Peus grans, ietis, simiots… N’heu sentit a parlar? O sou dels pocs afortunats que n’han vist un? Si fos així, l’hauríeu reconegut de seguida: un ésser pelut i gran, que viu amagat en els territoris més salvatges i despoblats!
La por als boscos
No en sabem exactament les raons, però un gran nombre de cultures de tots els racons del món comparteixen mites, llegendes i tradicions antiquíssimes relacionades amb aquestes criatures. Són éssers a mig camí entre nosaltres, els humans, i els animals. Representen la nostra por instintiva als boscos, a la foscor de la nit o als perills de la muntanya. Aquesta por s’explica perquè els nostres avantpassats coexistien amb ossos i altres feres salvatges… Era fàcil veure’ls o rebre’n atacs! També hi havia grups d’humans més agressius que podien convertir-se en una gran amenaça.
Guia bàsica de criatures bestials d’arreu del món
 |
Trol
Escandinàvia (Europa)
Pelut i pudent
Els trols són éssers malèfics, peluts, bruts i pudents. Viuen en llocs aïllats i només surten de nit perquè, si no, la llum del sol els convertiria en pedra. |
Simiot
Catalunya (Europa)
Simi banyut
Fa pensar en un mico amb potes i banyes de cabra. A la comarca del Vallespir (Catalunya del Nord), al poble d’Arles, podem veure’n d’esculpits a la façana de l’església en record d’una invasió de simiots que suposadament hi va haver al segle X. Fins llavors, eren vistos com a part de la natura, però l’Església catòlica els va identificar com a dimonis que provocaven tempestes i desgràcies diverses. |
 |
 |
Basajaun
País Basc (Europa)
Un bon jan
Al País Basc, el gegant pelut, fort i poderós anomenat basajaun és un ésser benefactor que ajuda els pastors i protegeix els ramats. |
Almasty
Caucas (Europa-Àsia)
La baula perduda?
Del Caucas als Urals, moltíssimes persones afirmen haver-lo vist. Fins i tot l’exèrcit rus hi havia enviat expedicions per trobar-lo. Es diu que els almasties són més alts que els humans, tenen el cos tot recobert de pèl excepte la cara, un nas ample, mandíbules robustes i fronts prominents. Hi ha documents que parlen de la captura d’una femella d’almasty a finals del segle XIX. Sembla que Zana –es deia així– podria ser descendent d’una espècie d’homínid desaparegut avui dia i encara no identificat. Una teoria molt interessant però de moment encara no provada! |
 |
 |
Ieti
Nepal i Tíbet (Àsia)
L’abominable home de la neu
El famós ieti! Molts nepalesos i tibetans creuen que a les zones més remotes de l’Himàlaia, la serralada més gran i més alta del món, hi viuen aquests homínids peluts i solitaris que tiren roques i fan sorolls guturals. En molts monestirs budistes s’hi conserven suposats pèls de ieti que són considerats relíquies sagrades. Fins i tot alpinistes europeus diuen haver-los vist! Però la realitat és que diferents estudis científics es refereixen a la confusió del ieti amb els escassos i rars ossos bruns de l’Himàlaia (Ursus arctos isabellinus), grossos, de pèl llanós i clar. |
BÈSTIES AMERICANES
A l’Amèrica del Nord, hi ha molts mites amb noms diferents que fan referència a éssers dels boscos, homes salvatges o bèsties humanes. Alguns són malèfics com el wendigo, un esperit mig humà dels boscos del nord que venia a l’hivern per atrapar guerrers i menjar-se’ls, o el bokwus, que ofereix menjar als humans que troba al bosc per endur-se’ls a l’altre món. A vegades aquests éssers són vistos com a germans perduts, parents llunyans i salvatges que viuen als boscos. És el cas de les dzunukwas: figures femenines de color negre que sovint són representades als tòtems dels pobles nadius de la costa del Pacífic amb la boca oberta i emetent el seu crit característic: “Hu, hu!”.
|
 |
 |
Bigfoot
Estats Units i Canadà (Amèrica)
Uns peus enormes!
Bigfoot vol dir “peu gran” en anglès. Però aquesta criatura grossa i peluda també rep el nom de sasquatch. Viu als boscos més profunds de la costa oest dels Estats Units i el Canadà. Els testimonis que diuen que l’han vist es compten per milers des del segle XVIII fins a l’actualitat. Fins i tot l’any 1967 se’n van enregistrar imatges. Veritat o mentida? |
Mite o realitat?
Malgrat que cap estudi científic no n’ha provat mai l’existència, segueixen havent-hi moltíssims testimonis que diuen que aquests éssers són reals! Els nadius nord-americans, per exemple, hi creuen fermament: molts diuen que n’han vist un o que han trobat les seves petjades marcades al fang. Consideren que quan els seus avantpassats van arribar a l’oest americà fa milers d’anys aquestes criatures semihumanes ja hi eren. I encara hi són!
Text: ROGER PORTA
Il·lustració: LLUÍS FARRÉ
