El Tatano 229
El conte
Vilafauna s’ha llevat amb un nou daltabaix: ha desaparegut una altra gallina de Can Ponicana. Ja és la cinquena en una setmana! Famoses per pondre els millors ous de la contrada, les germanes Ponicana estan ben espantades. A qui s’enduran aquesta nit?
L’inspector Cuixot, el porc policia encarregat de la investigació, està molt amoïnat. Fa dies que busca testimonis i pistes, però no ha trobat res de res. Desesperat, decideix passar a l’acció i interrogar alguns animals del poble. Cal començar per algun lloc, així que agafa una llista de “sospitosos habituals” que troba a la comissaria.
Per començar, visita el senyor Udol. El llop, que té un llarg historial delictiu, triga ben poc a respondre:
–Ja m’agradaria haver segrestat aquestes gallines, inspector! Però jo no ho he fet pas. Que no sap que ja no em deixen ser el dolent dels contes?
Decebut, l’inspector continua la seva cerca amb la següent de la llista: la Guilla Pilla, una guineu detinguda més d’una vegada per robar.
–Jo no he segrestat ningú, inspector. Acabo de tornar d’un viatge de feina. He estat al Congrés Internacional d’Animals Pispes. Si no em creu, pot preguntar a qualsevol dels assistents!
| Finalment, s’acosta a Can Llanosa per interrogar una de les ovelles que hi viuen. No ha comès mai cap delicte, però consta com a possible sospitosa perquè té la llana fosca i, per tant, és l’“ovella negra” de la família.
–On era vostè ahir a la nit? –Beee. –I abans-d’ahir? –Beee. –I abans-d’ahir no l’altre? –Beee. L’inspector no triga a adonar-se que és ximple sospitar d’una ovella només perquè té la llana d’un color diferent. |
 |
Abatut, tira la tovallola per avui. Per aixecar els ànims, se’n va a sopar a Can Culleretes, el restaurant regentat per l’Emília Escudella, una teixó que cuina de meravella.
–Avui tampoc no ha trobat res, inspector?
–Res de res! Cada dia ho veig més complicat.
–Ànims, inspector! Segur que se’n surt! Ara segui i mengi. Li prepararé una truita que se’n lleparà els dits.
–Oh, sí! Gràcies! Últimament les truites et surten més bones que mai!
Davant un cul-de-sac no hi ha res com omplir el pap.
Demà serà un altre dia.
Fi
Vols escoltar el conte? Te’l llegim en veu alta!
Text: MARC ALABART
Il·lustració: LLUÍS FARRÉ