picaresca de la commedia dell’arte italiana. I, naturalment, a totes les seves tirallongues! |
L’inextingibleÉs cert que Gianni Rodari es va morir fa quaranta anys, però també és cert que en una de les seves darreres novel·les, Les dues vegades del baró Lamberto, s’hi explica l’aventura d’un home que, tot i ser molt ancià, troba la manera de rejovenir dia rere dia mentre el seu nom sigui esmentat i repetit. I si amb Rodari passés el mateix? Mentre el seu nom i els seus llibres siguin esmentats, i sobretot llegits (és molt divertit fer-ho!), continuarà sent jove. Així ho esperem tant nosaltres com ell: “Jo espero que la meva obra pugui ser útil a qui creu en la imaginació, a qui té fe en la creativitat infantil, a qui sap el valor alliberador de la paraula. ‘Tots els usos de la paraula per a tothom’ em sembla un bon lema, d’un to democràtic ben bonic. No pas perquè tothom sigui artista, sinó perquè ningú no sigui esclau.” |
 |
Text: TERESA DURAN
Dibuixos: VILADOMS