Cavall Fort 1399
La finestra
Acomiadar la gent estimada que es mor és una cosa que es fa des de l’inici de la humanitat. Cada cultura té les seves tradicions i rituals, però al final totes tenen la mateixa intenció: ser a prop de la família i del difunt, i acompanyar-lo al final de la seva vida.
Fa uns dies hem celebrat la festa de Tots Sants, el dia en què en la nostra tradició es visiten els morts als cementiris. Hi ha moltes maneres de dir adeu als nostres estimats; avui us presentem com ho fan algunes de les cultures i tradicions religioses més esteses actualment.
Els rituals funeraris: la importància de dir adeu
Quan algú mor necessitem expressar que ens l’estimem, que el trobarem a faltar. Els rituals* funeraris serveixen per a acompanyar la família i amics del difunt en aquells moments, compartir els sentiments que se senten i poder recordar la vida del difunt i el temps passat amb ell.
* Un ritual és un conjunt de cerimònies, celebracions i costums.
El més enllà
Tothom té alguna creença sobre què passa un cop ens morim, habitualment molt influïda per les religions. N’hi ha que creuen que l’ànima va a un altre lloc, o passa a un altre estat diferent, o que no hi ha ànima i que la vida s’acaba amb la mort del cos, etc.
Quan es creu que hi ha una altra vida després de la mort, els rituals també serveixen per a preparar el camí del difunt cap a aquest més enllà.
Preparar i vetllar el cos
Moltes cultures tenen rituals per a purificar el cos un cop mort: es tanquen els ulls del difunt, es renta, s’arregla, s’embolcalla o es vesteix d’una manera determinada, etc. Això és una cosa força comuna en tradicions que són ben diferents! És una manera que tenen les persones més properes de mostrar que s’estimaven i respectaven la persona que s’ha mort.
La vetlla, és a dir, el fet d’estar amb el difunt les hores o dies abans que l’enterrin o cremin, també és molt habitual en els rituals: és una altra manera d’acompanyar-lo en el final d’aquesta vida.
Els colors del dol
Sovint les tradicions tenen un color de vestit per a mostrar el dol, és a dir, el sentiment que tenim quan perdem algú estimat. En la religió cristiana catòlica és el negre. Però, ep!, en altres tradicions, com la hindú, vestir de negre en un funeral està molt mal vist, i hi ha tradicions asiàtiques en què la gent es vesteix de blanc per acomiadar els difunts.
Cristianisme catòlic
El cristianisme segueix Jesús de Natzaret, un predicador jueu del segle I que va viure a les terres de Judea i Galilea, on ara hi ha Israel i Palestina, i que els cristians creuen que és el fill de Déu.
La religió cristiana té diferents corrents (catòlic, ortodox, evangèlic…), i el catolicisme és el majoritari al món i a Catalunya.
Els cristians catòlics vetllen el difunt abans d’enterrar-lo i el col·loquen en un fèretre (caixa) de fusta, on sovint es posen flors al damunt. Durant la cerimònia de l’enterrament o d’incineració (acte de cremar el cos), se’l recorda i es fan pregàries per ell perquè descansi i es reuneixi amb Déu. Els catòlics creuen que, quan algú mor, la seva ànima es reuneix amb Déu i que arribarà un dia que el seu cos ressuscitarà i s’unirà de nou amb l’ànima.
Judaisme
És la religió del poble d’Israel, nascuda fa uns quatre mil anys quan, segons la tradició jueva, Déu va fer un pacte amb ells en què els protegiria mentre obeïssin la seva llei.
Els difunts de la religió jueva tradicionalment s’enterren directament sota terra, i, si és amb una caixa, aquesta és senzilla, de fusta; s’hi poden fer forats perquè el cadàver sigui més a prop de la terra. Abans, el renten i l’emboliquen amb una gran roba blanca, com un llençol, anomenat sudari.
En general, els seguidors del judaisme no creuen que hi hagi res més enllà de la mort, tot i que algunes tradicions d’aquesta religió sí que creuen en una altra vida.
En cada religió hi poden haver diverses tradicions que, si bé coincideixen en les creences centrals, poden tenir principis o rituals diferents.
Islam
Aquesta religió la va fundar el profeta Muhammad a Aràbia fa uns mil cinc-cents anys. És la segona religió més nombrosa del món.
Per als musulmans és molt important que el cos del difunt estigui purificat, i per això el renten molt bé i l’embolcallen amb una roba blanca. Durant les cerimònies que es fan abans d’enterrar-lo se li recita l’Alcorà (llibre sagrat musulmà) i es fan pregàries.
Els difunts s’han d’enterrar de seguida en una tomba, sempre durant el dia i directament a terra, sobre el seu costat dret i amb el pit i la cara en direcció a la Meca, la ciutat santa dels musulmans.
Segons la branca sunnita de l’islam, la mort no és un final, sinó que els difunts tornaran amb Déu, a qui anomenen Al·là, perquè, abans de néixer, hi estaven units.
Budisme
És la tradició que segueix les ensenyances de Buda, un príncep de l’Índia que va viure fa més de dos mil anys, que mostren la manera de viure sense patiment.
El budisme concep la mort com un pas cap a una altra vida. Quan la persona mor, ha d’estar tres dies sense que ningú no la toqui ni la mogui perquè la seva ànima pugui sortir del cos i començar una nova etapa en un altre ésser. En aquest temps el difunt, que cremaran o enterraran, sempre està acompanyat, i se li fan cerimònies amb pregàries, espelmes i flors.
Hinduisme
És una tradició molt antiga, de fa més de 3.500 anys, present a l’Índia. Té molts rituals i costums diferents, però tots inclouen la creença que les persones ens reencarnem en altres éssers quan morim i, per tant, tornem a néixer.
Segons l’hinduisme, quan algú mor, l’ànima surt del cos. Per això és important no taparlo amb res. Es col·loca sobre una llitera a terra, on estarà fins que el cremin. Abans el cos s’ha rentat, si pot ser amb aigua del riu indi Ganges (riu sagrat per als hindús).
|
 |
Text: EUGÈNIA MORER
Il·lustració: MERCÈ TOUS
Moltes gràcies a Joan Gómez, que en sap un niu de religions i rituals, per haver-nos assessorat a l’hora de fer aquest article.